Al Geriàtric I Centre de dia hem fet una “Exposició de fotografies, fets i desitjos de les dones del centre. Que no podien fer pel fet de ser dona”. Hem volgut fer un homenatge a les 29 dones del centre. Dones amb una gran trajectòria de vida. Dones que van destacar per ser lluitadores, molt feineres i que van cuidar de la seva família.
Durant unes setmanes, hem recopilat històries del que les dones del centre no podien fer pel fet de ser dona. Us deixem alguns testimonis.
“No podíem dur ni calçons ni pijama. Un dia de fred volia dur calçons i el meu home me’ls va fer treure.”
“Cada dissabte es meu concu venia a cercar als meus germans per anar a pescar, jo havia de quedar a casa.”
“Les dones no podíem entrar en els bars. Un dia vaig entrar amb les amigues i al cap de10 minuts va venir a buscar-me la meva mare. Ja no hi vaig tornar més”.
“M’agradava molt el futbol. Un dia a l’escola, la professora, va deixar sortir a tots els nois per anar a veure un partit i a mi no”.
“Em vaig pintar les ungles i el meu enamorat m’ho va fer treure. Mai em va deixar maquillar-me ni pintar-me les ungles.”
“Als funerals i ses misses els homes estaven a un costat i ses dones a s’altre. (Els homes tenien un puesto privilegiat)”
També han volgut expressar els seus desitjos per les futures generacions.
“Que les dones puguin sortir pel carrer sense por.”
“Que la música ens acompanyi al llarg de la vida.”
“Treballem del que vulguem i amb gran passió”
“Que l’escola sigui un dret universal. Cap fieta sense escola!”
“Que cada fieta del món pugui triar com vestir lliurement.”
“Que les dones puguem expressar els nostres sentiments lliurement.”
“Que homes i dones tinguem els mateixos drets a la feina.”
