DFerreries – El nou batle de Ferreries, Pedro Pons Huguet, va complir el passat 17 de desembre sis mesos al despatx de la batlia. Per davant, prioritats més immediates, com la renovació de la Plaça Espanya, la neteja viària o la cerca d’urgent de solars alternatius al del carrer del Torrent, que projectà el govern de l’Entesa, per posar més aparcaments a l’abast dels vesins. També el repte, amb la vista posada al final del mandat, de fer passes endavant per fer realitat tres projectes prioritaris: el nou centre de salut, el trasllat del Museu de ciències naturals de Binissuès al centre del poble i l’actuació a s’Enclusa, on la intenció és anar una passa més enllà del centre d’interpretació de la Reserva de Biosfera previst des de fa anys, amb la previsió d’una cantina, un mirador per a la contemplació del cel nocturn i un edifici que recordi el passat del cim com a base de comunicacions de l’exèrcit nord-americà.
El Partit Popular va arrassar a les eleccions, posant fi a 8 anys de domini de l’Entesa de Ferreries al poder. Esperaveu aquest resultat?, com afrontau aquest mandat?
Vaig entrar per primer cop a l’Ajuntament com a regidor com a part de l’equip de Manolo Monerris, a l’any 2012. Després del 2015, he seguit els vuit anys següents a l’oposició del govern de l’Entesa. Esperàvem guanyar? Sense falsa modèstia, sí, però no amb el resultat que vàrem obtenir. Vam quedar a les portes dels set regidors. Això, tenint en compte que ha estat la primera vegada que el PP ha obtingut majoria absoluta al poble. Crec que la gent demanava un canvi.
Per què?
Perquè en aquests darrers vuit anys s’havia fet poca cosa, no s’havia fet molta inversió. La gent tenia la sensació que el poble anava a menys, que s’estava adormint de mica en mica. És cert que, amb la pandèmia per enmig, no va ser un mandat gens fàcil a la batlessa, Joana Febrer. Però el cert és que la resta de pobles també en van tenir, de pandèmia, i tenc la sensació que se’n van sortir més deveres i que van ser més espavilats. A Ferreries, la sensació era que no acabàvem d’arrencar i que hi havia ganes que altra gent provés de fer les coses d’una altra manera, que és la feina en la qual ens trobem implicats ara mateix.
L’oposició demana més diàleg, però vosaltres van tenir la sensació que n’hi havia quan estaveu a l’oposició?
En els últims 8 anys a Ferreries s’ha governat amb majoria absoluta. A més, s’hi va incorporar la regidora del PSOE, amb la qual cosa ens vàrem quedar sols a l’oposició. Però a Ferreries sempre ens ha resultat més fàcil que a altres pobles mantenir una bona relació entre govern i oposició, i, per tant, si que n’hi havia, de diàleg. Això no lleva que, en tenir majoria absoluta, el poder de decisió era seu al 100%, la cosa és molt lícita.
A les eleccions vareu dir que dues de les primeres decisions que adoptaríeu durant els primers sis mesos, si guanyaveu les eleccions, eren fer una intervenció a la Plaça Espanya i una nova borsa d’aparcaments a 8 o 9 minuts del centre…
I són dues coses que, tot d’una que he arribat al govern, veig que ens resultaran una mica més complicades del que pensàvem. El projecte de la Plaça Epanya el tenim bastant endavant i aviat el posarem en coneixement de la resta de grups. És una intervenció que creiem que és molt necessària. La intenció és pacificar el trànsit en el centre, sobretot durant els caps de setmana, i fer que el mercat sigui més accessible. Tenim ja una proposta bastant tancada, però la idea principal, la tenim, i farem el possible per executar el projecte dins el 2024. Quant al pàrquing…
…que l’Entesa proposava construir al carrer del Torrentet…
Sí, és un dels projectes que havia deixat redactats el govern de l’Entesa, però quan l’hem revisat hem vist que el cost de cada plaça d’aparcament ens sortia per un disbarat de doblers. Està molt bé, que vulguem fer aparcaments, però tampoc no ens hem de passar de rosca. El número de places que en podíem treure, si tenim en compte el cost de l’obra, no justificava la inversió. S’ha de tenir en compte que la ubicació dels tres solars coincidia amb una punta, en pujada, de l’antiga carretera que passava per dins de Ferreries, el que ens obligava a desmuntar-ne pràcticament dos i generar un mur de contenció de formigó molt gros. És clar, això és una obra caríssima. Ens vam trobar que la consignació pressupostària que s’havia separat per fer front a aquesta obra no cobria ni tan sols la taxació més baixa dels solars. Això ens obligava a pagar un preu més alt dels diners que havíem decantat i deixava en l’aire la resta del finançament. I l’Ajuntament no podia afegir aquests diners. Tots aquests factors han fet que deixem aparcat el projecte de l’Entesa. No el descartam, però estem cercant alternatives. Una cosa que ens estem plantejant arran del Pla de Mobilitat aprovat aquest darrer mandat és reordenar els aparcaments de certs carrers a fi de poder crear un seguit de places addicionals.
“Esperàvem guanyar?
Sense falsa modèstia, sí. Crec que la gent demanava un canvi.
Quina necessitat de places d’aparcament teniu al poble?
Si n’aconseguíssim entre 100 i 125 més, ens ajudaria bastant, especialment a l’estiu. Ferreries és un poble molt enclotat, envoltat de muntanyes, i on la capacitat d’aparcar és molt limitada. El que ens trobem a l’estiu és que, de visitants, ens vénen, però que se n’han d’anar perquè no troben espai per aparcar. D’aparcament, de fet, ja no n’hi ha gairebé ni per a la gent del poble. Per tot això, estem estudiant quines propostes del Pla de Mobilitat són d’aplicació immediata. Per exemple, posant els aparcaments en bateria, és possible que guanyis entre 5 i 10 places en una mateixa vorera. Això no vol dir que aquesta sigui la solució ideal. Estem cercant el pulmó principal. Cal tenir en compte que el Consell, a través de la Conselleria de Cooperació Local que duu el conseller Simón Gornès, està fent feina en un projecte per posar remei a la demanda d’aparcaments que tenim, de fet, tots els pobles de Menorca. Fan feina en un projecte perquè els diversos municipis de l’illa tenguin més fàcil crear borses d’aparcaments, no ja en solars urbans a dins dels pobles, sinó als afores, mitjançant la declaració d’interès general.
Una de les primeres decisions difícils que heu hagut d’adoptar és aprovar la revisió a l’alça de la taxa de fems, que heu hagut de pujar un 28%, i de la de l’aigua, que creix, de manera general, entre un 8 i un 9%….
Un dels compromisos que havíem agafat era no apujar taxes, i d’alguna manera ens hem vist obligats a començar a l’inrevés. Ens ha passat el mateix que ens va passar al començament del mandat amb Manolo Monerris, que ens hem trobat ordenances que feia molt temps que no estaven actualitzades. Des del 2012 no s’actualitzen, de fet, ni l’ordenança de l’aigua ni la del fems. És molt mal de fer funcionar així. És obvi que ningú no vol retallar serveis i deixar de fer coses per al poble, però els serveis s’han de finançar i els doblers de l’Administració no surten de davall les pedres. Quan has de quadrar un pressupost, saps que has de quadrar els ingressos amb les despeses. Si volem mantenir el nivell de serveis de l’Ajuntament (geriàtric, escoletes, escoles, carrers…) hem de ser conscients que s’han de poder pagar, d’alguna manera. Si no actualitzam el preu d’aquestes ordenances es genera una diferència de saldo que ens aboca a decidir: o deixam de donar serveis o actualitzam els preus. Pujar preus no agrada ningú.
Són mesures impopulars…
No em fa gens feliç, hacer de prendre aquestes decisions, com no ho va ser Manolo Monerris quan va haver de fer el mateix. De fet, i aquesta és una proposta que ha sortit dels regidors de la resta de grups polítics, però que ells no han aplicat mai, allò ideal seria potser que es facés un ajust dins cada legislatura. La darrera actualització, com dic, es va fer al 2012. En els últims 8 anys no s’ha tocat res. Aquest es un tema del qual hem xerrat amb la resta de formacions polítiques. No és un plat de bon gust per a ningú. Pel que fa a l’aigua, la pujada serà d’entre un 8 i un 10% al poble, que és molt menys, de fet, del que ha pujat l’IPC en els últims dotze anys, però a Cala Galdana serà més elevada, d’entre un 22 i un 25%. Però l’aigua, a Cala Galdana, no ve del mateix lloc que a Ferreries, i donar el servei als residents costa molt més doblers. L’aigua potable que servim a Cala Galdana ve d’una font que és propietat de l’Ajuntament i d’uns pous que hi ha a la banda de Ciutadella. És clar, l’aigua que ve de Ciutadella, l’hem de comprar. I la de que ve dels pous, costa molt de doblers fer-la arribar a la urbanització. I que consti que ens limitam a cobrir les despeses. Entenc als propietaris de Cala Galdana, quan em diuen que és un greuge comparatiu que hagin de pagar l’aigua més cara, tractant-se del mateix municipi. Però, com dic, l’aigua no prové del mateix origen.
Tothom parla ara del cicle de l’aigua i sembla que s’hi faran més inversions durant aquesta legislatura. No és una bona oportunitat per estudiar una alternativa?
Així és. De fet, una de les intencions que tenim és estudiar si es pot abastir Cala Galdana des dels pous de Ferreries. Si podem fer-ho, aleshores el preu de l’aigua que paga la gent que viu a la urbanització davallarà. Segons quins pous emprem, pensem que l’aigua arribarà tota sola per gravetat fins a Cala Galdana i es repartirà entre els vesins. És possible que ens passi el mateix que ens ha passat a Ferreries i que l’haguem de frenar, fins i tot.
Un altre dels temes que us han preocupat en aquests primers mesos és enllestir el nou contracte de neteja viària.
La neteja és, precisament, una de les coses que la gent trobava més a faltar al poble. Els comentaris que ens arribaven eren que el poble estava bastant brut. Fa prop de tres anys que no teníem una màquina garnadora, que en un poble com el nostre ens és molt necessària. Pel fet de no tenir massa personal de neteja, si disposes d’una màquina com aquesta pots avançar moltíssim. En quinze dies, fas net tot el poble; en canvi, quan només tens dos operaris pels carrers, això és impossible. La màquina estava aparcada dins la nau municipal, avariada. Fa pràcticament dos anys i mig que hi estava allà, aturada. No era recuperable, tot i que vam fer la prova de veure si podia reviure.
És una de les condicions del nou contracte?
Ara ens trobem en un impasse. Aquest desembre la nova màquina de neteja ha començat a garnar els carrers del poble. El contracte que teníem aquest darrer mandat va acabar a finals de novembre i hem decidit fer un contracte-pont, que s’ha adjudicat a Manolo Polo SL, mentre s’acaba d’enllestir el ple de condicions del nou. Manolo Polo SL aporta la màquina i dos operaris. Amb un tercer operari, que és el que aporta l’Ajuntament, anirem mes desofegats.
Una preocupació comuna de tots els pobles és fer encaixar els seus respectius plans generals amb el PTI. A Ferreries, us preocupava que el Pla Territorial impedís al poble crèixer en densitat o poder gaudir d’una planta més en alçada.
Tenir una mica més de densitat ens vindria bastant bé. Les al·legacions que havíem presentat al PTI anaven, de fet, en aquest sentit. L’avantatge que tenim és que un dels pulmons de creixement de Ferreries, que és el solar de la Sareb existent entre la muntanya de Son Tem i el poble, es regeix per una normativa anterior i s’hi permet, de fet, una densitat més alta que la que marca el PTI. Naturalment, hi ha d’haver algun inversor que s’animi a construir. En canvi, en els altres dos pulmons de creixement que tenim -un, cap a la zona del club hípic i l’altre, cap a darrera Villa Pepa- és ver que la densitat és baixa. De moment, encara no ens han contestat a les al·legacions. Amb les densitats actuals, és comprensible que no resulti temptador per a un promotora afrontar una promoció.
A Ferreries, com a la resta de pobles, hi ha un dèficit d’habitatges de lloguer al mercat. Creieu en la regulació dels preus com a solució?
Aquestes regulacions forçades dels preus del lloguer, sempre s’acaba demostrant a molts llocs que no funcionen. Pot ser que funcionin un temps, però s’ha comprovat, sobretot a les grans ciutats, que al final es retira l’oferta del mercat o, senzillament, s’acaba posant a la venda amb els preus que decideix el propietari. No creiem en aquestes regulacions forçades. Què fem? El que, dins el marc d’atribucions que tenim, que no és molt ample, és al nostre abast: posar a disposició de l’IBAVI sòl públic per fer habitatges de protecció. A l’últim mandat, a darrera hora, es va assumir el compromís de cedir dos solars i nosaltres confiam a les properes setmanes a tancar l’acord definitiu amb l’IBAVI per a la cessió de dos solars situats devora la parada de bus, a l’avinguda Jaume Mascaró, perquè s’hi puguin fer 8 habitatges protegits més. També és ver que a Ferreries hi ha actualment una promoció privada i una segona que es posarà en marxa dins el 2024. Són iniciatives privades que són molt benvingudes perquè feia temps que no se’n feia cap al poble.
Un dels reptes de Ferreries és el nou centre de salut, i encara hi ha pendents altres infraestructures des de fa temps, com és el centre d’intepretació de la Reserva de Biosfera al cim de s’Enclusa. Si haguéssiu de decidir quins dos o tres projectes us agradaria veure realitzats quan acabi l’actual mandat, per quin us decidiríeu?
Seria la persona més feliç del món i, per descomptat, la meva felicitat seria complerta, si quan acabin aquests 4 anys, vegem realitzades iniciatives com, per exemple, el trasllat del Museu de Ciències Naturals de Binissuès al centre del poble. Aquesta era, de fet, una iniciativa que vàrem aconseguir des del Partit Popular que sortís com a proposta de la corporació. Ja hem estat mirant un local a Ferreries que hi encaixa. Hem de veure, a partir d’ara, com enllestim la redacció del projecte i d’on treiem el finançament per a la construcció del museu. Tenim clar que demanarem la col·laboració del Consell de Menorca i del Govern balear. Un altre dels projectes que volem treure endavant és el de s’Enclusa. Hi ha disponible una primera remesa de finançament per fer una primera part de l’obra i ara el que hem de fer és redefinir.ne els usos. Tenim clar que no ha de ser tan sols un centre d’interpretació de la Reserva de la Biosfera. Nosaltres veuríem, per exemple, amb bons ulls -i me consta que el Consell també- que s’hi facés una casa de colònies, una cantina, i que un dels edificis es mantingués com a record del que va ser la base de l’Exèrcit dels Estats Units. També hem pensat que un dels miradors podria encaixar en el projecte de Menorca Starlight. Allò que volem fer és recuperar un dels antics projectes que s’havien fet perquè ens servesqui de punt de partida.
Museu de ciències naturals, s’Enclusa i…
Centre de salut, com dèieu. Vaig mantenir una reunió amb el director de l’actual centre de salut i és evident que se’ls ha quedat petit i que no respòn als usos que necessiten els professionals. Volem trobar un solar on es pugui edificar el centre de salut, si l’Ajuntament el pot comprar i pot fer-ne la cessió a la Conselleria de Salut del Govern. Aquests tres són els tres grans projectes que ens agradaria poder materialitzar, al costat d’inversions en infraestructures esportives, sense deixar de donar tots els serveis que venim donant fins ara ni haver de reduir subvencions a ningú, ans al contrari.
