La revista que teniu entre les vostres mans -amb més o menys encert, però amb el cor obert i tota la honestetat de què hem estat capaços- l’hem feta pensant en cadascú de vosaltres, ferreriencs i ferrerienques, que estimau i sentiu la festa. Hem volgut que sigui entretinguda i que tots us la sentiu vostra des de la primera pàgina, des del primer paràgraf, des de la primera paraula i des del primer broll de tinta.
Enguany, hi dedicam un espai especial a recordar la figura del batle de Ferreries, Nofre Janer, que fa un quart de segle moria de manera tràgica i inesperada el dia de Sant Bartomeu quan el cavall que es disposava a muntar i amb el qual era a punt d’afegir-se a la colcada, li queia fatalment a sobre, acabant amb la seva vida. Moments de commoció i desconsol, que encara, vint-i-cinc anys després, continuen pesant sobre l’ànim del poble de Ferreries. Tanmateix, com molt bé recorda Joan Martí, que era aleshores el Caixer Casat d’aquella Junta i que va viure els fets en primera persona, Nofre va morir representant el seu poble, en el dia més especial de l’any per a un ferrerienc. Nofre no era un gran amant dels cavalls, i fins i tot es podia dir que anava una mica desconfiat, aquell any, amb el seu cavall, però participant a la colcada com a Caixer Batle complia la seva obligació principal de representar el poble que tant estimava. No és pas gens exagerat afirmar que l’accident terrible que va segar prematurament la seva vida va ser, en el fons, un accident laboral. Han passat els anys, però, i Ferreries té encara un deute pendent amb la seva memòria. Com el gran batle Biel Martí, que va donar nom a l’institut del poble, el record de Nofre Janer reclama un reconeixement en forma de plaça o carrer, potser d’una sala de l’Auditori o d’un altre espai emblemàtic de Ferreries. És una petició de justícia.
Com hem cregut de justícia demanar a Dita Truyol, filla de l’enyorada Joana Febrer, que fa ara un any escrivia des d’aquestes mateixes pàgines les seves màgiques “Paraules embastades”, que escrigui unes emocionades paraules de record a la figura de sa mare i gran col·laboradora d’aquesta revista, que fa només uns mesos ens deixava, amb el seu traspàs, una mica més orfes a tots. Ho podeu llegir més endins.
El nostre estimat Silve Pons no ha volgut deixar passar tampoc l’oportunitat de retre encara un tercer homenatge, no menys merescut, a Sílvia Pons, que ha marcat un estil propi, inconfusible, després de tants d’anys com a fabiolera de les festes de Sant Bartomeu.
Hora de records, d’homenatges, però també de festa i d’alegria, d’un poble que és a punt de retrobar-se altre cop amb la seva hora gran. Una festa de rècord, amb 126 cavalls inscrits, i de novetats, com el videomapatge, que enguany substitueix a les traques, o el I Concurs Sant Bartomeu de Coca Bamba.
En aquesta revista trobareu també històries de nissagues de caixers, com les de Son Gornasset i Es Barrancó, històries de sopars de carrers, de dedicació a les tradicions, de sentiments i d’emocions a flor de pell. I molt de cor. Tot el cor que hem pogut posar i tot el respecte que voltros, estimats lectors i lectores, us mereixeu i per a qui fem, amb els cinc sentits i molta dedicació i passió, aquest producte que esperam que us acompanyi i us faci passar una bona estona.
Gloriós Sant Bartomeu!
