Fotografia d’una actuació a on na Roser acompanyava a nen Bep Camps (Imatge Tomás Rotger)
L’any 1998 es va editar el disc Miradas de amor. Segurament poc conegut per una majoria, la seva autora era la cantant Roser Carretero, i el seu contingut traspuava un aire diferent i fresc, farcit de ritmes llatins i bones vibracions. De fet, ella ja des de petita havia demostrat bones qualitats per a la música. Havia estudiat a l’escola Clau de Sol, on feia llenguatge musical, piano i també cantava en la coral. La música havia entrat dins la seva vida i als seus divuit anys va anar a Palma a estudiar magisteri musical.
La gravació del disc i la seva conseqüent arribada als escenaris va ser quasi casual. Va coincidir en certa ocasió amb una persona que treballava en el món de les discogràfiques i van cantar algunes cançons de manera informal al piano. El següent pas va ser que una discogràfica li va anar enviant cançons perquè les escoltés i triar les que més li agradessin. Tenien diferents autors, però una mateixa línia de contingut que ella rubricaria amb la seva veu.
Una volta feta la selecció, el compositor i director musical Óscar Núñez va gestionar els enregistraments de la part musical que va fer-se amb músics d’estudi professionals. Una volta enllestida la part instrumental Roser va anar als estudis de Madrid a gravar la veu fent-se ella mateixa també les segones. Van bastar tres dies per deixar acabada la gravació.
Després els escenaris van ser el següent pas; presentant-lo a Menorca acompanyada del germans Camps, amb els quals compartia alguns temes. Va actuar a Madrid en una presentació de joies de Francis Montesinos i Javier Mariscal i on va ser anunciada com “la voz de Menorca”.
Arribats els anys 2000, na Roser va entrar a formar part del grup ciutadellenc Polaris amb els que va actuar cantant a diferents escenaris. Va formar part també del trio Sugar girls amb les que feien música de cabaret i versions dels anys 80 actuant a l’estiu per diferents hotels de l’illa. Si be les seves cançons van quedar apartades ella mai va deixar de perfeccionar els seus coneixements musicals introduint-se en constants estudis d’harmonia i d’instruments com ara el violoncel. Com els músics sabem, un aprenentatge engrescador i constant que sempre ens aporta noves fonts d’enriquidora bellesa.
La vida familiar la va separar momentàniament dels escenaris però la seva afició mai va quedar arraconada. La seva professió, la docència musical, i les ganes de cantar l’ha mantinguda en actiu i en diferents ocasions l’hem poguda trobar cantant. En aquests darrers anys l’hem sentida amb el grup Alma Secreta amb temes d’Antonio Vega, de Los secretos, o en l’homenatge al desaparegut Joan Camps. Així i tot, Roser no descarta enregistrar un dia algunes composicions pròpies.
