Ja hi tornam a ser! Ja tornam a estrenar un altre any, i arriba aquell moment que tots ens enganam i començam a prometre coses i coses, com si fóssim polítics en campanya electoral, sabent que no en farem ni la meitat. I mira que enguany tindrem un dia més per fer realitat els propòsits, perquè resulta que és any de baixers i el febreret ja no serà tant curtet (ja veurem si fa fred, però del pas que anam…). Jo, que ja sabeu que m’he dedicat a l’altruïsme i a açò de la filantropia com en Bill Gates, us regalaré uns quants d’aquests propòsits, per si ja esteis avorrits d’allò d’aprendre idiomes, deixar de fumar i anar al gimnàs. No, no falta que m’ho agraigueu. En Tomeu sempre està al servei del seu poble!
- Emprar menys el mòbil. Fa pena veure algunes estampes pel carrer, amb gent aferrada a les pantalletes sense xerrar entre ells! Es veu que no en vam aprendre res, de la pandèmia, i d’haver d’estar tancats a casa sense poder veure i tocar altres persones. Idò va, proposau-vos mirar un poc menys aquest aparell del dimoni que són els mòbils. Total, no passa res si per un dia no sabeu què ha fet la influencer de torn o si el vostre veí ha penjat una foto més somrient i fent veure que té una vida meravellosa.
- Pensar què és realment important. Enguany serà any d’Olimpiades i d’Eurocopa. A sa tele tindrem esport per davant i per darrera. Jo, de voltros, me pensaría molt si val la pena enganxar-me a veure gent que corre i sua a les totes, o si no seria més convenient suar i córrer un poc noltros. Jo es primer, ho sé. I pensau també que per molt que un davanter falli un gol cantat, no us sentirà si l’insultau des del sofà de ca vostra. Tampoc l’àrbitre us escoltarà. O sigui que, val la pena enfadar-se tant davant la tele, o valdria més enfadar-se per coses que realment importen, com les guerres injustes o els insults gratuïts?
- Embrutar un poc manco. Tots ens queixam que els carrers estan bruts i que no fan prou net. I segur que és cert, però a vegades és tant còmode mirar a fora i així no haver-nos de posar davant un mirall per veure que, si els carrers estan bruts, deu ser perquè algú els embruta. O no? Va, siguem sincers: tots cuidam els nostres carrers com si fossin ca nostra? Tal vegada comença a ser hora de deixar de tenir la casa neta com una patena mentre no ens fa res tirar les llosques al carrer o treure els fems de qualsevol manera.
- Fer de polítics. Sí sí, no m’he tornat (més) Jo crec que a tots ens aniria bé fer de polític durant un dia. Estaria bé que tots poguéssim ser batles o batlesses, o regidors i regidores, per intentar entendre si aquesta feina és fácil o no. Perquè fan molts de disbarats, segur, però des de la barrera tot es veu molt fàcil, i estaria bé saber si tot és tant bo de fer com sembla. Perquè jo crec que si el món fos realment una cosa tant senzilla i els problemes es poguessin arreglar fàcilment, ja no els tindríem.
- Desfogar-se. De tant en tant va bé treure tota la merda que tinguem dins. De manera pacífica, suau i controlada, però val més anar traient en petites dosis que no després explotar de mala manera. O sigui que si esteu tristos, plorau; si esteu enfadats, intentau xerrar o anau al camp i feis un crit ben fort (intentau que no hi hagi gent a prop, que es pensaran que heu trepitjat un carc); si teniu coses a celebrar, celebrau-les. Ja ho diuen els Bombers: a vegades s’ha de fer un petit foc controlat per evitar un foc major.
- I sí, aquest és el darrer propòsit. Jo crec que cada dia ens hauríem d’obligar a riure almanco una vegada .I ja posats a demanar, intentar fer riure algú almanco una vegada al dia.
Ale, ja me fareu saber si heu complert els propòsits. Jo, ja us ho dic ara, tampoc n’estaré gaire pendent, perquè m’he proposat també tenir les preocupacions justes, que sinó em sortiran pedres als ronyons i els pocs pèls que tenc se me tornaran blancs. Així que bon any a tots, i a ser feliços!
