Després de 40 anys de servei al poble de Ferreries des de la farmàcia del poble, l’apotecària Antònia Vivó Monjo rebia fa unes setmanes l’homenatge de l’Ajuntament, tot coincidint amb la seva jubilació. La farmacèutica segueix, d’aquesta manera, el mateix camí que la seva companya Àngela Mercadal, que es jubilà el juny de 2023. La farmàcia queda en mans de les seves dues filles, Olga Anglada i Maria Fedelich. Antònia va estudiar Farmàcia a la Universitat de Barcelona entre 1974 i 1979; Àngela ho faria un curs després (1975-80). Aprofitant que el seu home era a Ferreries com a metge de reforç, Antònia va entrar el 1981 a la farmàcia com a adjunta, cobrint les substitucions de l’apotecari els estius. El 1982 va fundar amb Àngela Mercadal i Bernat Moll els laboratoris d’anàlisis Delta a Ciutadella, que traspassarien el 2021. Quan l’antic apotecari de Ferreries, Martí Timoner, viatjà a viure a Madrid, Antònia va decidir agafar la farmàcia amb els seus dos socis. Fins avui. Aprofitant la feliç jubilació d’Antònia i Àngela per parlar amb elles a la casa de la primera, a Ciutadella.
D FERRERIES: Pensaveu fer tants anys com a farmacèutiques a Ferreries?
Antònia M.: Quan vaig entrar com a adjunta no en fiava. No sabia què seria de la meva vida (rialles). Però quan vam agafar la farmàcia tampoc, la cosa estava una mica en l’aire.
Àngela M.: No sé què t’he de dir (rialles)
DF: Deixau la farmàcia en bones mans…
Àngela M.: La meva filla, Maria, tenia molt clar, quan va decidir venir a viure a Menorca, que volia ser farmacèutica de Ferreries.
Antònia M.: Olga també. Ella és veterinària de cavalls, però després va decidir estudiar Farmàcia.
DF: Quin és el tarannà de la gent de Ferreries?
Antònia M.: A mi sempre m’ha semblat que ens han acollit molt bé. Els ferreriencs són molt acollidors i amables i crec que se m’han refiat, de nosaltres. Mai no hem tingut cap problema amb ningú.
Àngela M.: Sempre tenc lloances per als ferreriencs, crec que són gent que sempre van tots a una. Quan hi ha algun problema, tothom respòn.
DF: Quin consell donaríeu als joves estudiants de Farmàcia?
Antònia M.: Primer, que facin feina en allò que els hi agradi. Tots, de feina, n’hem de fer molta a la vida, i n’hem de fer en allò que ens agradi. A mi, la meva vida professional m’ha agradat moltíssim. La farmàcia té diferets vies i els joves han de triar aquella que més els agradi. Si els agrada l’oficina de farmàcia, que intentin fer feina a una oficina de farmàcia, com a adjunts o com a titulars. També hi ha la farmàcia hospitalària i la investigació. Però el més important és que sempre tinguin molt en compte a la gent. Quan fas feina de cara al públics en una farmàcia, açò és el més important.
Àngela M.: Jo els recomanaria el mateix: que facin el que els hi agradi. I si fan feina a una farmàcia, crec que és bo que recordin que el més important és la gent, no les vendes.
DF: Quin és el millor consell que us han donat mai?
Àngela M: Que em formés i estudiés, perquè la formació és quelcom que ningú no et pot prendre. T’ho poden pendre tot, però açò ningú t’ho pot llevar.
Antònia M: Hi estic d’acord. Jo he donat els mateixos consells als meus fills: el primer, abans que comprar-te un pis, és formar-te.
DF: En què han canviat en aquests 40 anys les farmàcies?
Àngela M.: Sobretot en la informàtica. Ha estat el gran canvi.
Antònia M.: Quan jo vaig començar, Martí, el farmacèutic, tenia els medicaments col·locadets per ordre d’acció. N’hi havia pocs, de medicaments. Pensau que nosaltres, quan acabem la carrera, no en sabem cap, de nom comercial. Allò va ser com un aprenentatge per a mi. Ara, açò és impossible. Avui dia, hi ha molts medicaments nous, i també moltes tecnologies noves. Has d’estar molt al dia. Has d’estar amb la gent, però també pendent de mil coses, com les compres.
DF: Als farmacèutics, la gent us demana consell sobre quin medicament han de prendre, com si fóssiu metges. Això, no ha canviat?
Antònia M.: No, encara passa. De vegades és difícil agafar cita al metge i al gent ve molt a la farmàcia. Et consulten molt. Molts cops els enviam al metge, sí o sí.
Àngela M: Els diumenges, quan no hi havia la recepta electrònica, hi havia manco gent. Alguns no sabien i s’atracaven a la farmàcia a contar-te la seva vida.
DF: Quins han estat tots aquests anys els vostres principals cavalls de batalla, com a farmacèutiques col·legiades?
Antònia M.: Potser el fet que de vegades has d’educar una mica als pacients per mostrar-los què es poden prendre i què no, perquè molts cops no entenen que no els podem despatxar alguns medicaments sense recepta, o no els els hem de despatxar. Tal vegada açò… educar la gent perquè entengui que alguns medicaments els ha de receptar el metge i no els podem administrar.
Àngela M: És cert, que hi ha aquesta tendència a la automedicació. A més, molts clients només demanen antibiòtics.
DF: Què en pensau de la Intel·ligència Artificial? Com pot canviar la professió?
Antònia M: N’Àngela i jo acabam la nostra vida professional i, per aquesta banda, estic bastant contenta. Ara tot just es comença a rallar de la IA, no sé fins on pot arribar. A mi, la veritat, em fa un poc de por. Ja tencs uns anys i no veig com pot afectar la medecina, la farmàcia, l’infermeria, tot… Esperem que sigui per bé.
Àngela M.: Crec que per algunes coses anirà bé i per altres, no tant. També hem de pensar que la IA l’hem feta els homes.
