S’acaba un temps i en comença un altre. Per a noltros no ha estat del tot dolent. En aquest rincó de sa roqueta ja ens il·luminen els llums nadalencs dels carrers. En aquesta època de canvi d’any ens tornam grans i els nets també, hem tingut una vida familiar, dins del que cab bé. La natura és la qui ho mana. Som uns privilegiats del sistema. Sense poder fer res enfora. Així que grans uns i grans també els altres, com ha de ser. Gràcies a Déu ho podem contar.
No puc continuar sense recordar el mal que han duit i duen les guerres. Fa massa temps que anam així. És incomprensible, no aprenem res, sempre tropissam amb la mateixa pedra. Tot és xerrar i no arreglar-ho. La mort no té valor, s’ha implantat un mal que serà mal de llevar.
En aquestes festes de retrobaments i esperances és un moment per a reforçar el desig de pau, massa infravalorada quan la podem tenir i imprescindible per a què el món vagi bé. És el que desitja la gent de bona voluntat.
Bon any.
La nit de Nadal, nit d’alegria. Davallàvem al poble amb la galera a visitar la família i a qui fos. Era una nit esplèndida. Tothom era bo per uns dies, el mal s’havia amagat. Anàvem a matines. Me’n record molt d’aquells rolets de gent en entrar i sortir de l’església.
–Bones festes! –deien amics del meu pare.
–Llorenç, açò és l’al·lot? Què gros que ha tornat!
–Sí, li agrada molt pintar i també cantar, qui ho havia de dir.
–Què ho heu vist? Quines mosques duia en Toni de s’hort!
–Jo l’haguera tret de la casa de Déu. Armava un escàndol!
–Bonu, bonu, per a Déu tothom és bo.
Anàvem a cas l’avis, l’àvia Àgueda i l’avi Vicent, i després jugàvem as cuc. Aquell any va ser a can Toni Vermell i ens ho passàrem la mar de bé jugant en aquell joc de cartes nadalenc tradicional. En un moment donat cantaven:
–El Rei mana que la cuca canti.
–La cuca cantarà i el nombre 10 ho pagarà.
Me’n record bé perquè el 10 el tenia jo.
Aquell any va ser de molta alegria i també amb un record molt especial per a tots els que havien perdut la vida.
En un d’aquells anys vam passar les festes al lloc. L’amo en Biel amb el carro davallà al barranc a collir fruites i enmig del camí hi havia una serp i una rata grossa barallant-se. El matxo va tenir por i es va escapar i el carro es va girar. L’amo va quedar davall i com va poder es va alçar. Va tenir sort d’un vesí qui el va poder auxiliar i el va menar a les cases.
Quan el metge l’hagué examinat digué:
–Aquesta cama no m’agrada gens. Ha de fer repòs amb la cama alta.
–No passa res, farem la festa al lloc –digué en Tomeu.
Convidaren a tothom, als bessons des costat, a les cosines de na Tomassa, qui estudiaven a Barcelona i vingueren a passar les festes.
Ho prepararen tot per a una nit molt especial. En Pepe tocava l’acordió, en Toni la guitarra i en Joan el llaud. A les 7 del capvespre començà la gran festa, tothom hi participava, els més grans se’n recordaven de les cançons típiques com La albarada, Un senyor damunt un ruc, L’amo de Son Carabassa, Toda una vida, mazurkas, boleros, valsos i també el tango de La cumparsita.
De begudes anaven ben servits. Van anar a la bodegueta del senyor del lloc d’on duguren gin i palo i aigua amb rosella. Per a passar la gana tenien bona menjua amb rotllos, mantecados, pastissets, torró, dolços i més. No els hi faltava de res.
Na Tomassa advertí a les seves cosines que venien de ciutat i ja estaven molt espavilades.
–Anau alerta, que aquest és un poble petit, no espanteu a ningú.
En començar el ball i com de casualitat tres parelles es van consolidar. En aquella època no hi havia res com el ball per a fer-les atracar. El pas doble és un poc provocador, però per Nadal tot anava bé.
L’amo en Biel de s’Ullastrar mos va donar uns consells per a ser més bones persones i Nadal s’ho mereixia.
–Aprofitau el present, que el passat ja no hi és i és l’únic que tenim. No xerrem malament de ningú, perquè no tenim cap dret de fer-ho. Els homes han nascut els uns pels altres i ens hem d’ajudar. La tolerància és part de la justícia. Les equivocacions són involuntàries i no vos convertiu en uns indesitjables, ni sigueu esclaus de ningú. Guardau-vos dels prepotents i aduladors, qui no coneixen més la veritat que per interès. La naturalesa tot ho dona i tot ho pren. Estimau-vos els uns als altres i la vida vos continuarà feliç. Cavau en el vostre interior, que dins hi trobareu la font del bé. De la gent agafau sempre la part bona.
Va ser molt aplaudit desitjant a tothom un Bon Nadal. Tant de bo algun dia puguem dir que el mal s’ha acabat i la bona voluntat ha regnat.
Dins un calaix vaig trobar una foto de fa 64 anys d’una mare amb les seves filletes, amb una alegria que representa molt bé aquesta època de Nadal i cap d’any.
No hi ha res al món com l’amor d’una Mare.
Vicent Pons
