C.M. / Ferreries. Si hi ha un establiment emblemàtic i carregat d’història a Ferreries, aquest és, sense cap mena de dubte, Ca Na Genera. La seva extensa trajectòria -més de 130 anys de vida- acaba de ser distingida, no debades, per PIME amb l’atorgament del Premi Lidera al Relleu Generacional.
Ca Na Genera, al número 7 del carrer Nou de Ferreries, ocupa una planta baixa de 220 metres quadrats. Es dedica a la venda de confecció per a dona, home, filleta i fillet. Compta amb seccions de roba de casa, corseteria, llenceria, perfumeria i complements. En un món caracteritzat per la immediatesa de les transicions electròniques en el gran basar de la vila global, Ca Na Genera conserva l’encant del petit comerç de tota la vida: càlid, proper i familiar. La botiga està regentada en l’actualitat per la quarta generació de la família, representada en Gustau Florit Florit i la seva dona Maria Pilar Alemany Puig.
Els orígens del negoci es remunten al 1890, si bé hi ha constància que el 1863 una senyora anomenada Joana Florit Piris va voler obrir una botiga de seda, cintes i fils al carrer de Sant Joan, 3. “El problema”, explica Gustau Florit, “és que oficialment no tenim cap document que confirmi que la botiga finalment es va obrir”. La primera botiga, per tant, que hi hagi prova documental, la va obrir el 1890 Josep Febrer Serra, dedicada a comestibles i teixits. “No sabem qui és, no es tractava d’un familiar nostre. Hem mirat documents per l’Ajuntament i hem fet, fins i tot, un arbre genealògic, i no li hem trobat relació”.
“Llavors, hi havia molta peça. La gent es feia les faldes, els vestits, els llençols… Els llençols eren en peça, jo encara n’he tallat. Avui dia, ve tot confeccionat”
El 1893, Maria Janer Florit, Na Genera, que dóna nom al negoci, agafà la botiga. En una època com l’actual en què està de moda parlar de dones i empoderament, Maria Janer esdevé tot un símbol per al feminisme. Va obrir el negoci tot i que no sabia llegir ni escriure, i el va empènyer amb tenacitat tot i els cops de la vida, que van fer que hagués d’enterrar tres fills.
Una de les curiositats i anècdotes que es conserven de la fundadora del negoci, Na Genera, és que quan l’obrí per fer-se’n càrrec va comprar una lliura (400 grams) de sucre per si hi havia algun malalt al poble al qual li pogués fer falta.
Ca Na Genera passaria amb el temps a mans de Miquel Florit Janer (1918), que és l’avi de l’actual propietari, Gustau Florit. Miquel Florit va morir molt jove, i la seva dona, Joana Pons Florit, es convertí, el 1933, en la nova propietària de la botiga.
El 1963, el negoci passà a mans de la següent generació, representada per Laureano Florit Pons, pare de Gustau Florit.
Maria Janer, la fundadora, no sabia llegir ni escriure; va ser una dona forta i empoderada, malgrat els cops de la vida, que fan fer que hagués d’enterrar tres fills
L’actual propietari de Ca Na Genera, Gustau Florit, passaria el 1983 a dur les regnes del negoci juntament amb el seu germà Ignasi, que moriria molt prest, als 36 anys. En faltar Ignasi, la botiga que obrí la seva besàvia, Maria Janer, quedà definitivament en mans de Gustau, que des de 1995 governa l’establiment de la mà de la seva dona, Maria Pilar Alemany Puig.
En un món caracteritzat per la immediatesa de les transicions electròniques en el gran basar de la vila global, Ca Na Genera conserva l’encant del petit comerç de tota la vida: càlid, proper i familiar
Al llarg dels seus 134 anys de vida, el negoci ha canviat de domicili fins a en tres ocasions. El 1900, l’establiment es mudà del número 3 del carrer de Sant Joan fins al número 13 (actual seu de l’hotel Ses Sucreres), on hi romandria per espai de quasi dues dècades. El 1919 Ca Na Genera canvia novament de casa i es trasllada al número 5 del carrer Degà Febrer (actual Carrer Nou), l’emplaçament actual. “Aleshores, la botiga -hi ha tot un inventari fet- es dedicava a la venda de teixits, joguines i perfums. Tant com ha anat passant, nosaltres ja no n’hem tingut, de joguineria. La botiga ha tocat també núvia… el típic d’un poble petit”.
Gustau Florit: “La botiga, l’he vista tota la vida. No he fet res més. Sempre he estat aquí dins. Me l’he d’estimar sí o sí, el negoci”
Actualment, Ca Na Genera es dedica més a la confecció. “Llavors, hi havia molta peça. La gent es feia les faldes, els vestits, els llençols… Els llençols eren en peça. Jo encara n’he tallat. A dia d’avui, pràcticament ve tot confeccionat. Fem confecció per a home, dona, fillet i filleta, i tenim també corseteria, llenceria, perfumeria, complements i roba de casa. A més, fem també una mica de feina amb la indústria de l’hosteleria. Hem de viure fent un poc de tot”, explica Gustau. El públic fonamentalment és de Ferreries, tot i que el negoci té clients també a Alaior o Es Mercadal.
105 anys de sucursal as Migjorn
Durant més de 100 anys, Ca Na Genera va tenir una sucursal as Migjorn Gran. Aquesta és la història. El 1915, Miquel Florit Janer, avi de Gustau, va començar a vendre els seus gèneres as Migjorn. Hi anava amb un carretó i un ase un dia per setmana. Va mantenir aquest costum durant quinze anys, fins que va disposar de cotxe i açò el va permetre d’ampliar a dos dies per setmana les vendes a la població vesina. Finalment, l’any 1950 es va consolidar la sucursal de Ca Na Genera as Migjorn Gran amb l’obertura d’una botiga. Pedro Florit, fill de Miquel, i la seva esposa Isabel Fraga es traslladaren a viure as Migjorn, amb la qual cosa el negoci obrí tota la setmana. Isabel Fraga era filla del farmacèutic de Ferreries, Mariano Fraga. Per aquest motiu, també es van començar a vendre alguns productes de farmàcia a la botiga. La sucursal va tancar el març del 2020, ara fa 4 anys, escrivint també una història de 105 anys de presència ininterrompuda as Migjorn.
Reinventar-se o morir
El pas del temps ha fet que el negoci s’hagi hagut de reinventar amb els anys. “Avui quasi tot el que venem és confeccionat. Però temps enrere no era així. Nosaltres hem venut llistes de tergal i patents. De peça, encara n’hem tallada. Per sort, nosaltres encara tenim un públic fidel, tot i que es tracta de gent d’una certa edat. La gent jove té una altra manera de comprar”.
“Abans, la gent venia i s’asseia i comprava perquè havia de fer una dot perquè tenia un fill que es casava. Açò de la dot, avui ha passat a la història”
Gustau i Maria Pilar reconeixen que les compres per Internet “ens han afectat, i molt. És una guerra perduda, que afecta a tot el petit comerç. Però no només es tracta d’Internet, sinó de la competència de les grans superfícies i de les franquícies. Amb tot, algun representant de Mallorca ens diu que aquí encara tenim sort, en ser un poble petit”. Maria Pilar conta que “la gent que ve de fora valora molt els negocis com el nostre, perquè sovint fa estona que no veuen una botiga així. Però nosaltres estem també destinats a que ens passi el mateix. Al final, aquests negocis desapareixeran”.
“La gent de fora valora molt els negocis com el nostre, perquè fa estona que no en veuen un així. Però estem també destinats a que ens passi el mateix. Al final, aquests negocis desapareixeran”
Gustau explica que “nosaltres encara quan ve la gent la despatxam. Açò, a llocs més grans, és impensable”. “Un dissabte de Rams, per exemple, era impensable, uns anys enrere, que no hi hagués ningú dins la botiga. La gent es preparava perquè tenia festes, comunions, etcètera. Avui dia, ja no n’hi ha, gairebé, de comunions”, comenta Maria Pilar.
“La gent de vegades se’n riu de mi, quan dic que ens afecta bastant que la gent ja no vagi a missa. Fa un temps, la gent anava a missa, sortia, s’arreglava i venia a comprar la roba dels diumenges”
“La gent de vegades se’n riu de mi”, diu en to humorístic Gustau, “quan coment que a nosaltres ens afecta bastant que la gent ja no vagi a missa. Fa un temps, la gent anava a missa, sortia, s’arreglava, venia a comprar, s’asseia als bars i feia un cafenet o una tapeta. La gent tenia un dia per mudar-se: els diumenges. Avui, els diumenges és tot just el dia en què la gent no es muda i se’n va a passejar pel camp o a la platja. Abans, aquí hi havia cadires, la gent venia i s’asseia i comprava perquè havia de fer una dot perquè tenia un fill que es casava. Açò de la dot, avui ha passat a la història”.
El negoci actual es reformà el 1975. “Abans, teníem la botiga davant i vivíem darrere”, recorda Gustau. “Jo he viscut sempre aquí. L’he vista tota la vida. No he fet res més. Sempre he estat aquí dins. Me l’he d’estimar sí o sí, el negoci”.
ELS PROPIETARIS
Josep Febrer Serra (1890)
Maria Janer Florit (1893)
Miquel Florit Janer (1918)
Joana Pons Florit (1933)
Laureano Florit Pons (1963)
Ignasi Florit Florit i Gustau Florit Florit (1983)
Gustau Florit Florit i Maria Pilar Alemany Puig (1995)
