Llorenç Allès/DFerreries – Aquesta és una carta molt especial per a mi. És el moment de deixar aquesta apassionant aventura que ha estat la direcció de la Revista DFerreries. Hi ha trens que passen poques vegades, i quan decideixes pujar-hi, t’obliguen a fer alguns canvis. Açò és el que m’ha passat, i per açò em faig a un costat i deixo aquesta revista en unes altres mans, que segur que l’estimaran i la cuidaran com he intentat fer-ho jo.
El primer que vull fer en aquest moment és demanar perdó. A tothom a qui pugui haver decebut durant aquesta etapa, a qui pugui haver-se sentit injustament tractat, a qui consideri que no ho he fet bé i a qui cregui que podia haver fet les coses d’una altra manera. Segurament tenen raó. Amb els anys he entès que s’aprèn més dels errors que dels encerts, i que una crítica ben argumentada és més profitosa que cent elogis. Per tant, disculpes sinceres.
El segon que em demana el cap i el cor és donar gràcies. Aquesta aventura ha estat apassionant, increïblement enriquidora i molt gratificant. M’he sentit orgullós de ser d’on som, i he enfortit encara més les meves arrels. És increïble veure com tanta gent s’involucra en un projecte com aquest, com hi posen dedicació i entrega, cadascun des del seu àmbit, la seva capacitat i el seu coneixement. DFerreries és possible gràcies a totes aquestes persones. I no són paraules per quedar bé. És la pura realitat.
Fer una revista de poble és una cosa molt més complicada del que pot semblar. És una aposta arriscada, i per açò vull agrair la passa que ha fet Setmanaris i Revistes per retornar a Ferreries una publicació que servís per recollir la vida de poble. Econòmicament era una aposta que tenia molt a perdre i gairebé res a guanyar, però hi havia aquella part romàntica d’impulsar un projecte que servís per cohesionar encara més, per conèixer-nos més entre noltros i per donar un altaveu a qui no el tenen a altres llocs.
I al voltant d’aquesta idea inicial, s’ha reunit un grup de persones formidables, que fan feina des del més pur altruisme i amb la voluntat de fer poble. Col·laboradors i col·laboradores que han sustentat aquesta revista, que li han donat color, pluralitat i cor. Milions de gràcies.
Ferreries és un poble ple de vida, increïblement actiu i amb una força admirable. El secret de tot açò rau en la seva gent, en persones que des de sempre han entès que la vida té sentit si es viu en comunitat, si s’entén el poble com un escenari de convivència, si es veu el veí com aquell que un dia et pot ajudar i a qui tu també pots donar un cop de mà. De cada vegada n’estic més segur, i de cada vegada n’estic més orgullós.
DFerreries té molta corda, i estic segur que seguirà amb la força que he notat aquest darrer any. Personalment, he intentat que fos una publicació on tothom pugués trobar alguna cosa d’interés, on tothom tingués les portes obertes i que fos el reflex d’un poble admirable. Tot allò que he fet i impulsat neix de la voluntat de tenir una publicació al servei del poble. Us dono les gràcies per la confiança, pels comentaris que m’heu fet arribar i per la força que m’heu transmès. Us puc prometre que han estat un puntal imprescindible en un any molt intens.
Res, fins aquí aquesta carta, disculpau si m’he allargat. Seguiu confiant en DFerreries, no perdeu el costum d’esperar a cada principi de mes per descobrir què podeu trobar a les pàgines de la revista. Jo us prometo que seguiré essent un lector fidel. Hi ha masses coses bones com per deixar-les perdre.
Gràcies per tot. Sincerament. Gràcies.
