DFERRERIES – La victòria aclaparadora de la llista del Partit Popular a les eleccions de maig ha marcat, en el terreny polític, l’any que acabam d’acomiadar, posant fi a una llarga etapa de domini de vuit anys de l’Entesa de Ferreries. La candidatura encapçalada per Pedro Pons Huguet obtení una còmoda majoria absoluta, que li ha permès, de primeres, treure endavant sense problemes el pressupost i temes una mica més espinosos, com l’actualització de les taxes fiscals de subministrament d’aigua i de recollida de residus, que ha representat, en aquest darrer cas, un augment del 28% en el rebut de fems i una pujada d’entre un 8 i un 9% en el primer. La millora del servei de neteja viària, la reforma de la Plaça Espanya i la creació d’una nova borsa d’aparcaments dins el nucli urbà són algunes de les primeres mesures que el nou govern de Ferreries s’ha compromès a tirar endavant. Pedro Pons, que es converteix en el vuitè batle de Ferreries de la democràcia, té ara al seu capdavant molts reptes, un dels més immediats refer tots els desperfectes que el darrer temporal va deixar al passeig marítim de Cala Galdana, i d’altres no menys peremtoris com enfilar el projecte del centre d’interpretació de la Reserva de Biosfera al cim de s’Enclusa per a dotar-lo, també, d’una major càrrega de contingut. Però anem al principi.
Camí d’en Kane, sí. La Revista de Ferreries obria el seu primer nombre de l’any amb una notícia esperada: la justícia donava la raó a l’Ajuntament, en decidir que el Camí d’en Kane és públic al seu pas per Binimoti. La sentència de l’Audiència Provincial rebuda el 9 de gener de 2023, condemnava a la part demandada per un acte d’ocupació il·legítima. La resolució era clara: la propietat havia de retirar qualsevol construcció que impedís o indiqués la prohibició de pas i havia de concedir el lliure trànsit al seu pas per la finca de Binimoti.
Era el punt i final a una llarga història, en què la propietat havia mantingut el camí rural tallat i, per tant, inaccessible durant més d’un quart de segle. Una història de sacrifici i lluita, en què els membres de l’Associació d’Amics del Camí d’en Kane van haver d’enfrentar les querelles criminals interposades en contra seva per la propietat de Binimoti i molts moments d’amargor fins aconseguir el fi desitjat.
Adéu, fangs. L’any 2023 començava amb la notícia del trasllat a la Península de les primeres 3.200 tones de fangs tòxics de l’antiga depuradora, després d’una inversió d’1.949.000 euros (amb l’IVA exclòs) de la Conselleria de Medi Ambient del Govern.
Un trasllat, tanmateix, amb repercussió a la premsa nacional, després que el batle de Nerva (Huelva), el socialista José Antonio Ayala, informés a la Guàrdia Civil de l’arribada al port de Sevilla del vaixell que transportava els llots amb destinació a l’abocador del seu municipi, i en demanàs una inspecció. Nerja denuncià haver-se convertit en el vàter tòxic de mig món a través de la Comissió pel tancament JA creada per l’Ajuntament i que engloba grups ecologistes i plataformes ciutadanes.
No li manca raó, al poble andalús. D’acord amb les analítiques fetes pel Govern balear l’any 2014, aquests residus contenen una quantitat elevada de metalls pesants com el mercuri, l’arseni o el zinc. Aquest carregament era el primer de diversos que s’havien de produir fins a retirar unes 8.700 tones de residus de Ferreries. En el seu lloc, el consistori ferrerienc havia enllestit un projecte per a restituir la zona dels bassals de fangs tòxics per a convertir-la en un indret d’entorn natural i de biodiversitat.
La lluita per la integració, reconeguda. El Govern balear distingia al Club Vidalba amb un dels Premis Ramon Llull 2023. Un reconeixement a la tasca altruïsta i desinteressada d’un grup de persones voluntàries que organitzen activitats esportives i de temps lliure per a persones amb algun tipus de discapacitat. L’entitat va néixer el 1997, i la participació d’una veïna de Ferreries, Lita Triay, fou decisiva. Va ser la nostra portada del mes de març.
Tanmateix, aquest mes també es produïa un fet important. L’Ajuntament de Ferreries i l’Institut Balear de l’Habitatge arribaven a un acord per iniciar els tràmits per a la cessió de dos solars de titularitat municipal a l’IBAVI per a destinar-los a la promoció i construcció d’habitatges protegits. Els solars són, en concret, les parcel·les 18 i 19 de l’Avinguda Jaume Mascaró, amb una superfície respectiva de 180 i 28 metres quadrats. S’hi poden construir, segons l’IBAVI, una planta baixa més dues plantes amb un total de 10 habitatges protegits de dos dormitoris, un dels quals adaptat. El projecte també podria incloure 10 places d’aparcament. El preu d’execució estimat voltaria el milió i mig d’euros (IVA exclòs).
En l’àmbit cultural, la companyia de teatre Quins Coverbos!, dirigida per Damià Moll, estrenava a l’Auditori de Ferreries l’obra “Lokus”, escrita per Ponç Pons, i Damià Rotger Florit era nomenat president de l’Ateneu Musical de Ferreries.
En plena campanya electoral, la comunitat educativa de l’IES Biel Martí traslladava a la Conselleria d’Educació el seu malestar per la decisió d’instal·lar a partir del curs següent una aula modular a un dels patis per encabir un grup de diversificació curricular de tercer d’ESO.
Triomf sense pal·liatius del PP a les urnes. Però la batalla es lliurava en el terreny polític, i aquest cop les urnes donarien un triomf aclaparador al Partit Popular. El PP aconseguiria el 53,6% dels vots, per davant del 24,3% de l’Entesa i el 22,1% del PSOE. Una victòria inapel·lable: 1377 ciutadans van donar suport a la candidatura de Pedro Pons Huguet, el nombre màxim que mai abans hagi aconseguit cap llista política a Ferreries. El PP aconseguia 427 vots més que al 2019, un 45% més dels escrutinis, i la confiança majoritària dels ferreriencs.
El nou Ajuntament quedava format pels sis regidors del PP, al govern, amb Pedro Pons Huguet, Vicent Coll, Alícia Martí, Ramon Sintes, Paloma Abad i David Alzina, i els cinc de l’oposició: tres de l’Entesa (Maite Pons, Manel Febrer i Magda Roman) i dos del PSOE (Basi Martí i Vero Llufriu).
Abans del relleu a l’Ajuntament, el mes de maig s’acomiadà amb altres dues notícies: l’aprovació del Catàleg municipal de Camins del terme de Ferreries, que inclou les fitxes de 49 camins, i la sol·licitud de la Conselleria d’Educació a l’Ajuntament d’una parcel·la per ampliar l’espai de pati de l’institut Biel Martí.
Al juliol, el ple aprovava el cartipàs i incrementava les dedicacions exclusives. Vicent Coll es convertia en la mà dreta del batle, Pedro Pons Huguet, tot assumint Urbanisme, Medi Ambient i Aigua, Residus i Energia, Manteniment de la Via Pública i Noves Tecnologies. Per al batle, serien les responsabilitats de Seguretat Ciutadana i Mobilitat, Serveis Jurídics i el Servei d’Atenció al Ciutadà. Per la seva banda, Alícoa Martí, se’n feia càrrec, com a segona tinent de batle, d’Educació i Esports; Paloma Abad, de Serveis Socials, Sanitat, Cooperació i Infància i Joventut; Ramon Sintes, de Turisme, Indústria i Comerç, Festes, Artesania, Fires i Mercats, i Formació i Ocupació; i David Alzina, de Serveis Econòmics, Cultura, Cementeri i Arxiu Municipal.
El PP també guanya les generals a Ferreries. Gairebé sense treva, les urnes tornaven a convocar al juliol als ciutadans. El PP de Menorca guanyà les eleccions tant al Congrés com al Senat. El PSOE, no obstant, aguantava el pols i, fins i tot, millorava els seus resultats. Per municipis, el PP s’imposava a cinc pobles de Menorca: Ciutadella, Ferreries, Es Migjorn, Alaior i Sant Lluís. El PSOE, per la seva banda, guanyava a Maó, Es Castell i Es Mercadal.
Tot i el triomf del PP a Ferreries, els populars perdien 434 vots i 8 punts respecte al 28 de maig. El PSOE, que a les locals havia estat la tercera força, se col·locava a dos punts del PP. Els dos partits d’esquerra aconseguien el 55% dels vots. El PP creixia 10 punts i el PSOE 9 respecte a les eleccions generals de 2019.
Després de les festes de Sant Bartomeu i les vacances de l’agost, l’equip de govern de Pedro Pons Huguet anunciava la seva intenció de convertir els actuals aparcaments de zona blava de Verge del Toro, Pare Huguet i Bisbe Sever en estacionaments de zona verda, reservats als residents. Una intenció que quedava supeditada, en qualsevol cas, a la creació de noves zones d’aparcament al poble i als afores. Durant les següents setmanes, els populars madurarien la idea d’executar la compra dels tres solars del carrer des Torrentet (a tocar el Revolt des Cabrer) que havien estat qualificats com a equipaments, una operació que el govern de l’Entesa havia deixat ja emparaulada, i que finalment el PP descartaria.
En un altre àmbit, l’investigador i arquitecte Joan Lluís Torres Faner guanyaria el Premi d’Investigació sobre Ferreries 2022-23, amb el treball titulat “La protecció del territori de Ferreries 1956-2013: de les lleis a les decisions polítiques municipals”.
També començava al poble un nou curs escolar, amb 1.019 alumnes als quatre centres de Ferreries.
100 anys de Ferre. En l’àmbit esportiu, una de les notícies de 2023 ha estat la celebració del centenari del CE Ferreries. Els actes s’encetaren el 17 d’agost, amb la presentació de la samarreta commemorativa, davant dues-centes persones.
En el terreny cultural, una de les notícies de l’any ha estat la preparació de la representació teatral de l’adaptació de la novel·la ‘Barba-rossa’, de Joan Pons, a càrrec de la companyia La Trup, dirigida per Sergi Marí. A la terrassa de l’Auditori se’n féu, el 31 d’agost, un assaig obert.
També, la primera novel·la de Graziela Lleonart, una barcelonina que viu a Ferreries des de 2010, i que ha compòs la seva opera prima “Codex Lacrimarum, el llibre de les llàgrimes”. La vàrem entrevistar a la revista del passat octubre.
El ple aprovava la creació d’un consorci conjuntament amb l’Ajuntament de Ciutadella per a la gestió del Torrent d’Algendar. Tot, amb la intenció que la nova entitat gestioni de manera conjunta els amarratges de Cala Galdana.
També es modificava el contracte de l’escoleta infantil Ses Oronelles perquè pugués obrir una aula més i s’aprovava la signatura d’un conveni amb el Consell de Menorca per a la millora de l’skate park. El plenari donava, a més, el seu vist-i-plau als convenis amb el CE Ferreries i el CB Ferreries per a cedir les instal·lacions esportives.
El Catàleg de Camins, mentrestant, anava sumant recursos de reposició en contra seva.
Menys hamaques a Cala Galdana. L’Ajuntament no trigaria a prendre una altre decisió important, a proposta de l’Entesa: la reducció del nombre d’hamaques i para-sols, a partir de l’estiu que ve, a la platja de Cala Galdana.
I els Amics del Camí d’en Kane, després de l’èxit de la reobertura d’aquesta via al seu pas per Binimoti, reclamaren l’obertura del tram que passa per la Terra Roja. L’objectiu: poder enllaçar el Camí d’en Kane del terme de Ferreries amb el des Mercadal.
El novembre, una tempporalada causà greus desperfecte al passeig marítim de Cala Galdana. L’Ajuntament activà ben prest els mecanismes perquè l’Estat declaràs la urbanització com a zona greument afectada, el que podria fer que Madrid assumís la meitat del cost de la reparació. El batle tranquil·litzava els ferreriencs, tot assegurant que el passeig estarà a punt per a l’inici de la temporada.
Cap al final d’any, l’equip de govern del Partit Popular aprovava en solitari la pujada de les tarifes de l’aigua i el clavegueram. Els rebuts s’encariran una mitjana d’entre un 8 i un 10% al poble, i entre un 20 i un 25% a Cala Galdana; també ho farà la taxa per a la gestió de residus, que pujarà un 28%.
També una decisió clara pel que fa a la negativa a convertir els locals comercials del poble i de la zona comercial de Cala Galdana en pisos, com permet el Decret d’Habitatge impulsat pel Govern. Tampoc no s’aplicarà la disposició que permet incrementar l’alçada dels edificis en casos concrets.
El ple es comprometia també a fer un estudi per decidir si cal protegir el túnel de la Guerra Civil, un tema que havia empès l’Entesa.
L’últim dia de novembre es signava el contracte amb l’empresa Manolo Polo per a fer-se càrrec del servei de neteja viària durant els propers cinc mesos, mentre s’acabava d’enllestir el nou plec. La màquina garnadora tornava a sortir al carrer.
I al desembre, el ple aprovava el pressupost, dotat amb 8 milions i mig d’euros, i les obres de la xarxa d’aigua de Cala Galdana i la millora dels miradors com a principals inversions. Des de la batlia es feien, mentrestant, gestions amb el Consell per aixecar un pont provisional a Binimoti i perfilar el futur projecte del centre d’interpretació de la Reserva de Biosfera de s’Enclusa.
