Bep Al·lès / Ciutadella – Quins elements teníeu a l’abast, abans de començar el treball?
El primer que en xerra és l’Arxiduc, que en conta 170. N’anomena algunes, però no en fa un llistat. Des que he iniciat la investigació, ja en duc 240. D’unes 40 o 50 en tenc en nom, però no sé si hi ha la font. Per tant, serien unes 300, amb nombres rodons.
No hi havia cap més estudi?
Agustí Rodríguez, el geòleg, havia fet una feina prèvia, però només als barrancs. Jo, el que he fet, és buscar les fonts per tot Menorca. A partir del que coneixia de mon pare i xerrant amb pagesos he anat mirant el que hi havia. La feina, però, encara mo està acabada ni fer-hi aprop, perquè encara no he pogut contactar amb algun pagès perquè em digui si la font existeix o no.
Aquestes 240 fonts tenen nom?
N’hi ha que sí. D’altres, es coneixen pel genitiu. Per exemple, la font que existeix al lloc de Sant Patrici, de Ferreries, es coneix com a font de Sant Patrici. N’hi ha que tenen nom propi. A Binidelfà, per exemple, n’hi ha sis, cadascuna amb un nom diferent.
En quin estat teniu les tasques?
El treball està en procés. Segurament, primer faré un article científic. Associï les fonts als usos. Moltes tenen piques o un coll. Explicaré si eren abeuradors o fonts de beure. N’hi ha algunes sobre les quals hi ha informació dels segles XVII, XVIII, fins i tot, en algun cas, del segle XIII. L’interès, per part meva, és més bé ecològic, per saber l’importància per al medi aquàtic d’aquestes fonts. Però també hi havia l’interès de fer un inventari de les fonts de Menorca, que mai no s’havia fet.
La idea, però, serà fer-ne un llibre…
Sí, la idea és fer un llibre. En faig fotografies, de totes. És clar, algunes són un bony d’abetzers. Pensau que moltes fonts s’han abandonat o no ragen perquè s’han embrutat. N’hi ha que estan seques, perquè s’ha posat terra davant el forat, i ha crescut una planta i les arrels el tapen. Quant el forat es fa net, l’aigua torna a brollar.
“N’hi ha algunes sobre les quals hi ha informació dels segles XVII, XVIII, i, fins i tot, en algun cas, del segle XIII. L’interès, per part meva, és més bé ecològic”
Què hi ha més, fonts de beure o abeuradors?
Hi ha de tot, n’he fet una classificació. La majoria són abeuradors de bestiar. Són fonts petites, sobretot a la tramuntana, que ragen poc però ragen prou per omplir unes quatre abeurades per al bestiar. A Ciutadella, també n’hi havia. Hi havia la font des Pla de Sant Joan, que és una font grossa, que està davall uns edificis (el Pla de Sant Joan era abans el Pla de sa font). A Ferreries hi ha fonts urbanes, que eren fonts de beure, com es Pouets. As Mercadal hi ha sa Fontassa, que també era una font de beure. A Maó, també n’hi havia unes quantes, als penyals del port. Moltes de les fonts urbanes han quedat tapades pels paviments. Es veu que quan van construir les xarxes d’aigua, les fonts van anar quedant oblidades.
Els noms, qui els ha posat?
Molts cops tens un nom, però no saps on és la font, i ho has de demanar al pagès del lloc. Però altres vegades no és així. Per exemple, al barranc de Trebalúger, n’hi ha tres de grosses. Hi ha sa Font de na Joana, o na Jana [na Jana és una fada], sa Font de na Cabrera, que hi ha més avall i que treu molta d’aigua, i sa Font de na Matacristos, que ve de Mater Christi (ho diu l’Arxiduc), és a dir de la Mare de Déu. Les fonts més antigues solen tenir noms femenins.
En quins termes municipals se’n poden comptar més?
A Ferreries n’hi ha 74. Cal tenir en compte que hi ha tota la part de tramuntana, que es molt muntanyosa. A Ciutadella, en canvi, n’hi ha 36. Allà on el terreny és pla, no hi ha cap font. A Ciutadella i a Sant Lluís podem veure planes al mapa, on no hi ha cap font. La raó és senzilla: als llocs plans, no hi ha aqüífers que rompin. As Migjorn Gran me’n surten 17, as Mercadal 52, a Alaior 18, a Maó, 42 i as Castell, 9. A Sant Lluís no n’he pogut localitzar cap.
“Moltes de les fonts urbanes han quedat tapades pels paviments. Quan van construir les xarxes d’aigua, les fonts van anar quedant oblidades”
Qui coneix millor totes aquestes fonts?
Els pagesos.
Per això, aquest treball de camp que feis és molt important…
Sí. És cert que també hi ha molta documentació històrica. En Nito Janer, l’historiador, m’ha ajudat molt. Hi ha un cas curiós, que em va esmentar. És el des Pouets, a Ferreries. Sembla que abans era sa Fontassa. I el que ara en deim es Pou des ases es correspondria amb es Pouets.
