El grup Melilotus procedia directament del grup Pinyó Fixo (DFerreries 27). Es va afegir en Miquel Riera tocant la bateria acompanyant en Xavi Martí al baix i en Joan Coll a la guitarra. En Litus tocava el saxo, però va deixar a poc a poc el grup per dedicar-se més de ple als estudis de saxo i a les bandes de música. La funció de fer solos i harmonitzar les melodies que abans feia el saxo les va gestionar en Pere Marí amb la guitarra. Una temporada també es va incorporar al grup el teclat de Biel Janer, encara que en la gravació del disc que ens ocupa ell no hi va participar.
En un principi, el grup no tenia grans pretensions quant a actuacions, sinó que cercaven més be una satisfacció personal a l’hora d’interpretar. Les línies i estructures que la seva música dibuixava eren de complicats colors i aconseguien estranyes formes de difícil factura. Constantment s’entrecreuaven les guitarres amb les escales del baix a la vegada que ben acompanyades per la percussió. Els assajos exigien una màxima concentració i calia prestar una summa atenció als constants canvis que les cançons implicaven. Els temes eren llargs i plens de variacions; i bàsicament eren instrumentals. Les seves arrels bevien de grups de rock simfònic i de música progressiva com Jethro Tull, Camel, Pink Floyd, Genesis, King Crimson, o Yes.
Van fer una bona quantitat de concerts, entre els quals se n’ha de destacar un a les pedreres de Lithica. En els seus concerts van interpretar alguna versió de Pink Floyd o, per exemple, una fantàstica adaptació del tema “First Light” de Camel.
Amb el pas del temps, per devers l’any 1999, van començar a compondre qualque tema per ser cantat. En un principi cantava en Joan Coll però més tard s’hi va afegir la veu de na Susana Ramisa.
Ben provades algunes cançons, es van apropar als estudis Taller de Somnis al novembre del 2000 per gravar una maqueta, el títol de la qual va ser Moments d’inspiració. Pere Marí, que participava del grup va fer-se càrrec de l’enregistrament. En el disc hi havia només quatre temes, “Eclipse”, “Miratges”. “Moments d’inspiració” i “Vents elisis”. La portada dins uns tons vermells reproduïa dos elefants amb llarguíssimes cames amb referències dalinianes.
El grup es tornarà a reunir setze anys més tard en un nou i ambiciós projecte amb diferents components. Amb una línia de composició semblant i amb noves riqueses harmòniques faran us del mateix nom de Melilotus… però açò ja ens ho trobarem en una nova edició d’aquesta revista.
