Aquests dies he vist per s’Instagram una foto del nostre batle a una fira on hi va tothom a intentar pescar turistes. Tothom es posa a riure, alguns donen menjar, altres fan desfilades i n’hi ha que ballen i tot per convèncer al món de que no poden passar ni un dia més sense visitar-los. Ve a ser com un mercadet de roba, però amb la gent anant en corbata i amb vestimenta suposadament tradicional. A partir d’aquesta foto, m’he demanat si realment Ferreries ha d’anar pel món a cercar turistes.
Quan ho he consultat amb la meva neurona, ella m’ha contestat tot d’una que sí. Diu que turisme vol dir doblers, i que d’açò sempre en fa falta. I certament, quan hi pens amb un poc de calma, deu ser ver. No anam sobrats a Ferreries d’activitats que ens donin feina. A veure, tenim indústries de sabates o de mobles que fan les coses molt bé i que ens permeten no posar tots els ous dins el mateix paner. I si aconseguim que venguin més turistes, açò voldrà dir més possibilitats que els nostres forns, botigues, bars i restaurants puguin fer més caixa, i açò hauria de voler dir immediatament més ingressos per a totes les persones de Ferreries.
A partir d’aquí, he seguit pensant (sí, ja me perdonareu, he tingut un dia d’aquests de donar-li feineta al cervell). Si arribam a la conclusió de que volem turistes, llavors ens hem de demanar què tenim noltros per a aconseguir que aquesta gent s’aturi al poble i hi deixi uns doblerets. I aquí la resposta és més complicada. No tenim grans edificis, ni museus fantàstics ni res així molt gros que cridi l’atenció. No som tampoc la tercera potència mundial de Menorca, com va dir aquell senyor que li agrada sortir tant a les fotos, ni tampoc tenim els millors talaiots i taules. Llavors, mentre la meva neurona s’estranyava de tanta activitat cerebral, crec que m’he fet la pregunta clau: Si jo anés de viatge, si jo fos un turista… Vindria a Ferreries?
Què farieu voltros? Imaginau-vos. Esteis planificant un viatge a una illa del Mediterrani, i heu de triar on anar. Primer, on voleu quedar a dormir els cinc dies que fareu de guiris. Una platja? Una ciutat? O un petit poblet tranquil, molt tranquil? Després, heu de decidir quina ruta feis per l’illa. Monuments, restaurants, platges, botigues… Hi hauria un espai per Ferreries? Tenim prou per estirar als turistes? No deu ser que els visitants tenen més motius per anar a altres pobles abans que a Ferreries? I no serà, també, que es venen millor que noltros?
Avam, més dubtes i preguntes. Hem de fer qualsevol cosa per a què venguin turistes al nostre poble? O hem d’esperar a que venguin només si volen venir, sense que noltros facem excessos i perdem la nostra manera de ser? Per entendre’ns: hem de cuinar a tots els restaurants de Menorca fish and chips per a què els guiris se sentin com a ca seva, o ens quedam amb el nostre oliaigua i que vengui només qui el vulgui tastar? Jo, personalment, som un home d’avarques i oliaigua, de glosa i d’idòs a cada tres paraules. Per tant, jo crec que no hem de canviar noltros per a què venguin els altres. No tindria sentit. Però crec que sí que podem fer moltes més coses per explicar-nos millor. No es tracta de posar cartells per tot i de vendre’ns a totes bandes, però sí de donar a entendre millor què ens fa diferents. I si allò que ens fa diferents és precisament no tenir res exagerat al nostre poble, expliquem-ho. Som naturals, autèntics, despreocupats i molt ferreriencs. I açò és un punt al nostre favor. Llavors, per què no ho mostram? Tenim por de que si venen turistes, ens canviin la nostra manera de ser? Comprensible, però la por no és motor de res.
En fi, que després de tant pensar, he hagut de donar vacances a la meva neurona durant dues setmanes, que està rebentada. M’ha dit que anirà a fer turisme a alguna banda interessant. No m’ha concretat on.
