Des de finals de la dècada dels 90, s’està vivint una transició de la visió mèdica tradicional de les persones autistes i de les persones amb TDHA o amb altres condicions neurològiques cap al concepte de persones neurodivergents.
Les definicions i les diferències entre persones neurotípiques i persones neurodivergents són temes de molta actualitat en la psicologia.
El moviment de la neurodiversitat defensa la idea que els nostres cervells són diferents. Malgrat això, haurien de ser tractats per igual per les persones, el lloc de treball i els entorns externs.
La paraula “neurotípic” descriu a una persona que pensa i processa la informació de manera típica dins de la seva cultura i que aprèn habilitats i aconsegueix fites del desenvolupament gairebé al mateix temps que els seus companys.
Per contra, el terme “neurodivergent” descriu a qui processa la informació d’una manera diferent, com les persones autistes (TEA) , les persones amb trastorn per dèficit d’atenció amb o sense hiperactivitat (TDAH), les persones amb alguna dificultat d’aprenentatge (dislèxia, discalculia,…) o persones amb síndrome de Tourette entre d’altres.
Aquest moviment activista està composat majoritariamnet per persones considerades neurodivergents i es molt actiu en xarxes socials on divulguen la seva realitat. El moviment no sols reflecteix la evolució en la comprensió científica, sinó que també reflecteix un canvi cultural i social cap a una perspectiva més inclusiva i respectuosa: es considera que les diferències neurològiques són variacions normals de la diversitat humana en lloc de ser patologies que han de ser corregides o eliminades.
Aquesta perspectiva sosté que les persones neurodivergents tenen formes úniques de pensar, aprendre i experimentar el món, i que aquestes diferències aporten valor i enriqueixen la societat.
Les recerques i el coneixement en neurociència han anat molt ràpides en l’última dècada. Això ha fet que hi hagi un gran desfasament entre la recerca científica i el coneixement que té la societat, l’ámbit educatiu i altres professionals sobre el TDAH o el TEA.
En l’última dècada els professionals de la salut, els educadors i les families que s’han anat actualitzant tenen una major comprensió de les condicions de les persones neurodivergents, però malauradament encara hi ha molts estereotips a combatre.
El TEA es una condició que afecta la manera en la qual una persona procesa la informació sensorial i a com percep i socialitza amb altres persones, les persones dins del espectre autista tenen patrons de comportament, interessos o activitats restringides i repetitives que creen interferències en el funcionament del seu dia a dia.
El terme «espectre» es refereix a un ampli ventall de símptomes que anteriorment s’agrupaven en 5 criteris diagnosticos independents.Tots aquest criteris disgnòstics han desaparegut per a quedar englobats en una única nomenclatura com a trastorns de l’espectre de l’autisme (TEA) amb 3 graus que s’organitzen en funció dels nivells d’ajuda que la persona necessita.
Es a dir, la síndrome d’Asperger ja no existeix. En l’última dècada s’ha eliminat aquesta categoria específica dels dos principals sistemes de classificació diagnòstica utilitzats en l’àmbit de la salut mental i la medicina: el DSM 5 i la Classificació Internacional de Malalties (CIE-10), publicada per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) , si bé algunes persones encara poden referir-se a si mateixes o a altres com a “persones amb síndrome d’Asperger” per raons personals o d’identificació.
D’altra banda, dir que una persona, ja sigui un nen o un adult, té un trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat és el mateix que afirmar que les seves funcions executives no «funcionen» adequadament, que té una severa falta de motivació i que no pot auto regular les seves emocions.
I malauradament, quan parlem de persones autistes o amb TDHA encara ens costa molt entendre que estem parlant de manifestacions d’un desordre neurològic, no de persones que incorren una vegada i una altra en la manifestació de la seva condició voluntàriament i premeditadament.
