DFerreries/Redacció. Dues obres pintades a l’oli i alquídic damunt llenya, des pintor ferrerienc Carlos Mascaró,s’exposen des des passat 19 de maig i durant tot s’estiu as Vermeer Centrum de Delft, a Holanda. Es dos quadres estan relacionats amb es pintor holandès Johannes Vermeer. Es museu n’ha contractat una assegurança. Un és un enganyatall, el que en castellà es diu trampantojo; o sigui, un quadre que pretén enganar s’ull. Aquest objectiu, s’obra exposada l’aconsegueix totalment, ja que se veu pintat un quadre des mestre holandès amb es seu marc de llenya i tot embolicat amb paper d’embalatge fermat amb un cordó. En estar romput i esquinxat part des paper, pes forat des mateix se veu part de sa còpia des Vermeer, creant així a s’espectador una il·lusió d’irrealitat en confondre, mirant es quadre, allò que sembla real amb allò que està pintat.
S’altre quadre és una exacta i precisa còpia de sa famosa obra den Vermeer “La lechera” , pintada, com és preceptiu, amb unes mesures més petites que s’original. Còpia qualificada d’excel·lent, en opinió des director des museu, Herman Weyers.
Sa cartel·la que acompanya as dos quadres, col·locada as seu costat i que ofereix sa informació des mateixos i de s’autor, és en anglès i holandès, però en aquest cas, excepcionalment i en deferència a sa nacionalitat de Mascaró, també s’ha traduït a s’espanyol.
Es fet que es dos quadres romanguin exposats durant tot s’estiu as museu holandès, precisament a s’època que rep més visites, ha estat rebut amb una gran satisfacció per Mascaró.
“És absolutament excepcional i extraordinari. Ni en es meus millors somnis hagués pogut imaginar una situació com aquesta”, ha assenyalat es pintor menorquí. “És realment increïble i és sa meva culminació com a pintor, encara no m’ho crec”, ha expressat.
Carlos Mascaró: “Ni en es millors somnis hagués pogut imaginar una situació així. És realment increïble i és sa meva
culminació com a pintor, encara no m’ho crec”
Com ha estat possible?
S’origen d’aquesta aventura es remunta a l’any passat, quan es pintor ferrerienc va fer es seu viatge anual a Holanda per visitar, com sempre, es Museu Vermeer. Va ser allà quan Carlos Mascaró es va donar compte que hi havia exposats dos quadres que tractaven es tema des mestre holandès, però que eren d’un artista holandès actual.
Davant sa seva sorpresa, va demanar informació i li van dir que en alguna ocasió i de manera excepcional, as museu exposaven alguna obra pintada a s’actualitat, sempre que complís dos requisits: que tengui relació amb Vermeer i que sigui de provada qualitat, digne d’exposar-se as museu.
Ja de tornada a Menorca, Mascaró va enviar un correu electrònic as centre museístic demanant més informació sobre aquest tema. Va tenir sa sort que es museu és un des 30.000 seguidors des seu Instagram, cosa que va fer que es responsables de sa institució apreciassin sa relació de ses seves obres amb es pintor des segle XVII. Va ser en aquest moment quan van començar ses converses.
Una felicitació inesperada
Un punt a favor de Mascaró va ser sa seva participació l’any 2015 a s’Street-Art de Ciutadella, on va presentar una composició inspirada en es quadre de Vermeer “La lechera”, en sa qual sa llet que abocava d’una gerra sa protagonista vessava fora des quadre i queia fins a terra, on dos moixets se la bevien. Aquesta obra, gràcies a ses xarxes socials, va arribar fins as correu des mateix Pieter Roelofs, que és, a més d’una autoritat mundial en Vermeer, es conservador des quadres holandesos des segle XVII des Rijksmuseum, entre ells es de Vermeer i Rembrandt.
Roelfos va felicitar amablement Mascaró per sa pintura. “Tot un honor per a jo”, assegura. Aquesta inusual felicitació, es pintor ferrerienc la va reenviar as Museu Vermeer de Delft, un fet que, sens dubte, va acabar jugant a favor seu.
Una passió adolescent
Sa passió de Mascaró per Vermeer prové de sa seva adolescència. Quan tenia 14 o 15 anys, es seu germà major, molt aficionat a sa pintura, li va xerrar per primera vegada de Vermeer, que en aquell temps era pràcticament un desconegut per as gran públic. Descobrir as pintor holandès va impactar de tal manera s’artista de Ferreries que des d’aquell mateix moment va
començar a cercar informació sobre Vermeer, a estudiar sa seva tècnica i a copiar ses seves obres. Aquest sistema, l’acabaria convertint, amb es anys, en es pintor que és en s’actualitat.
Per açò, assegura, “Vermeer és es meu únic mestre”. Un des més grans orgulls de Mascaró, deixant de banda que se’l reconegui com “El Vermeer menorquí”, són ses paraules que li dedicà Antonio Gala en un des seus articles, quan va escriure: “Carlos Mascaró, con reconocida frecuencia, se refiere a ese pintor llamado Vermeer de Delft. Éste no habría pintado, si viviese,
de otra manera que él”.
Es Museu Vermeer Centrum
Es Museu Vermeer Centrum està ubicat a sa ciutat natal des pintor, Delft. És, as costat des grans museus Maurithuis, de La Haya, i es Rijksmuseum d’Àmsterdam, un des tres espais indispensables per entendre i xalar de sa pintura des “Segle d’Or Holandès”, es segle XVII.
Es museu Vermeer Centrum és un impressionant i espectacular edifici de tres plantes des més pur estil holandès que data des segle XVI, encara que es seu interior està renovat i adaptat a ses exigències d’un museu actual. Inicialment va ser sa seu des poderós gremi des pintors i artesans de sa ciutat, i avui és es Museu Vermeer, que està obert as públic tots es dies de s’any, excepte es dia de Nadal.
