Aquelles persones que me llegiu pensareu que darrerament estic de mal humor. “Què s’ha pres en Tomeu que sempre despotrica i se queixa de tot?”, us deveu demanar. No sé, tal vegada m’estic convertint en es ‘cunyao’ per excel·lència, d’aquells que te trobes a les barres de bar que tot ho critiquen i després ho arreglen amb la mítica frase de “si fos jo qui comandés…”.
Mirau, potser sí que és ver, però és que hi ha coses que me treuen de punt. No sé si deu ser l’edat, el canvi climàtic, que enguany no hi ha esclatassangs o què, però darrerament tenc facilitar per mirar aquestes coses. I avui me queixaré de Nadal. Bé, no de Nadal en sí, sinó de com l’esteim transformant i allargant com un xiclet. I sabeu què passa amb un xiclet quan el mossegam massa estona? Que perd gust, i llavors se converteix en un plàstic sense cap sentit, que prest o tard tiram.
Primer tema de debat: Quan s’han de posar els llums de Nadal? Del pas que anam, jo crec que prest empalmarem Sant Bartomeu amb Nadal. Llevarem la bandera del patró i ja podrem penjar els llums de Nadal. Al mal anomenat Pla de l’Església, llevarem els serrellets i posarem els llumets, i així amb una sola vegada de fer feina aclarim dos problemas, que hem d’optimitzar els recursos públics i no explotar als treballadors municipals. O millor, jo propòs que pengem els llums nadalencs, i els deixem tot l’any. Sí, també per Sant Tomeu. Total, alguns dels llums són tant espantosament lletjos que no saps ben bé què representen, i segur que trobam algú que hi troba algun significat santbartomeuer fins i tot a una estrelleta de Nadal. Nyas, que poden representar els estels del front dels cavalls! Ja ho tenim aclarit! Si és que allò que no aclareixi en Tomeu…
Esper que hagueu captat la ironia de la parrafada anterior. Em sembla patètic, desmesurat, incomprensible i una tonteria immensa que pengem els llums de Nadal tant prest. Jo no sé si som creient o no, però crec que tots coincidirem que açò de Nadal se’ns ha anat de les mans. Si he llegit que a Ciutadella van posar l’arbre de Nadal a principis de novembre! A principis de novembre! Quan encara teníem els bunyols de Tots Sants a la boca! Un disbarat. Què és Nadal? Una commemoració històrica i religiosa, o una excusa més per a vendre? Vivim en una societat terriblement consumista, que fins i tot consumeix les tradicions per convertir-les en allò que més interessa als pocs senyors que aprofiten qualsevol cosa per fer caixa. I no ens hem d’enganar, noltros som ben ases que hi caiem de quatre potes. Som com els benets. Que ens diuen que hem d’anar cap aquí? Idò cap aquí anam, més encara si ens posen llumets, cançonetes ensucrades i colorets.
Record de petit quan Nadal eren tot just uns quants dies, dies de trobades, de familia, de costums i de nirvis per a veure què ens duen els Reis. I aquells dies eren especials i únics. Quan allargues massa una cosa, passa de ser una cosa excepcional a ser avorrida i rutinària. Nadal és divertit quan dura el què toca durar, és a dir, entre dia 24 de desembre i 6 de gener. Si ho estiram i començam la festa abans, llavors extraordinari es converteix en rutina i avorriment. A jo ja me sembla excessiu iniciar els programes i tot pel pont aquest de desembre, però és que ara ja esteim superant fins i tot açò. Va, sigueu sincers: quants de voltros ja heu menjat turró? Quants ja heu tret l’arbre de Nadal o les figuretes del Betlem? Quants heu escoltat ja alguna nadala?
Ens deixam endur, empesos per la voràgine consumista, i no ens donam compte que, en tost d’allargar el Nadal, allò que feim és destrossar-lo. En castellà diuen que “lo bueno, si breve, dos veces bueno”, i noltros tenim una dita preciosa, “al pot petit hi ha la bona confitura”. A veure per si voler més Nadal del que podem digerir ens acabarem empatxant!
Ale, ja m’he desfogat una vegada més. Gràcies per escoltar-me (o com a mínim fer-ho veure). No sabeu el bé que me feis. Ah! I ja que hi som, aprofit per desitjar-vos un Bon Nadal, però només de dia 24 de desembre a 6 de gener. La resta de dies us desitjo felicitat, sort, encerts i tot açò, però no Bon Nadal, que no toca!
