L’any 1999, el Club Esportiu Ferreries va tenir un Himne! El seu president era en Joan Mascaró (En Pipo) i va ser qui va pensar en la idea de compondre un Himne per aixecar la moral de jugadors i aficionats. La proposta va ser ben rebuda per tota la directiva. En Mingu Martí era directiu i el seu fill en Joan estudiava filologia a Lleida i a ell li van proposar d’escriure la lletra. El President li va demanar que sa lletra parles de Ferreries, dels colors del club, i que fos una lletra que no tingues vincle directe amb una etapa o una època en concret si no que més be tingués vigència i la poguessin cantar ara i també d’aquí a cent anys (“Som part del passat/ som part del present/ del Ferre gestam / els seus anys venidors”).
Amb una mètrica correcte i amb les idees ben plasmades a damunt el poema, es va contactar amb la part musical. La proposta era pel músic ferrerienc Tolo Janer Florit. Un músic de cap a peus que ben segur sabria satisfer la proposta, avesat a compondre i gestionar diferents tipus de melodies i que a més havia treballat molt el gènere coral. El primer era mesurar les síl·labes i crear una línia melòdica que pogués anar d’acord amb l’esperit d’un himne esportiu. Hi ha en música molts tipus d’himnes, de caràcter religiós, patriòtics, territorials, o esportius, però sempre l’himne és un cant en positiu, festiu i de celebració. Per tant, la música ha de traspuar aquests sentiments. El resultat de la música va ser molt encertat i complia amb els objectius de la directiva. La melodia era clara i amb ganxo per que la gent el pogués cantar.
D’entre la Coral del poble i altres ferreriencs es van arreplegar un grup de cantaires per poder dur a terme un enregistrament. Van fer-se alguns assajos, emprant l’orgue de l’església de Sant Bartomeu que tocava i dirigia el mateix compositor. L’enregistrament es va fer als estudis “Taller de Somnis”. Primerament es va preparar la base musical que va enregistrar a les tecles en Marcel Janer, fill de l’autor. Els cantaires van ser: Josep Carreres, Pedro Barrera, Antoni Guash, Joan Florit, Nito Janer, Carmen Coll, Lorena Martí, J. Luis Martí, Sagra Carreres i Xisca Martí.
Quan va estar enllestida la gravació és va decidir que s’afegirien diferents versions per completar el cedé i no deixar-lo sols amb una cançó. La gravació una volta acabada constava d’una base de piano, uns metalls complementaris i alguns efectes de teclat que acompanyaven les veus protagonistes. En una segona visió de l’himne es podia escoltar una versió instrumental, una altre a piano sol i una quarta a piano i cor, que resultava més modesta. L’enregistrament va ser entrat el mes d’agost amb la finalitat de fer la presentació dins aquell mateix mes en la festa que el club acostuma a celebrar a on es presenten els equips del club. Es van fer còpies per a repartir i distribuir entre els interessats i la presentació va ser un èxit. L’himne no sols es va escoltar aquell dia, sinó que sonava al camps sempre que hi havia partit.
L’any 2014 el Club va ser l’encarregat de pregonar les festes de San Bartomeu. Un pregó força entretingut per la quantitat d’anècdotes i vivències que es van explicar i compartir, a la vegada que es va estrenar la doble pantalla a la plaça de l’ajuntament. En el concert que fa la Banda de Música posterior al pregó es va interpretar l’himne adaptat per banda destacant per damunt dels alegres passos-dobles i temes de festa.
L’any passat i en motiu del centenari del club en Pere Marí va composar una altre himne però amb diferents matisos. Aquest any 2024, per tant, l’Himne del Ferre compleix 25 anys!
