DFerreries/C.M. La quarta sortida programada per l’Associació Amics del Camí d’en Kane per netejar el tram de Santa Rita ha topat novament amb l’oposició de la propietat, que n’ha negat novament l’autorització. Les coses, tanmateix, semblen més enfora que mai d’aclarir-se. El titular de la finca, Llorenç de Salort, manté amb fermesa la seva posició i tot fa pensar que no la modificarà.
En l’últim escrit presentat davant el consistori, insisteix, de fet, que l’Ajuntament no ha aportat fins avui cap mena de títol o contracte que doni força a l’acord aadoptat el 1904 pel plenari de Ferreries, aprovant la servitud.Davant aquest fet, l’equip de govern ha encarregat a un advocat extern que estudiï el cas. “Sembla ser -apunta el regidor d’Urbanisme, Vicent Coll- que és a nosaltres a qui ens pertocaria demostrar que en el seu dia es va anar al registre a fer el document per poder gaudir del dret de pas. Els propietaris consideren que, per molt que hi hagués un acord de ple, si no es va fer un document, la servitud hauria decaigut. Hem de confirmar si realment és així”.
La cosa es complica, perquè la propietat tampoc no va fer cap al·legació en el seu dia al Catàleg de Camins Públics de l’Ajuntament, que recull l’existència de la servitud de pas. Els propietaris pretextaren que no se’ls va notificar l’aprovació del document, fet que, tanmateix, no era obligatori. Aquí tampoc no els manca la raó. Tal com diuen, no se’ls va enviar cap carta, tot i que el plenari havia pres l’acord que seguiria aquest procediment amb tot els propietaris afectats. “Nosaltres mateixos ho havíem proposat, pel simple fet que molts propietaris no són de Menorca, i no se’ls pot exigir que es llegeixin el BOIB tots els dies”. Davant aquest nou canvi d’escenari i el contundent i ben argumentat escrit de la propietat, Vicent Coll ho té clar: “Hem d’anar amb peus de ploms i actuar tenint la certesa que cada passa que donam és la correcta”. Però, què diu l’escrit?
Qüestionament
En el document presentat el passat 9 de maig davant l’Ajuntament, al qual ha tingut accés la REVISTA D FERRERIES, el propietari, Llorenç de Salort i Salort, qüestiona l’argument principal del consistori a l’hora de defensar la vigència de la servitud de pas: la convicció que totes les càrregues que es varen cancel·lar en el seu dia eren monetàries i que la servitud del camí, en realitat, no s’hauria cancel·lat mai. La propietat es remet, en aquest sentit, al que ja va dir en la seva contestació del passat 31 de gener en què discutia aquests arguments i reafirma, tanmateix, el principi bàsic de dret que tota propietat es presumeix lliure de càrregues.
En la nota simple del Registre de la Propietat aportada per Llorenç de Salort es fa constar, de fet, que creua la finca “una carretera interior que forma part i és propietat d’aquest lloc”. La mateixa nota simple recull, a més, que l’única càrrega que consta inscrita en el Registre de la Propietat sobre la finca de Santa Rita és un arrendament. La nota es refereix, en concret, a sa Marineta, una parcel·la de sis hectàrees i mitja, arrendada en el seu dia a la societat Cementos Santa Rita SL, arrendament que, tanmateix, es troba actualment extingit.
No existint cap càrrega distinta a l’extingit arrendament de sa Marineta a la societat Cementos Santa Rita SL, “no es pot presumir l’existència d’una servitud de pas, en base a actes de l’Ajuntament de Ferreries”
“No existint, doncs, ni càrrega ni gravamen diferent a l’esmentat arrendament (sa Marineta), inscrit sobre la finca de Santa Rita”, la propietat dedueix que “no es pot presumir l’existència d’una servitud de pas, en base a actes de l’Ajuntament de Ferreries”. El propietari recorda, a més, que “la servitud de pas, en tractar-se d’una servitud discontínua, només pot ser adquirida mitjançant títol, tal com estableix l’article 539 del Codi Civil, essent necessària l’expressa voluntat de les parts en la seva constitució, així com el consentiment de tots els propietaris, en cas de tractar-se d’una propietat indivisa”.
Ni títol ni contracte
“En el present cas -argumenta Llorenç de Salort- l’Ajuntament no aporta, en defensa de la suposada servitud, cap mena de contracte o titol signat per les parts en què s’estableixi la pretesa servitud i les condicions de la mateixa, durada, obligacions i drets o condicions”. Una qüestió que -avisa el propietari- “no és fútil, ja que com recull l’article 546.4 del Codi Civil, les servituds s’extingeixen per arribar el dia o realitzar-se la condició si la servitud fos temporal o condicional”.
El propietari, Llorenç de Salort, al·lega que no li correspon demostrar un fet negatiu, com seria, en aquest cas, la inexistència de la servitud de pas
La qüestió és clara, per tant. La propietat al·lega que no li correspon demostrar un fet negatiu, com seria, en aquest cas, la inexistència de la servitud. Però no es tracta tan sols que no consti la servitud inscrita en el registre ni que aquesta s’acrediti amb cap mena de títol, sinó que, tal com ja va insistir la propietat en el seu escrit del proppassat 31 de gener, “en data de 14 d’abril de 1924 donya Esperança Lluch y Uhler va vendre a dony Diego de Salord y Martorell el ple domini sobre la finca de Santa Rita, amb inclusió del camí en qüestió”. Així, en l’escriptura es diu que “ […] el lloc de Santa Rita està subjecte a diferents càrregues, però una d’elles s’ha de cancel·lar d’ofici pel fet de procedir del Registre antic i la resta ho seran en virtud de l’escriptura atorgada el dia onze de l’actual davant l’infraescrit notari amb el número trenta-tres de protocol […]”. L’única excepció -és a dir, l’única que es mantindria vigent- és, segons es diu al Registre, la servitud de pas constituïda a favor del lloc de So n’Arro Gran.
“[…] ni consta inscrita la servitud en el Registre ni s’ha aportat títol acreditatiu de la seva constitució, i a més totes les càrregues que pesaven sobre la finca, amb excepció de la servitud a favor del lloc de So n’Arro Gran, es varen extingir l’any 1924”
“És evident -argumenten els advocats de la propietat- que si s’hagués mantingut la propietat a favor de l’Ajuntament de Ferreries (cas d’existir i estar inscrita) s’hauria esmentat com a excepció, com es va fer amb la reconeguda a favor del lloc de So n’Arro Gran”. “Així, doncs -conclou Llorenç de Salort- ni consta inscrita la servitud en el Registre de la Propietat ni s’ha aportat títol acreditatiu de la seva constitució, i a més totes les càrregues i gravamens que pesaven sobre la finca, amb excepció de la servitud a favor del lloc de So n’Arro Gran, es varen extingir l’any 1924”.
Les servituds de pas s’extingeixen pel seu no ús durant 20 anys, “termini que s’ha superat amb escreix, ja que les barreres que impedeixen l’accés a la finca duen tancades, i el pas restringit, més de 50 anys”
Per si no n’hi hagués prou, les servituds discontínues, com és la de pas, s’extingeixen -recorden els titulars de Santa Rita- pel seu no ús durant 20 anys, “termini que s’ha superat amb escreix, ja que les barreres que impedeixen l’accés a la finca duen tancades, i el pas restringit, més de 50 anys”.
Els advocats contractats per la propietat afirmen, per altra banda, que “el camí no ha ostentat ni ostenta en l’actualitat cap ús generalitzat ni finalitat o interès públic, doncs estem parlant d’un tram de tan sols un quilòmetre que transcorre en la seva integritat per la finca de Santa Rita i que finalitza en arribar a la propietat de Terra Rotja, on connecta amb un camí privat, com té reconegut el mateix Ajuntament de Ferreries”. La batalla per la servitud de pas de Santa Rita just acaba de començar.
Binissuès interposarà un contenciós contra el Catàleg de Camins
La propietat del lloc de Binissuès ha anunciat la interposició d’un contenciós administratiu contra l’aprovació del Catàleg Municipal de Camins Rurals de Ferreries.
L’Ajuntament ha de remetre al Jutjat l’expedient administratiu i, un cop en donin coneixement a la part afectada, aquesta disposarà d’un termini de 20 dies per interposar la demanda.
La presentació de l’escrit d’interposició de la demanda contencioso-administrativa arriba després que l’Ajuntament hagiu desatès el recurs de reposició dels titulars de la finca, el que esgotava, definitivament, la via administrativa.
El propietari de Binissuès, Carlos de Salort i Salort, va voler incloure el conveni signat en el seu dia entre la propietat, el Consell de Menorca i l’Ajuntament de Ferreries en la fitxa del camí que queda recollida en el Catàleg Municipal, però l’Ajuntament s’hi va oposar. L’advocat que defensa la propietat insisteix que el fet que el camí s’inclogui dins el Catàleg Municipal no implica que aquest sigui públic. La mateixa existència d’un conveni, assegura, és l’indici més clar que el camí és privat.
