Els propòsits d’any nou varien segons les persones i les seves circumstàncies, però alguns dels propòsits més comuns que la gent tendeix a establir a l’inici de l’any inclouen adoptar un estil de vida més saludable, deixar mals hàbits, aprendre alguna cosa nova, estalviar, establir metes professionals, millorar les relacions personals o tenir noves experiències.
Però tot i que moltes persones comecen l’any amb bons propòsits, segons un estudi de la Universitat de Hertfordshire en el Regne Unit, al voltant del 55% de les persones abandonen en el termini d’un mes i la investigació de la Universitat de Scranton suggereix que només el 8% de les persones aconsegueixen finalitzar els objectius proposats per Cap d’Any.
L’ “efecte d’inici nou” o “efecte d’any nou” és un biaix cognitiu que es basa en la idea que els moments que marquen l’inici de nous períodes de temps, com l’inici d’un nou any, actuen com a punts de referència psicològics que motiven a les persones a establir metes, iniciar nous projectes o fer canvis en les seves vides. El començament d’un nou any ofereix una sensació de renovació i un impuls per a deixar enrere hàbits no desitjats o començar activitats que es perceben com a positives. Les persones tendeixen a sentir-se més motivades i compromeses amb els seus objectius al començament d’un nou cicle temporal.
Aquest biaix cognitiu l’aprofiten des de les editorials que inicien col·leccions de fascicles l’any nou fins als gurus que sobre comercialitzen productes i serveis amb promeses exagerades de canvi d’hàbits o de felicitat en 5 passos : saben que la gent està més inclinada a embarcar-se en noves empreses i projectes durant aquest temps.
Aquest efecte motivació d’any nou ens pot jugar en contra, ja que qualsevol canvi que depengui del “moment perfecte” està condemnat al fracàs, hi ha massa exigència connectada al moment i no solem tenir en compte si el nostre context actual és propici per a fer un canvi, si l’objectiu és realista i està planificat,si aquests propòsits són una elecció real coherent amb la nostra manera d’entendre la vida o bé són fruit del que la societat o altres esperen de nosaltres i ens posem objectius de nou any “perque tothom ho fa”.
Un altre factor important a tenir en compte quan ens fem propòsits és valorar en quina fase de canvi estem. Prochaska i DiClemente (1984) van desenvolupar un model transteòric de canvi que postula que per a aconseguir el canvi, una persona ha de passar per 6 etapes ben definides i predictibles, les quals han de ser respectades per a facilitar el procés:
- Etapa de pre contemplació, la persona no reconeix la necessitat de canvi.
- Etapa de contemplació, es considera seriosament la possibilitat de canvi.
- L’etapa de preparació implica la decisió i planificació, seguida per l’acció, on s’implementen activament les mesures per a canviar.
- L’etapa de manteniment se centra a consolidar els nous comportaments i evitar recaigudes
- L’etapa de recaiguda, pot ocórrer en qualsevol moment del procés, s’enten com una oportunitat per a aprendre i ajustar en lloc d’un fracàs total.
Aquest any 2024 comença en dilluns 1, doble pressió. Si vols fer un canvi, no et deixis enlluernar per la motivació d’inici d’any, i valora com d’intens i estable és la necessitat d’aconseguir l’objectiu que et proposes. Si ja estàs en l’etapa de preparació, dona el primer pas, el que et treurà d’allà on ets, sigui el dia que sigui.
