La primavera ha arribat i a Ferreries ja s’està preparant per a tornar florir una vegada més. Amb decoracions florals de tota mena que desperten admiració a tota Menorca. Carrers i places floreixen d’una manera original i s’esdevé una demostració d’enginy i col·laboració de tots els veïns. Plantes del camp es combinen i realitzen estores que són obres d’art. Es genera una alegria i un ambient festiu que omple tot el poble.
Salut i saviesa regnarà i una vegada més Ferreries florirà.
Gran festa es prepara
dalt sa muntanya de la Vall.
Lo que es diu sa Bassa Verda,
un lloc privilegiat.
Una empresa s’ha fet càrrec
de demanar permisos
per celebrar bodes allà dalt.
Celebracions i altres espectacles.
En Tomeu i na Tomassa,
es fill petit han de casar
amb sa filla d’un «conder»
de Ciutadella.
Preparen una bona mai vista,
sa primera a sa Bassa Verda.
Unes noces úniques,
tota noblesa d’Europa
hi havia d’assistir.
Van contractar avions.
Sa presentadora Sílvia Pons
era s’encarregada d’organitzar-ho tot.
Televisions de tot el món,
la Bebe i Sese, la Rai Puf, Ibé Latria i altres.
L’enllaç va tenir molta anomenada
i va venir una comissió de fora
per a sol·licitar que
sa Bassa Verda fos patrimoni
de la humanitat.
I sí, es va aprovar,
convertint-se en un gran
avantatge per a Menorca.
S’elaboraren uns estatuts,
qui regulaven tot el que allà dalt
s’hi organitzés i es banyés
en aquella aigua privilegiada.
Tenia propietats, el Bisbat,
l’havia beneït.
Van venir de París,
comtesses amb vestits d’època
de Maria Antonieta.
En Biel diu jo els hi arreglaria bé.
«Semblen lloques sense gall».
Es rector diu:
«No poden banyar-se amb aquests vestits, només que posin una mà, ja basta i estaran perdonades».
Uns ases varen pujar tot lo necessari, coques bambes de Ferreries.
M’oblidava, tothom anava amb bambes.
Havien convidat un moro molt moro, qui va venir amb sis esposes.
En Bernat diu «Me’n podria donar tres».
En Toni, qui sempre duia sa bragueta oberta, diu:
«Et deixarien ben destrossat».
Dos missatges van venir de Sobre Vell,
s’havien equivocat i es pensaven
que hi havia el Rei.
Però ja que eren allà dalt,
s’hi van quedar, «compliguent»
normativa s’havien de banyar.
Ells diuen que problema no n’hi ha,
però no duien roba de davall.
Es rector diu «Amb roba i sense
som criatures de Déu».
Van començar a fer esquitxos
i més esquitxos, d’un sot
que varen donar van sortir,
i rodolant i rodolant per avall
van anar de cap a dins la mar.
Amb sa bona i mala sort,
que una morena es va enrevoltar,
i molt malament els hi va fer passar.
Com van poder, cap a dalt van anar.
Un periodista els va entrevistar,
demanant que contessin
que havia passat davall la mar.
«Ha estat de molta alegria,
però hem quedat molt regirats,
i tot preocupats perquè pensam
si ens havíem quedat embarassats».
La boda tres dies va durar.
Es van instal·lar tendes de campanya.
Van convidar na Joana Pons,
va cantar l’amo de Son Carabassa,
qui es va negar dins una bassa,
que no era sa Bassa Verda.
També els Amics de sa Música de Ferreries cantaven la cançó
«El Campanero»,
però aquell que era torero.
Aquella nit, dins el bosc
hi havia molt de sarau.
El Rector va fer una volta
i quan veu allò com anava diu
«Si açò va així, haurem de celebrar moltes bodes».
Però es va normalitzar.
Els animals d’allà dalt,
van fer una reunió d’urgència.
Van acordar no fer res.
«Quan dormin els humans,
les sobres anàrem a menjar
i vigilarem que fam es geperut».
Parlava un puput,
donant ses seves opinions.
Sa tortuga, donya Artura, diu
«He fet un voltoi,
i lo que he vist,
no en té de nom».
«Què has vist, estimada?»
«Un home que es posava
una cosa com un globus petit».
Es dragó diu «Que dius!
Jo també en vull un i me’l posaré».
I sa boda molt bé va anar.
Sabeu que hi havia noves ofertes
per a fer allà dalt,
altres bodes, conferències,
desfilades de moda,
amb una condició,
fer una col·lecció.
Bassa Verda, tot color verd.
L’enhorabona als nuvis,
qui estan de Lluna de Mel.
Vicent Pons, el vostre amic d’es camí de sa Rovellada.
