Com intuïu que poden ser els pròxims quatre anys després d’aquests primers sis mesos de govern del Partit Popular a Ferreries?
Me vaig presentar a les eleccions de 2007. Al 2011, el PP va guanyar per majoria absoluta. El PSOE va treure un únic regidor, que vaig ser jo, però al 2012 me’n vaig haver d’anar. Som ferrer, abans de polític, i al taller teníem problemes, ja que ens trobàvem en plena crisi econòmica. Va entrar Queta Camps, que continuà fins ara. Durant els últims 8 anys nosaltres hem estat compartint el govern a l’Ajuntament amb l’Entesa, amb el PP a l’oposició. I ara, la situació és la contrària. Nosaltres fiàvem treure al manco tres regidors, però finalment en vam treure dos. Jo sóc gerent d’una empresa, sé com funcionen les empreses i vam prendre la decisió de donar mig any de marge al Partit Popular. El que els demanàvem és que fessin feina de valent en tot allò que criticaven. La nostra relació amb el PP és bona. De vegades, escolt rallar els meus companys d’altres pobles, però aquí, de tensió amb la resta de partits, no n’hi ha.
És ja una tradició, aquesta manera d’entendre la política, a Ferreries…
Es veu que sí. Però el cert és que el PP havia agafat alguns temes com a bandera i encara no funcionen. Amb tot, hem acordat deixar passar, de moment, el Nadal. Un primer tema important és l’anàlisi del pressupost. Però hem de ser realistes: el PP té majoria absoluta. Podem criticar algunes coses, però la darrera paraula, la té el Partit Popular. Jo m’estim moltíssim Ferreries, però és clar que el PP tenia un altre projecte, i és evident que hi ha coses en les quals no ens avindrem. Aparentment, la discussió és oberta, però, evidentment, tots els partits tenen els seus ‘secrets’ i la seva manera de fer les coses.
Dues preocupacions transversals a tots els ajuntaments són les de posar prou habitatges de lloguer al mercat i crear borses d’aparcaments suficients…
Justament es va una modificació del pressupost, hi va haver debat i no vam estar d’acord. En primer terme, hi havia ja un espai pensat per a fer aparcaments, que ja estava mig donat. Hi havia la ubicació, al fons del carrer des Torrentet, però el PP va decidir aparcar aquest tema, perquè pensava que hi havia poc doblers. En canvi, van posar un projecte que ells tenien, de la plaça de l’OAR. Tant l’Entesa com nosaltres vam expressar la nostra opinió, però la suma és clara: sis contra cinc. Ser a l’oposició no és plat de bon gust. Pots donar la teva opinió, criticar o, fins i tot, reivindicar allò que trobis, però -siguem sincers- tal vegada nosaltres faríem el mateix. També és ver que aquests darrers dos anys han estat uns anys crus, primer per a Joana Febrer, que va quedar gairebé tota sola, i després per tot el problema de la Covid. Ara es pot dir que hem tornat a la normalitat, hi ha doblers i s’ha de veure què es fa amb el pressupost. Quant a l’habitatge, sabem que hi ha un terreny preparat per a ser cedit a l’IBAVI. També és cert que hem tingut el problema de Cala Galdana, que, vulguis o no, ha estat un cop dur. Ens hem de posar seriosament a fer-hi feina, perquè s’hi hauran d’invertir diners. Se suposa que les noves licitacions de Cala Galdana ens han de permetre treure els doblers suficient, perquè justament aquesta és una de les principals fonts d’ingressos per a l’Ajuntament
Si féssiu un exercici d’imaginació i us traslladàssiu al final del mandat, quins projectes us agradaria veure realitzats, des del PSOE, que considereu inajornables?
Òbviament, el tema de l’habitatge. Si ara es posen en marxa els projectes de l’IBAVI, comptarem amb dues parcel·les dedicades a fer habitatges protegits. També ens preocupa aconseguir més aparcaments per al poble, és clar. En matèria social, pens en el geriàtric, el pis tutelat… Són temes que crec que es poden encarrilar. I, per descomptat, també ens importa que es facin coses en educació i en cultura.Tots els partits, en major o menor mesura, volem les mateixes coses: un poble més net, fer costat als comerciants… Però, mireu: el PP deia que no pujaria impostos. Precisament, una de les coses que des del PSOE vam dir al plenari en què es va aprovar la pujada de les taxes d’aigua i de residus és que l’increment fos progressiu. És cert que els preus no s’havien actualitzat des de feia 11 anys però no estàvem d’acord que es pugessin de cop.
