C.M. / Ferreries. El filóleg Xavier Gomila oferí el passat 23 de març una interessant xerrada a ca’s Vesins sobre la recollida i l’estudi de la toponímia de Menorca i els llocs de Ferreries, organitzada per l’Associació de Vesins de s’Enclusa.
Gomila, que és membre de la Secció de Llengua i Literatura de l’Institut Menorquí d’Estudis (IME), començà la seva xerrada amb una referència al Corpus de toponímia de Menorca, obra de Josep Mascaró Pasarius, que s’edità el 2005 de manera pòstuma.
Tot just en relació a Pasarius, Gomila explicà, com a novetat, que la família de Mascaró Pasarius ha penjat recentment el treball de l’erudit sobre el nom de les tanques de Ferreries.
“En realitat, el primer que, el 1909, fa un recull de la toponímia de Menorca, a partir d’entrevistes amb informadors, és l’apotecari i natutalista maonès Jaume Ferrer Aledo”, apunta Gomila. “Aledo s’encarrega de cercar patrons de la mar, fer la volta a l’illa i recollir els noms”. “No obstant això”, explica l’investigador, “el primer que es dedica a fer el treball de recerca de la toponímia de Menorca de manera sistemàtica és Mascaró Pasarius. És qui descobreix realment el gran volum de tanques que hi ha a Menorca i tota la riquesa toponímica de l’illa”. Per qüestions de feina, Pasarius marxa a Mallorca i abandona aquesta investigació. “Li queda la tristor de no poder continuar la seva feina. Finalment, cap als any 70 i 80 fa una segona empenta. Fruit d’aquestes successives empentes, és, tot just la seva obra sobre les tanques de Ferreries que ara es pot consultar”.
El Nomenclàtor
Tant per contingut com per dates, el Nomenclàtor de Toponímia de Menorca (2009-2024) apareix lligat a la figura de Josep Mascaró Pasarius. L’objectiu del Nomenclàtor: la recollida sistemàtica de la toponímia de Menorca al nivell de noms de tanca i de pesqueres, a partir d’informadors orals.
L’origen de l’obra es remunta a la Jornada de Toponímia organitzada el 2005 pel Cercle Artístic de Ciutadella. “Vam veure”, explica Gomila, “que el coneixement dels noms de les tanques es perdia i des de l’Institut Menorquí d’Estudis ens vam plantejar si era possible encara recuperar-los”.
La segona fase del treball de camp es desenvolupa des de 2012 sense cap finançament, amb les conseqüències que la feina es duu a terme cada cop a un ritme més lent
Entre el 2007 i el 2009, la feina del Nomenclàtor incideix en tres àmbits: la feina de camp, el tractament i estudi dels topònims, i la difusió del projecte.
Gràcies a un conveni entre l’Institut Menorquí d’Estudis, el Consell de Menorca i el Govern balear, Xavier Gomila va ser alliberat com a investigador principal per poder dur a terme una feina de camp, que es desenvolupà entre el 2009 i el 2011. La feina es concentrà als tres municipis de Llevant: Maó, Sant Lluís i Es Castell. Els resultats del treball, que posà de relleu el gran valor patronímic de Menorca, foren força satisfactoris: es pogué recollir un 80% dels topònims.
Gràcies a un conveni entre l’IME, el Consell i el Govern, Gomila va ser alliberat com a investigador principal per a fer la feina de camp, que tingué lloc entre 2009 i 2011
La segona fase del treball de camp es desenvolupa des de 2012 sense cap finançament, excepte durant el curs 2018-2019, amb les conseqüències que la feina es duu a terme cada cop a un ritme més lent. Es concentrà, sobretot, as Migjorn Gran (90%) i as Mercadal (40%). “La prioritat de la feina és recollir informació de fonts orals, perquè la gent es mor. Però a més d’anar recollint noms de tanques, la feina consisteix també a abocar la informació a una base de dades. Al començament, creàrem una pàgina web al Consell de Menorca, però al final la informació s’ha centralitzat tota a Mallorca”.
Metodologia
La metodologia de treball és senzilla. Comença amb una entrevista inicial amb l’informador, el pagès, amb les fotos aèries del lloc fetes el 1956 pels nord-americans. Després es fa la sortida de camp i, per acabar, el processament de les dades. “És una feina lenta, però molt efectiva”, explica Gomila.
Els resultats de la feina de camp es visualitzen en els topònims i en les dades i l’inventari de béns etnològics de les tanques.
Per al tractament i estudi dels topònims és essencial la feina de col·laboració amb IDE Menorca i l’empresa de serveis informàtics SILME.
El Nomenclàtor de Toponímia de Menorca (NTM) és un dels recursos a l’abast que es poden consultar. És el primer nomenclàtor georreferenciat en línia de les Illes Balears.
Un altre recurs, comenta Gomila, és Menorca Nom a Nom (2020), una plataforma de participació ciutadana creada per la IDE Menorca que ofereix una solució a la manca de finançament per poder dur a terme una investigació minuciosa dels topònims de l’illa.
El Nomenclàtor de Toponímia de Menorca (NTM) és un dels recursos a l’abast que es poden consultar: és el primer nomenclàtor georreferenciat en línia de les Illes
El tractament i estudi dels topònims es realitza amb col·laboració amb el SITIBSA, el Servei d’Informació Territorial de les Illes Balears, que és qui gestiona el Nomenclàtor Geogràfic de les Illes Balears (NGIB). Revisa les bases cartogràfiques oficials.
El Nomenclator toponímic de les Illes, NOTIB-UIB (2017), té cura de la revisió ortogràfica dels topònims de les bases cartogràfiques. Els criteris han estat ratificats per l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).
La recerca dels topònims a Ferreries
Segons explica Xavier Gomila, “Ferreries té una tradició molt interessant de feina en el camp dels noms de les tanques”.
La feina inicial de recerca dels topònims de Ferreries (2009) es deu a Josep Carreras (Pepe de Binissuès) i Samuel Carreras. Documentaren els noms dels llocs, el relleu del terreny, la hidrografia, els monuments i els camins.
Gomila assegura que “a Ferreries no hi ha una feina de camp completa, però hi ha molta informació recollida, que prové de l’Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria, Mascaró Pasarius, Antoni Bonet i Antoni Picó”.
La feina inicial de recerca dels topònims de Ferreries (2009) es deu a Josep Carreras (Pepe de Binissuès) i Samuel Carreras
Les obres generals de toponímia referides al terme de Ferreries tenen un primer punt de referència en la Carta de Toponímia del terme de Ferreries (1981), de Josep Mascaró Pasarius. El llistat de Pasarius a la Carta de Toponímia és, amb tot, incomplet. “Allò que és interessant és que Pasarius inclou el nom dels pagesos que han fet d’informadors. Com a punt de partida, és interessant perquè els pagesos són molt joves”, conta Gomila.
El filòleg i professor de l’institut Joan Ramis de Maó afegeix, tanmateix, que “Pasarius és autor també d’un treball sobre el lloc de Santa Àgueda. L’Arxiduc inclou al Die Balearen un mapa molt interessant sobre el castell de Santa Àgueda. Es veu que totes les torres tenien nom. Eren els Badalucs”.
Gomila: “El que falta en el cas de Ferreries és col·locar tots els noms damunt un mapa: aquesta és la gran feina pendent, que es troba avui en punt mort”
També s’ha d’esmentar, en aquesta relació de treballs sobre la toponímia de Ferreries, l’obra “Llocs del terme de Ferreries” (1992), elaborat per la Creu Roja de Ferreries, amb la història dels llocs i la llista dels pagesos.
El treball d’Antoni Bonet i Antoni Picó (2002) documenta els “Noms de les tanques dels llocs del terme de Ferreries”. A diferència de l’obra de Pasarius, la feina de Bonet i Picó és completa, però té el desavantatge que no cita el nom dels informadors. “Tot això ens situa a Ferreries davant un panorama en el que el que falta és col·locar tots aquests noms damunt un mapa. Aquesta és la gran feina pendent, que es troba avui en punt mort”.
La riquesa toponímica de les tanques de Ferreries és extraordinària. “Només en un lloc mitjancer, poden sortir 50 topònims. Açò és el que va descobrir Mascaró Pasarius. Si hi ha, posem per cas, 950 llocs en tot Menorca, ens anem a quasi 55.000 noms de tanca”.
