La sòlida argumentació desplegada en el seu últim escrit per la propietat del lloc de Santa Rita a favor de la inexistència o, si més no, de l’extinció de l’a·legada servitud de pas a favor del poble de Ferreries posa les coses una mica crues a l’Ajuntament en la seva defensa del lliure trànsit pel camí, plasmada en el Catàleg Municipal de Camins Públics. Sense títol o contracte entre les parts -ho explicam en pàgines interiors- l’acord de ple de 1904 esgrimit pel consistori com a principal argument de la servitud es converteix, literalment, en paper banyat. Com recorda el propietari, Llorenç de Salort, en el seu argumentari, la servitud de pas, en tractar-se d’una servitud discontínua només pot ser adquirida, tal com estableix el Codi Civil, mitjançant títol. Cal que la voluntat de les parts s’expressi en un contracte o títol, per a la seva constitució, i aquí és on rau, tot just, el problema. Però hi ha un altre principi bàsic. No és al propietari a qui correspon demostrar la inexistència de la servitud, sinó que, ans el contrari, és l’Ajuntament qui ha de demostrar la seva existència. Per si això no fos suficient, els advocats contractats per la propietat recorden que les servituds de pas s’extingeixen pel seu no ús durant 20 anys, i aquest termini s’hauria superat amb escreix, ja que les barreres que impedeixen l’accés a la finca duen tancades, i el pas restringit, més de mig segle. Davant aquests arguments, l’Ajuntament no ha tingut altre remei que encarregar un advocat extern perquè n’estudiï el cas. S’imposa la cautela per evitar ensopegades. L’Entesa, el PSOE, el mateix equip de govern, els Amics del Camí d’en Kane…, tots tenen un mateix objectiu, però els fets són caparruts, i a falta d’una contraargumentació més consistent, si no surt el títol o contracte que fixi les condicions de la servitud entre les parts, l’històric acord de ple de 1904 podria no ser suficient per acompanyar les legítimes aspiracions d’una part molt important del poble de Ferreries de reivindicar el lliure trànsit pel Camí d’en Kane. S’haurà d’estar a l’aguait de propers esdeveniments.
