Escola d’Adults / Ferreries. El passat 15 de novembre ens deixava en Toni Pons Bosch, en Toni de Son Gras, mestre dels tallers de llatra a l’Escola d’adults de Ferreries, per açò li dedicam a ell aquest article.
Fa uns anys, a l’Escola d’adults de Ciutadella, de la qual l’Escola d’adults de Ferreries hi forma part, van començar a impartir tallers de llatra. En veure els resultats de les creacions que els alumnes de Ciutadella havien fet, vam creure que a Ferreries es podia provar d’oferir un curs d’aquest tipus i el primer que vam fer va ser, entre l’alumnat de l’escola d’adults, demanar si coneixien a algú que sabés dominar l’art de l’espart. En pocs dies va estar resolta la cerca, ens van dir d’en Toni de Son Gras, algú va contactar amb ell i prest va comparèixer per l’escola.
En Toni, d’esperit resolt, posat ferm i rialler, el que primer va dir va ser: «jo, de mestre res», va explicar que sabia fer llatra i li agradava molt, però que no tenia ni estudis ni sabia si tendria maneres d’ensenyar. Amb aquesta carta de presentació fresca, humil i disposta, ja vam saber que en Toni era el mestre que cercàvem des de l’Escola d’adults. I vam començar a oferir tallers de llatra.
El menjador de l’Escola Castell de Santa Àgueda ha acollit durant uns quants cursos aquests tallers, els alumnes necessitaven gran per fer rotllana, estendre l’espart fer trunyella, cosir i donar forma a les creacions.
I com us podeu imaginar, allà on hi ha grup i es fan feines manuals amb un professor que se sabia manejar de manera molt hàbil i amb gràcia, es feia cohesió i molta feina, es feia trunyella seguit, seguit…, açò sí, sempre amb bon humor. Llavors, aturar-se els dijous a fosquet a veure què feien els del curs de llatra era ben entretingut.
En Toni, prest va estar entusiasmat amb els alumnes i es meravellava quan en alguns cursos tenia més alumnes dones que homes; no es cansava de repetir com ho feien de bé les dones i estava espantat d’unes quantes alumnes que, una volta haver après l’art de fer les trunyelles, van fer unes creacions difícils on van ser necessaris metres i més metres de trenat, però van aconseguir els seus objectius: dominar el coneixement artesanal de l’espart.
Els resultats creatius de l’alumnat van ser preciosos: paners, paneretes, estores, senalles, portatestos, safates, caixons folrats, llums, etc. Aquestes peces s’han pogut veure a les exposicions que s’han anat fent, any rere any, sobre els tallers creatius de l’Escola d’adults, a final de curs i en alguna fira del poble.
A l’alumnat dels tallers de llatra hem demanat unes paraules de record i han escrit:
«En Toni era tan proper… Sempre estava disposat a ajudar i col·laborar amb tots els alumnes. Com a mestre tenia una paciència infinita amb cada un de noltros. Mentre fèiem trunyella ens contava acudits i anècdotes. Era tranquil i sabia mostrar, les classes eren molt aprofitades i divertides. Era una persona precisa en l’ensenyament, senzilla de tracte, entranyable, essencial, es feia estimar, vam aprendre tots molt. Com que hi havia bon ambient, si s’organitzava alguna trobada, algun dinar, en Toni sempre s’apuntava a totes les propostes.»
«Jo no deia ni una paraula en menorquí, ni l’entenia, però vaig poder seguir bé les classes de llatra, en Toni estava atent a cada un dels seus alumnes, sense dir jo quan el necessitava ell s’apropava i em guiava. Tornava a casa alegre i carregada d’energia. L’ensenyança que en Toni ens deixa va més enllà de la tècnica de trenar fibres d’espart.»
«Feta la cordella per rematar el paner, en Toni l’agafa per mostrar-me a cosir, se’l col·loca, el gira i se’l mira estranyat. Torna a girar el paner, el torna a col·locar damunt les seves cames i ben sorprès exclama: Jo no puc cosir açò, quina l’has feta? Llavors, l’alumne respon: Toni, jo som esquerrà…!»
«Gràcies a tu, Toni, tenim unes peces de llatra meravelloses, que són pràcticament indestructibles i que conviuran amb noltros tota la vida, gràcies mestre!»
«En Toni sempre estava alegre i sabia ensenyar molt bé. Gràcies a ell, ara jo puc fer classes a l’Escola d’adults.»
Ben poques paraules hi podem afegir. Des de l’Escola d’adults ens alegra molt poder dir que el mestre ha deixat deixebles prou ensenyats, que entenen la tècnica de treballar l’espart i la saben transmetre.
Gràcies Toni, te trobarem a faltar, mestres com tu, sense títols, com solia dir ell, són un exemple en majúscules d’on treure els valors senzills i bàsics de la vida, la convivència, la constància, l’ensenyança, el compromís i el bon fer. Per açò deim que hem perdut un mestre, però ens sentim afortunats per haver tingut l’oportunitat d’haver-lo conegut i haver pogut aprendre, amb ell, la tècnica ancestral i meravellosa del domini de l’espart.
