Llorenç Allès Camps / Ferreries. Una de les frases que se senten aquests dies és “enguany serà mal any d’esclatassangs”. Sembla que el temps no ha acompanyat, i els preuats tresors del bosc es fan esperar, i alguns quasi ja perden l’esperança de poder omplir els seus paners. I és que els menorquins esperam la tardor amb delit per poder endinsar-nos al bosc i recollir els bolets que després donen lloc a plaers tant simples i perfectes com un bon pa amb esclatassangs. Però el món dels bolets va molt més enllà dels esclatassangs i les cames seques. Qui més sap d’aquesta matèria a l’illa és el Cercle Micològic de Menorca, una entitat sense ànim de lucre amb seu a Ferreries.
Aquesta entitat es va fundar el 2012 per Josep Lluís Melis, un ciutadellenc apassionat dels bolets que du més de vint anys que es va introduir en el món de la micologia, la ciència que estudia els fongs. A poc a poc va anar trobant més gent a l’illa interessada en aquest camp, i amb motiu de la celebració a Menorca d’una trobada d’un grup de micòlegs d’arreu de l’Estat, el grup es va acabar constituint formalment com a associació. Des de llavors, han organitzat xerrades, tallers i diverses activitats per donar a conèixer tot allò que impliquen els bolets.
Tots els dilluns de la tardor, per exemple organitzen les tertúlies amb bolets al seu local ubicat al centre sociocultural de Ferreries. Una iniciativa que, recorda Melis, va començar de manera informal al bar Loar, i que avui dia ja crida l’atenció de persones externes al Cercle, que duen bolets i entre tots els reconeixen i analitzen. Una altra de les activitats emblema d’aquesta entitat és la Mostra anual de bolets, que reuneix cada vegada a més gent i que s’ha ampliat ja a tot un cap de setmana per poder acollir totes les activitats que s’hi ofereixen. Enguany, però, la climatologia ha impedit la celebració d’aquest esdeveniment.
I és que Bep Lluís Melis confirma allò que molts comenten: aquest no serà un bon any per als bolets. Hem tingut un temps poc propici. A finals d’agost es van produir unes plogudes fortes, però després va arribar molta calor, i després hem tingut una tardor molt irregular, amb molta calor, dies de vent… El fundador del Cercle Micològic recorda que sobretot el novembre només ha plogut dos dies i hi ha hagut fortes ventades, cosa que fa que l’aigua de pluja s’aprofiti menys. “Aquests dies hi ha boscos on no hi ha absolutament res, i alguns on hi ha poca cosa. Algú ha agafat esclatassangs, però no l’explosió grossa que se suposa que hi hauria d’haver”, conclou.
Els pronòstics són poc optimistes, però no tanquen la porta a una petita dosi d’esperança: “Si plou prou en les properes setmanes, tal vegada passarà com altres anys, que per Nadal i Cap d’Any torna a haver-hi una floració important. Podria ser que encara hi fóssim a temps si després no fa molt fred, però açò ja ha veurem”, diu.
Vida més enllà dels esclatasangs
La feina del Cercle Micològic de Menorca va molt més enllà d’allò que la majoria de les persones coneixem dels bolets. “És un món molt complicat, un cicle biològic vital molt més complex del que ens podríem pensar, ja que els bolets tenen unes funcions molt específiques al bosc, i els menorquins han estat bons coneixedors tota la vida del que és arribar la tardor i anar a cercar esclatassangs, cames seques i gírgoles, però sense plantejar-se per què surten o no els bolets”, creu Melis. I en aquest sentit, la tasca del Cercle és essencial, i s’ha notat en els darrers anys un increment de l’interès ciutadà, amb major assistència a les activitats que organitzen.
I és que una lliçó bàsica que hem d’aprendre és que els bolets, els fongs, són molt més que quelcom que collim al bosc i ens menjam. Els bolets són éssers vius amb una funció vital als ecosistemes. Melis posa un exemple. “Un esclatassang és un fong que hi ha baix terra, associat amb un pi, i es genera una relació simbiòtica entre els dos. El fong arreplega humitat de l’ambient i la proporciona al pi, i el pi aporta nutrients al fong per a què creixi i s’expandeixi”. Fer aquest pas, i entendre que els bolets no surten als boscos esperant a que els humans els collim és una lliçó que encara està a mig camí. “Hem de tenir clar que quan sortim a cercar bolets s’ha de respectar l’entorn al màxim, perquè l’entorn ens ho agrairà produint més bolets. És tant bàsic com no collir allò que no s’ha de menjar”, sentencia.
Els menorquins som fidels a pocs tipus de bolets: sobretot esclatassangs, cames seques i gírgoles. Però hi ha molta més vida més enllà d’açò. De fet, Melis explica que a l’illa hi ha citades més d’un milenar d’espècies de bolets, de les quals unes cent serien comestibles, altres vint podrien considerar-se com a molt bon comestibles i altres 15 bon comestibles, i també hi ha unes 100 espècies tòxiques, de les que una desena podrien provocar la mort. Aquesta diferenciació té a veure amb la ingesta dels fongs, que no són ni bons ni dolents, sinó tòxics o comestibles. “No hi ha bolets bons o dolents perquè tots ells tenen una funció dins la natura. Per açò, mai no hem de donar una cossa a un bolet pel fet que sigui tòxic”, reclama Melis.
