Llorenç Allès Camps / Ferreries. Quan entres al taller den Marc Marcet i na Cristina Bosch es respira un aire especial. Ho notes quan obres la porta i veus a la dreta uns prestatges amb alguns dels productes que elaboren i al fons intueixes els espais on prenen forma. I quan tanques la porta, definitivament notes calma i un no sé què que segurament deu ser la passió d’aquesta jove parella de ceramistes que fa poc més d’un any que s’han establert a Ferreries.
Ell vé de família de ceramistes. A la zona de Vic, d’on és natural, va aprendre i estudiar les tècniques, i va obrir ja el seu propi taller. Ella no tenia res a veure amb aquest món, i durant sis anys va exercir com a monitora d’un centre de persones amb discapacitat. Però quan el seu projecte de vida va créixer i va arribar una criatura, van decidir que era el moment de venir/tornar a Menorca. “És molt més còmode ser aquí, ja que allà sempre estàvem enganxats al cotxe. Vivíem a un poblet de pocs habitants, Calders, que està molt a prop de Manresa i de Vic, i també relativament proper a Barcelona. Açò implica que fèiem molta vida fora del poble, moltes hores de cotxe, i a noltros ens agrada la vida de poble, i crèiem que Ferreries n’ofereix una de fantàstica”, expliquen.
Així que van aterrar a Ferreries l’agost de l’any passat, tot i que els endarreriments en les obres i els permisos van fer que no poguessin obrir el seu taller fins el 25 de novembre. Des de llavors, les coses han anat molt més ràpid del que pensaven, i la consolidació d’allò que havia de ser un projecte que cala a foc lent s’ha produït amb poc temps.” No ens pensàvem que tinguéssim tanta activitat tant ràpid. Pensàvem arribar a aquest volum de feina al cap d’un parell d’anys, però el boca a boca ha estat molt ràpid, ja ha ha passat molta gent a fer cursos…”, recorden. Una de les claus d’aquest èxit la trobam a les xarxes socials. Per donar la primera empenta de popularitat a la iniciativa van decidir fer una campanya promocional a Instagram, a través d’una cosina de na Cristina. “Després de dues setmanes ja no vam necessitar cap més acció de difusió”, sentencien.
Arribaven a Menorca, expliquen, amb bones perspectives de negoci. “Aquí hi ha molts pocs ceramistes, i menys a nivell d’escola o enfocats a la restauració. Hi ha iniciatives, però que plantegen la ceràmica més com una manualitat, i noltros la concebem com un ofici”, comenten. I és que la seva activitat és ben diversa. Per una banda, ofereixen tallers que han tingut molt bona acollida. Hi ha tallers puntuals, d’una única jornada, però també hi ha cursos de mig any, que han tingut una gran acceptació i que reuneixen a persones ben diverses. Per resumir-ho de manera molt simple, podrien dir que cerquen una peça funcional però que a la vegada sigui artística i bella. En certa manera, és rompre la costum no escrita a Menorca de que a cada casa hi ha una vaixella bona, que s’empra només en ocasions molt especials. Ells aposten per a donar capacitat i utilitat a aquesta peça artística, a que no quedi exposada a la vitrina i es pugui emprar cada dia.
I un dels principals clients són restaurants i hotels. “Ens demanen vaixelles, peces utilitàries, bols… Els restaurants venen amb idees molt clares, que els ajudin a donar una continuïtat a la decoració que tenen però també que serveixin per a plats molt concrets que cuinen i així arrodonir la seva oferta”, comenten. “Ara tenim a Menorca una gran gastronomia, uns cuiners que despunten i que necessiten una vaixella especial per als seus restaurants. Fins ara havien de sortir a Barcelona a trobar aquest tipus de productes, on sí hi ha molta oferta i ceràmica. Parlem de cuina d’autor, que busca també la seva personalitat pròpia amb els plats i les vaixelles. Treballar amb ells és molt gratificant, perquè es deixen aconsellar i aconseguim que es valorin detalls que a altres els podrien semblar subtils”.
Al taller den Marc i na Cristina s’hi poden trobar peces en stock, que pots comprar al moment, però també es poden demanar peces personalitzades. “Podem fer moltes coses que poden agradar o no, i és molt difícil tenir gran quantitat. Prefereixo més que em demanin i poder fabricar a partir d’aquesta demanda”, comenta en Marc. I no els falta feina. Més bé tot el contrari.
Hores d’ara, expliquen, les expectatives amb que arribaven a l’illa s’han vist superades. “Vam venir molt oberts, perquè no sabíem què ens trobaríem de negoci, i hem vist que les nostres dues branques (formació i producció) tenen molta força de negoci”, diuen. Allò que sí tenien clar, i mantenen, és que el seu públic objectiu és la gent de Menorca. “No fem artesania destinada a turistes per a què se l’enduguin com a souvenir.
Quan vam venir teníem clar que volíem treballar per a la gent d’aquí; el turista és un a més a més. El client d’aquí és més agraït”, sentencien.
En Marc i na Cristina han superat el mite que és difícil viure de l’artesania a Menorca. “És difícil si no en saps. La ceràmica sembla molt fàcil, però el procés és molt complex. Hi ha molts factors que poden fallar, necessites una infraestructura important de forns. Per exemple aquí en tenim dos que necessiten coccions de deu hores per arribar a temperatures de fins a 1.260 graus. Hi ha una part tècnica que si no la coneixes és molt difícil. Has de saber molt bé amb què treballes, i aquest coneixement te’l dona l’ofici que vas aprenent amb el temps”, comenta en Marc.
