En el context d’una societat en constant transformació, marcada per un augment de l’individualisme i una disminució de la col·lectivitat, la forma en que enfrontem els desafiaments emocionals i psicològics també està evolucionant.
En aquest escenari, és crucial comprendre la diferència entre els problemes quotidians, les crisis vitals normals i els problemes de salut mental,
Els problemes quotidians continuen sent esdeveniments estressants que enfrontem en la nostra vida diària, però en un entorn caracteritzat per una major autonomia i responsabilitat individual, aquests desafiaments es poden percebre de manera més aïllada i personalitzada.
Les pressions laborals, els conflictes interpersonals i les preocupacions financeres poden ser vists com a obstacles individuals que requereixen solucions personals, en lloc d’experiències compartides que poden abordar-se col·lectivament.
Quant a les crisis vitals normals, encara que continuen sent part integrant del cicle de vida humà, la seva percepció i afrontament es pot veure influenciada per la creixent tendència cap a la individualització. Els esdeveniments significatius com el matrimoni, el divorci, la paternitat o la jubilació poden experimentar-se més com a esdeveniments personals que com a transicions familiars o comunitàries.
Aquesta tendència cap a l’autonomia individual pot portar a una major càrrega emocional per a aquells que enfronten aquestes crisis, en sentir-se més sols en el seu procés d’adaptació i ajust.
D’altra banda, els problemes de salut mental poden manifestar-se de manera més aguda en una societat que valora la independència i l’autosuficiència.
La pressió per a mantenir una imatge de fortalesa i competència pot dificultar que les persones reconeguin i busquin ajuda per a problemes de salut mental. A més, la disminució dels llaços comunitaris i el suport social pot exacerbar l’aïllament i l’alienació que sovint acompanyen a aquestes condicions.
És important fer una crítica als supòsits de l’autoajuda com a solució individual. En una societat que emfatitza la responsabilitat personal i l’autosuperació, l’autoajuda sovint es promociona com una panacea per a tots els problemes emocionals. No obstant això, aquesta perspectiva pot passar per alt el paper crucial del suport social, la intervenció professional i les polítiques estructurals en la promoció de la salut mental.
La idea que les persones poden resoldre tots els seus problemes per si mateixes pot generar expectatives poc realistes i augmentar la culpa i la vergonya en aquells que lluiten amb problemes emocionals.
És fonamental reconèixer que molts problemes de salut mental estan arrelats en les estructures socials i econòmiques més àmplies.
La desigualtat socioeconòmica, la falta d’accés a l’atenció mèdica adequada, l’estrès laboral i les condicions de vida precàries són només algunes de les forces estructurals que poden contribuir a l’aparició i exacerbació de problemes de salut mental. Per tant, abordar eficaçment aquests problemes requereix un enfocament no sols en el nivell individual, sinó també en el canvi de les estructures que promouen les dificultats mentals.
En aquest context canviant, és essencial recalcar la importància de reconèixer i abordar adequadament els problemes de salut mental. A mesura que l’estructura social evoluciona cap a un major individualisme, és vital mantenir una perspectiva de cura i solidaritat cap a aquells que lluiten amb desafiaments emocionals i psicològics.
Promoure la consciència i la comprensió d’aquestes qüestions, així com fomentar la connexió i el suport mutu dins de la comunitat, són passos crucials per a conrear un entorn on la salut mental sigui valorada, protegida i abordada des d’un enfocament estructural.
