Es va calçar les botes per fer caure la rutina, tenia ganes de caminar.
Va treure el mòbil just abans de partir, missatge enviat.
Arribant a aquell indret, tenia els ulls meravellats amb el paradís natural i autèntic.
Allà no hi tocava el sol, la gelor entrava com una roca punti aguda a la pell fins a ser agradable, una sensació que la feia sentir viva.
De cop va percebre una escalfor a la seva mà, la va estrènyer per sentir-la real, es va girar i el somriure es va dibuixar als seus llavis, els seus cossos es van apropar i el tacte dels seus braços es van trobar.
Una llarga abraçada era la cura desitjada.
