Redacció / Ferreries. Els aficionats al futbol de tota l’illa no es van voler perdre la xerrada-col·loqui organitzada per la Comissió del Centenari del CE Ferreries, que reuní en una mateixa taula alguns dels entrenadors que han passat pel club al llarg de la seva ja llarga trajectòria. Entre els convidats, un bon grapat d’experiències diferents, des de la banqueta, des de la dècada dels 60 fins al 2010, i des del futbol base fins a la Tercera Divisió.
José Carreras -qui, en la seva experiència a la banqueta del Ferre, va comptar amb el suport, com a ajudant i delegat, de Modesto Pons-, va recordar el seu pas pel futbol infantil i juvenil durant el període 1969-1975. Una participació que tingué la seva traducció en tot una allau de joves que van mostrar la seva inquietud pel futbol a Ferreries. No debades, el club va arribar a tenir en competició fins a quatre equips en la categoria. Carreras repassà la consecució del títol de campió balear juvenil i la participació de l’equip al Campionat d’Espanya, amb l’eliminatòria que l’enfrontà al RCE Espanyol de Barcelona. Aquesta florent fornada de joves futbolistes va donar pas a nivells superiors, amb la celebració del Torneig Internacional Juvenil i l’arribada a la Tercera Divisió.
Carreras recordà com era la feina a la seva època i les dificultats que existien fins i tot per aconseguir material per entrenar. Amb tot, serva com a un tresor el record d’aquells anys brillants en què va començar el que avui en diríem futbol-base. El més important -destacà-, l’amistat i proximitat amb qui eren els seus deixebles, i que avui són persones retirades de la vida laboral.
Carreras recorda l’obtenció del títol de campió balear juvenil i la participació al Campionat d’Espanya, amb l’eliminatòria que l’enfrontà l’equip a l’Espanyol
Per la seva banda, l’andalús Antonio Martínez recordà la seva arribada a Ferreries a la dècada dels 70 i la seva vinculació al club com a jugador durant prop de 10 anys. També parlà de la seva participació posterior en el club des del vessant tècnic. Entre els seus objectius, des de la banqueta: aconseguir un terreny de joc en les millors condicions possibles per als jugadors més joves i intentar mostrar-los les bases del futbol. Destacà l’obtenció del títol balear en la categoria aleví (1988-89), que va representar, digué, la plasmació a la realitat dels objectius que s’havia esmerçat a inculcar al seu planter.
Juan Meliá
Juan Meliá Garriga explicà que després del seu aprenentatge en el futbol base com a jugador, va formar part de diferents equips del futbol regional menorquí. Recordà la seva experiència com a jugador de Tercera Divisió de l’Atlètic de Ciutadella, el CE Alaior i el CE Ferreries, que li serví per prendre bona nota de la forma de fer feina dels seus respectius tècnics. Com a tècnic, Meliá va entrenar a Regional fins arribar a la Tercera Divisió, on s’asseuria a la banqueta del CE Alaior i de l’Sporting, per a passar després pel futbol formatiu amb la selecció menorquina de cadets, on es dedicà a fer el seguiment de jugadors. Participà en la consecució de tres títols en els tornejos entreilles que organitza la Federació.
Toni Pons
Una altra de les intervencions de la taula-col·loqui fou la protagonitzada per Toni Pons Riudavets. Explicà la seva vinculacio com a jugador al CE Ferreries, on milità durant prop de dues dècades, per a iniciar-se després com a tècnic amb els juvenils, durant cinc temporades, i col·laborar amb José Fluviá, Pío. Pons Riudavets es convertiria en el seu successor en el CE Ferreries en una primera etapa al Grup Balear de la Tercera Divisió (tres temporades), per a seguir, posteriorment, en l’equip de Regional. Fou aquí on s’aconseguí durant dues temporades la classificació per a la tornada a la Tercera Divisió, però per motius econòmics el club va haver de renunciar-hi. Toni Pons passaria també per la selecció menorquina infantil i mantindria lligams amb el futbol base.
Paco Serrano
El mellinenc Paco Serrano va ser un altre dels noms que escrigueren una pàgina en la història del club. Recordà els seus arrels i el seu pas pels diferents clubs en formació, com el FC Barcelona, fins a la seva arribada a Menorca. Repassà les participacions a les tres illes -Mallorca, Menorca i Eivissa- i el seu pas pel futbol professional. Del seu pas pel CE Ferreries, comentà que fou puntual. Va ser propiciat per l’interès de qui aleshores n’era el president, Juan Mascaró, Pipo. Els seus registres, explicà, foren força satisfactoris, ja que en la seva primera participació en el club, a la Tercera Divisió durant la temporada 1987-88, l’equip aconseguí la millor classificació de la història del Ferre, que acabaria setè.
En la primera participació de Serrano en el club, a la Tercera Divisió durant la temporada 1987-88, l’equip aconseguí la millor classificació de la història del Ferre
Pel que fa a la segona participació de Serrano durant la temporada 1995-96, la petició -recordà- vingué del president Monerris. Es va conquerir la Copa i el subcampionat de lliga, a tan sols un punt del campió insular.
El president del CE Ferreries i la regidora d’Esports, Alicia Martí, tancaren l’acte amb l’obsequi d’una samarreta, llibres i revistes del centenari als convidats.
Des de la Comissió del Centenari del club han lamentat, amb tot, la nul·la assistència d’entrenadors del futbol-base del club a la xerrada. Tot i que considera que alguns possiblement estarien ocupats en les seves tasques esportives, assegura que la taula rodona mereixia una major atenció per part dels tècnics. Els directius assistents, casualment gairebé sempre els mateixos, són, tanmateix, conclou la comissió, les persones que porten el timó del club.
Homenatge
De cara a l’abril, el club homenajarà els socis més antics durant el darrer partit de la lliga de Regional, el proper dia 6, davant el CE Menorcas. Gairebé tots ells duen més de 50 anys essent fidels als colors del Ferre. Els socis homenatjats
seran: Pedro Morlà Capó, Joan Al·lès Pons (Net), José Marquès Bagur, Antoni Vidal Barber, Manolo Pons Coll i Lluís Pons Coll.
