Som un ranxo de companys
que ja tenim una edat
i hem vingut a Loar
per fer un dinar d’amistat
per celebrar els que van néixer
l’any 1948.
Ja som de sa tercera edat
i a tothom saludaré.
Una glosa us faré
perquè sempre m’ha agradat.
Esper que em perdoneu
si no me surt del tot bé.
Us salud a tots arreu
perquè sou persones de bé
i s’amistat és lo primer.
Perquè tots ens ho mereixem
tant els que venen de fora
com els que som d’aquí.
Estar jubilat té avantatges
perquè tenim llibertat,
no ens hem de mirar rellotge
per a sa feina arribar tard.
No perquè estiguem jubilats
mai hem de perdre humor
perquè en aquest món
fa falta tot tipus d’edat,
Els petits han d’anar a escola,
els joves a sa universitat
i noltros que som avis
els néts hem de cuidar.
Quan noltros érem petits
al carrer solíem jugar
els al·lots amb sa pilota
a futbol solien jugar
i ses filletes a sa corda
a xaranga o amagar.
Si noltros tinguéssim vint anys
tot seria diferent.
Molts de noltros seríem fora
per una carrera estudiar,
un seria mestre d’escola
i un altre seria advocat
i algú es faria polític
per anar sempre ben mudat
i cobrar ses dietes
quan se’n van d’aquí i d’allà.
Noltros ja no correm gaire
comançam a anar a poc a poc
de joves vam córrer prou
i ens va tocar fer molta feina
i ara hem arribat a una edat
que feina en volem poca.
Quan noltros érem joves
anàvem a cercar esclatasangsç
menjàvem mortons i aglans
figues seques i codonys
i per fer sa bereneta
no teníem molt per triar
no teníem ni nocilla
ni danones ni “jamon”.
Segur que us recordareu
den Toni Pruna i en Bep de Lo
i den Pepin i en Bolin
qui eren baixets tots dos,
que si els veies d’enfora
semblaven dos jovenets,
i quan els veies de prop
de joves no en tenien res.
Den Joan es Lloro què us puc dir
a ell li agradava molt es vi
i agafava qualque borratxera
que se n’havia d’anar as llit,
es posava damunt s’acera
a roncar i a dormir.
i en Tomeu Pallicer
unes quantes vegades
amb es lloro es va envestir.
En Toni Gris i sa dona
feien molt bo per cosir
te feien els calçons a mida
i qualque traje de nuvi
i tenien una botiga de roba
de corbates, botons i calcetins.
Si un dia dins s’estiu
voleu venir a berenar a ca nostra
amb molt de gust us obriré sa porta
i aquí us don sa direcció
Villa Pepa nombre 19.
Jo faré oliaigua qui a tothom agradarà
i no ens ha de faltar
ni sa sobrassada ni es cuixot
i no us heu d’oblidar
de dur cerveses i vi bo.
I n’Eularia de Can Marc
que dugui pa per tothom
i si no és molt de demanar
que dugui un pastel ben gros
i que sigui de congret
que na Sita el fa molt bo.
Ara vaig per acabar
d’aquesta petita poesia
us desig salut i alegria
i esper que un altre dia
ens poguem tornar a trobar.
Però no ens hem d’oblidar
dels qui amb noltros ja no hi són
i tenen sa mateixa edat
i noltros en aquest moment
un aplaudiment els hi donam.
