Joan Janer Martí / Ferreries
Dia tretze de desembre, fa cinquanta anys, quatre joves de Ferreries van ser empresonats.
Aquesta data xoca frontalment amb lo que succeeix aquests dies a Madrid, i que la dreta pregona, i que bona part dels mitjans de difusió, que no de comunicació, els fan d’altaveu, titllant de colpista i dictatorial l’actual govern.
Au idò, parlem de com actuava un colpista i dictador com cal, és a dir, en Francisco Franco. Això ho saben molt bé en Llorenç Marquès (de ca sa Mestressa), en Toni Pons Bonet (en Toio), en Josep Cardona Riera (en Bep Cardona), i na Carme Coll Truyol (na Carme des Lloc de Vall), que van passar més d’un mes a la presó. Els seus delictes?, ser posseïdors de propaganda subversiva, o encobridors d’aquest delicte.
La segona setmana de desembre, en Llorenç Marquès va viatjar a Barcelona per a anar a esperar la seva germana na Juana Maria, monja franciscana, que venia de la seva missió al Perú, per anar cap a Mallorca, el seu nou destí. A Barcelona, en Llorenç va contactar amb grups d’oposició al règim dictatorial, dels quals va recollir material informatiu, per a dur cap a Menorca.
El dia de tornada, el tretze de desembre del 1973, cap al tard, va arribar a l’aeroport, on l’esperava en Toio de can Foradada, acompanyat d’un altre jove, en Pedro Lorite, el qual feia pocs temps que havia arribat a Ferreries, on ja hi tenia un germà.
Just que van arribar al cotxe que havia de dur-los a Ferreries, un grup de policies, al crit d’alto a la policia, els va detenir i els va portar detinguts a la comissaria de la plaça Miranda, a Maó.
Òbviament, algú els havia delatat. Tot el material que duia de Barcelona, va ser l’element acusatori contra ell i els qui vindrien darrere. Material que suposadament anava destinat a la JOC, Joventut Obrera Catòlica, ja que tots ells formaven part d’aquesta organització de l’Església catòlica. Aquella mateixa nit, a en Pedro Lorite el van deixar en llibertat, i així va poder avisar els cercles de gent de la JOC de lo que havia succeït. Aquestes detencions portarien un reguitzell més de detinguts.
El següent va ser en Josep Cardona Riera (en Bep Cardona), propietari del cotxe amb el qual havien anat a cercar en Llorenç.
També dia 14, na Carme des Lloc de Vall, que vivia a Ciutadella, i cunyada de l’anterior, seria la següent en la dita nòmina, i també va ser detingut el seu marit, n’Andreu Bosch, que va passar el matí a la comissaria i, una volta interrogat, va ser posat en llibertat.
L’acusació que pesava contra ells era tinença de propaganda subversiva, per la qual cosa van estar, en Toio i en Cardona vint-icinc dies, i en Llorenç i na Carme trenta-nou, privats de llibertat.
La propaganda subversiva no era altra que la d’organitzacions il·legals, que ho eren totes, menys la Falange de les Jons. Van ser detinguts i interrogats, i els seus domicilis escorcollats, i una volta van haver passat davant el jutge, aquest va decretar el seu trasllat a la presó provincial de Palma, acusats de tinença de propaganda subversiva i, a més, en Llorenç Marquès de tinença d’armes. I quines eren a aquestes armes ? Idò, unes fletxes de record del Perú que la seva germana li havia duit com a regal.
Dia 19 van ser traslladats cap a Palma, i aquell mateix dia hi va haver una nova tongada de detencions. A Ciutadella, va ser detingut el president de la JOC, en Joan Triay. Cap al fosquet, van anar a Ferreries, i aquest cop els va tocar a en Jaume Febrer, de la CNS, posseïdor d’una multicopista, i en Llorenç el seu fill, president de l’Associació de Pares de Família. I, per acabar d’arredonir-ho, n’Andreu Vidal, de ca n’Annita de Santa Maria, el més jove de tots -sols tenia divuit anys-. El seu delicte, ni ell el sap; sols era un jove que participava de les activitats de la JOC, i del club parroquial.
Aquella nit van ser interrogats, i l’endemà van passar davant el jutge, que va decretar la seva llibertat, sense càrrecs, excepte en Joan Triay, que va quedar pendent de judici. Aquell mateix dia, arran d’una llibreta que van trobar a can Jaume Febrer, on hi havia el nom de la seva filla na Nena, la policia es va presentar al seu lloc de feina, i va ser portada a les dependències de la policia, interrogada i duita davant el jutge, que va decretar la seva llibertat, sense càrrecs.
La solidaritat no es va fer esperar. Per una banda, tant a Maó -sor Milagros, de ca s’Escolà-, com a Palma -les franciscanes-, els portaven menjar. Es va muntar una caixa de resistència per a pagar els advocat i les possibles fiances. I l’anomenat equip del Carme, format pels preveres en Josep Seguí, en Bartomeu Febrer i en Joan Febrer, i tots els que els envoltaven, en Toni Casero, en Ferran Gomila, en Pérez Chuecos, en Pons Moll i en Ferran Sintes, i, des de Mallorca, en Paco Obradori l’advocat Ignasi Ribes, s’hi van involucrar.
Dia 5 de gener, després de vint-i-cinc dies privats de llibertat, en Bep Cardona i en Toio Pons van ser posats en llibertat, sense càrrecs.
En Llorenç Marquès i na Carme Coll obtindrien la seva llibertat, sota fiança de vint-i-cinc mil pessetes, catorze dies després, el dilluns de sant Antoni.
El 4 de novembre de 1975, en Llorenç i na Carme van ser citats davant el Tribunal d’Orde Públic, el temut TOP, a Madrid, on havia de celebrar-se el seu judici. Na Carme Coll, al·legant problemes mèdics, no s’hi va presentar, i aquell judici s’ajornà, i ja no tindria lloc mai, perquè arran de la mort del dictador (el 20 de novembre del 1975) i l’adveniment d’en Joan Carles I com a Rei (el 22 de novembre), es proclamaria, el quinze d’octubre del 1977, una llei d’amnistia per a tots els actes d’intencionalitat política, amb la qual en Llorenç, na Carme i en Joan van quedar nets de qualsevol causa judicial.
No oblidem que alguns d’ells eren pares d’infants ben petits, i que la privació de llibertat va ser, per aquest motiu, un càstig augmentat.
Els dies dels fets, van ser d’intranquil·litat per als familiars, amics i gent del seu entorn. Molts de papers van ser cremats, o si més no amagats, perquè un no sabia qui seria el pròxim, i qui podria ser sospitós de delicte.
Respecte al tracte de la policia, va ser groller i a voltes insultant i amenaçador, excepte els policies municipals, que els van custodiar els dies abans de partir cap a Palma, que van ser amables i molt tolerants.
El dia de les seves detencions, aquestes eren les seves edats: en Llorenç Marquès, 31 anys; en Toio Pons, 19; en Josep Cardona, 31; na Carme Coll, 23; en Joan Triay, 27; en Jaume Febrer Pons, 64; en Llorenç Febrer, 31; n’Andreu Vidal, 18; i na Magdalena Febrer, 18.
