Quart intent de fer de l’antiga base militar de l’Exèrcit dels Estats Units al cim de s’Enclusa (ho explicam en pàgines interiors) un lloc de referència de la naturalesa i el medi ambient de Menorca, i el projecte atractiu que no tan sols els ferreriencs, sinó tots els menorquins en el seu conjunt, duim temps (massa temps) esperant.
La decisió del Consell de demanar a Madrid una pròrroga del conveni signat el 2022 per poder aprofitar els dos milions d’euros que hi ha garantits i aconseguir que alguna cosa comenci a moure’s a dalt de la muntanya és una bona oportunitat perquè, d’una vegada per totes, s’Enclusa deixi de ser un eslògan polític, un projecte fantasma que surt a passejar una legislatura darrere l’altra, i comenci a ser, de mica en mica, una realitat.
La idea d’integrar en un mateix projecte la creació d’un centre d’interpretació de la Reserva de Biosfera, la utilització dels miradors i la construcció d’una casa de colònies i un museu que conti la història de l’antiga base nord-americana, és bona i oportuna. Tant com ho han estat totes les propostes que s’han fet fins ara i que, a l’hora de la veritat, s’han quedat adormides a dins d’un calaix, estenent un tel de frustració i escepticisme entre la ciutadania.
Han passat ja masses anys des que se’n començà a xerrar. Disset. Pel camí, s’ha perdut el finançament dels fons estatutaris (7 milions d’euros) i les instal·lacions no han fet altra cosa que anar degradant-se cada cop més. La recuperació de l’enclau és fonamental. Ni Ferreries ni Menorca poden seguir permetent per més temps que aquest indret privilegiat de l’illa es deteriori de cada dia que passa. Cal que totes les forces polítiques vagin a una. No és el projecte del Partit Popular, com abans no ho era de l’esquerra. És el projecte que Menorca i els menorquins fa temps que es mereixen i que pot ser importantíssim per a projectar cap a fora la preocupació que els ciutadans d’aquesta illa hem demostrat durant molts d’anys per la preservació del nostre patrimoni cultural i natural. És hora de deixar de fer presentacions de projectes i passar a l’acció. I és hora, també de la unitat. Projectes com el de la Reserva de Biosfera o la Menorca Talaiòtica ens han de servir de mirall.
