El poemari “El diable crucificat” de l’escriptor ferrerienc resident a Barcelona, Joan Pons, està tenint molt bones crítiques “Una obra magnífica. M’ha agradat molt la hibridesa narrativa i el potencial líric”, diu el poeta i traficant d’idees Vicent Altaió, i que està molt ben rebut tant a Catalunya com a Menorca.
Joan Pons està gaudint d’una molt bona etapa literària, on a més de la publicació del llibre de poemes, “El diable crucificat”, editat per Neopàtria, ha estat seleccionat per al programa Lletres Compartides de la Institució de les Lletres Catalanes i vàries institucions dels PPCC.
El proper mes de maig s’estrena “Barba-rossa” a Barcelona amb la incorporació dels actors Rodo Gener i Ramon Bonvehí.
Per altra part la traductora francesa Agnès Elmaleh ha traduït “No cregui el que diuen de mi”, la seva primera obra, al francès a la col·lecció Collecte Aléatoire de Fragments Étrangers de París.
El diable crucificat és un exercici d’estil que desenvolupa amb ironia, sentit lúdic i precisió una cançó popular catalana titulada Sant Antoni i el Dimoni jugaven a trenta-un. I és una analogia dels temps moderns on el mal ha agafat formes noves que, segons paraules de Shakespeare, han buidat l’infern. Agafant els paisatges lunars de la costa pedregosa de Punta Nati de Menorca, solcats per cabres amollades i bens, i també pels seus ossos i esquelets sense enterrar, amb la presència d’un imponent far, de bufadors infernals que uneixen terra i mar i d’una orografia ventosa que presagia naufragis, no nega l’existència del diable sinó que afirma que el Paradís existeix però també l’infern.
