DFerreries/C.M. Antonín Dvorák va compondre la simfonia durant la seva estada als Estats Units, entre 1892 i 1895, país al que arribà després que Jeanette Thurber, fundadora del Conservatori Nacional de Música de Nova York, li oferís la direcció d’aquest centre en condicions molt favorables. Dvórak va fer feina en l’obra entre el 10 de gener i el 24 de maig de 1893. La simfonia del Nou Món es va estrenar el 15 de desembre de 1893 al Carnegie Hall de Nova York, amb l’Orquestra Filharmònica de Nova York sota la direcció d’Anton Seidl.
S’ha escrit molt sobre les influències musicals americanes d’aquesta obra. El cert és que mentre va exercir les seves activitats professionals al Conservatori de Nova York, Dvorák es va familiaritzar amb els cants i els balls dels negres i amerindis dels Estats Units, demostrant per ells un gran interès. Vet aquí l’explicació del mateix Dvorák: “No he utilitzat cap d’aquestes melodies. Només he escrit temes propis, als que he incorporat les peculiaritats de la música índia, i des del moment en què vaig escollir aquestes temes, els he desenvolupat amb totes les aportacions modernes pel que fa a ritme, harmonització, disseny contrapuntístic i colorit orquestral”.
Les simfonies de Dvorák es distingeixen per la seva inesgotable inventiva i per l’aspecte policrom del seu contingut expressiu. El temperament i la profunda sensibilitat de Dvorák van fer possible el seu ampli èxit internacional.
