Segons les dades del Digital News Report España 2021, el 67% dels usuaris declara estar preocupat per la desinformació i la majoria reconeix haver estat exposat a faules de manera recurrent. Parlem de fake news, de governs i polítics, d’influencers, mitjans de comunicació I altres agents potencialment desinformants, però ens oblidem del paper que hi juga el nostre propi cervell, la nostra ment.
I és que som víctimes dels nostres propis biaixos.
Un biaix cognitiu és una predisposició psicològica que ens permet arribar a un determinat tipus de conclusions ràpidament I de forma automàtica, malgrat la manca de tota lògica. Es denominen també “prejudicis cognitius”.
Els biaixos cognitius sorgeixen com un efecte evolutiu per a aconseguir una resposta de manera immediata filtrant la informació disponible de manera subjectiva. Aquesta immediatesa ens porta a prendre decisions de manera més eficient, però també ens genera pensaments que en molts casos són erronis. Els processos dels quals sorgeixen els biaixos inclouen el processament de la informació mitjançant les anomenades “dreceres” (heurística), les motivacions morals, emocionals i la influència de la societat, entre altres.
(Kahneman, 2015) proposa un model de pensament I presa de decisions dividit en dos sistemes. El Sistema 1 es el que més sovint utilitzem I es guia per aquest conjunt de regles i dreceres per a obtenir conclusions ràpides I habitualment no ens adonem del procés que hem seguit per a arribar a una decisió.
El Sistema 2, per contra, usa un model de decisió més lent i ponderat, en el qual mirem diferents factors, reflexionem sobre ells i acabem arribant a una conclusió.
Saber reconèixer els nostres prejudicis cognitius, ens pot ajudar a permetre’ns aquest temps per a reflexionar I contrastar tot el que ens arriba.
7 exemples de biaixos cognitius que formen part de la nostra quotidianitat:
1. Biaix de confirmació: tendim a trobar i recordar informació que confirma les nostres percepcions. És a dir, de manera natural afavorirem, buscar, interpretar i recordar la informació que confirma les nostres creences o hipòtesis.
2. Biaix d’ancoratge: es la tendència a confiar massa en la primera informació que ens ofereixen a l’hora de prendre una decisió.
3. Efecte Dunning-Kruger: com menys sàpigues, més confiança tindràs. Com més saps, menys confiança tens.
4. Efecte halo: si veus a una persona amb un tret positiu, aquesta impressió positiva s’estendrà als seus altres trets. Aquest efecte també ocorre al revés quan es tracta de trets negatius.
5. Efecte Forer: anomenat també fal·làcia de validació personal. Consisteix a atribuir descripcions de la personalitat suposadament específiques, però que en realitat són tan vagues o generals que es poden aplicar a un gran nombre de persones. Molt utilitzat en unes certes creences com l’astrologia, l’endevinació, la grafologia, la lectura de l’aura i alguns de tests de personalitat.
6. Efecte d’arrossegament: Les idees, les modes i les creences creixen a mesura que més persones les adopten. És la tendència a fer o creure en alguna cosa perquè moltes persones ho fan o ho creuen.
7. Efecte Google: Tendim a oblidar la informació que es pot buscar fàcilment en els motors de cerca.
