Llorenç Allès Camps / Ferreries. L’Ajuntament de Ferreries i el de Ciutadella han aprovat recentment els estatuts del Consorci que ha de permetre gestionar conjuntament el riu de Cala Galdana. Una passa important que ha de permetre sumar millor els esforços de les dues administracions per donar un ús òptim a un espai emblemàtic. L’aprovació d’aquest ens posa en primer plànol l’Associació Amics des Riu de Cala Galdana, que el proper any compleix el seu 25è aniversari i que és l’encarregada actualment de la gestió dels amarraments de barques que hi ha al riu. I precisament aquest darrer fet és el que queda una mica a l’aire amb la creació del Consorci.
Fins ara, la Direcció General de Costes, que és l’administració competent en la matèria, atorgava la gestió de la làmina d’aigua del riu a l’Associació d’Amics des Riu de Cala Galdana, que comptava a la vegada amb els informes favorables de l’Ajuntament de Ferreries i de Ciutadella per a desenvolupar aquesta tasca. Era, per tant, una relació directa entre Costes i l’entitat. Ara es crea un nou actor, que quedarà enmig d’aquesta relació. El Consorci neix, bàsicament, per exigències de Costes, per poder tenir un únic interlocutor i no dos ajuntaments. Falta veure, idò, com aquest nou element facilita o no que la gestió dels amarraments del riu segueixin gestionats per la mateixa entitat o no.
L’Associació defensa que ells han de mantenir aquesta gestió, per la bona feina feta durant aquests gairebé 25 anys, i per la seva finalitat social. Són una entitat sense ànim de lucre, que cobren als socis uns preus assequibles i que ofereixen un servei de proximitat que no cerca fer negoci amb amarraments. L’entitat compta amb uns 300 socis, i cada any es fa una crida a tots ells per a què demanin un amarrament si consideren que el necessiten. Una vegada tenen tota la llista, els amarraments es concedeixen segons l’antiguitat de cada soci: com més antic, més amunt queda a la llista. I així any rere any amb els 96 amarraments dels que disposen.
“Amb el tema de la mar són molts els que veuen possibilitat de fer negoci, i noltros en canvi mantenim un preu simbòlic que ens serveixi per cobrir els costos de manteniment i les gestions que es deriven del cànon que hem de pagar a Costes. Ningú de la directiva cobra, i el nostre objectiu és que la gent d’aquí pugui gaudir del riu. Creim que aquests anys ho hem fet bé, i açò ens dóna força”, comenten.
La incògnita és clara: Mantindrà el Consorci la gestió als Amics des Riu de Cala Galdana, o optarà per treure aquesta gestió a concurs i que primi el criteri econòmic, és a dir, que s’ho endugui qui més pagui a l’administració? De moment, l’Associació va aconseguir aquest any renovar la concessió de la làmina d’aigua per un any, prorrogable per tres anys més, però revisable cada any. És a dir, al final de cada any es decideix si es prorroga o no la concessió.
A favor de l’Associació juga el fet, expliquen, que el riu de Cala Galdana no és un port esportiu, sinó un refugi, i açò limita les ambicions de qui aspiri a fer negoci a la zona. També admeten que durant el procés de creació del Consorci se’ls va demanar la seva opinió, i que l’han transmès. “Si ajuntaments volen seguir primant l’ús social de les instal·lacions, hi som noltros. La nostra gestió permet un preu econòmic que simplement cobreix despeses i que facilita que molta gent del poble pugui tenir el seu amarrament. Si açò canvia, segurament els preus pujaran i es diluirà l’ús social”, defensen des de l’entitat. Hores d’ara, però, oficialment només coneixen que s’han aprovat els estatuts de l’entitat, i estan a l’espera de que els seus responsables es dirigeixin a ells per xerrar.
I és que la incertesa sobre fins quan podran gestionar els amarraments impedeix, per exemple, que es facin més actuacions de millora a les instal·lacions. “No fem més inversions o actuacions al riu perquè mai ens han donat seguretat de que gestionarem durant un termini llarg de temps, cosa que ens permetria poder afrontar inversions més importants a la zona. Si no tens un mínim de vuit anys, ningú no s’arriscarà a demanar finançament per fer unes millores que creiem que són necessàries. Ara només podem fer el manteniment, però no inversions importants”, reclamen des de l’Associació.
A l’hora de proposar aquestes millores, els Amics des Riu citen el reemplaçament del pont de llenya, l’estructura del qual està en molt mal estat i ha de suportar un trànsit de més de 4.000 persones diàries durant temporada alta. També reclamen una millora al moll, on proposen llevar la llenya i optar per el formigó marcat. De fet, ja hi ha un projecte presentat a l’Ajuntament en aquest sentit des de fa dos anys, a l’espera de resposta. I també tenen al cap la possibilitat de construir una petita paret de 40 centímetres d’alçada a la banda del moll de Ferreries, que servís per separar la platja del moll, retenir més arena a la cala, poder posar il·luminació empotrada i així tenir un recurs per a què la gent es pugui seure. “Totes aquestes actuacions es podrien fer sense necessitat de pujar les quotes dels socis si ens donessin la gestió dels amarraments per un termini de temps més llarg”, sentencien.
Tot i aquest dubte sobre la gestió dels amarraments, els Amics des Riu de Cala Galdana atravessen un bon moment. Es va poder comprovar al darrer campionat social de pesca, amb una gran presència de socis, i també amb la participació dels batles tant de Ferreries com de Ciutadella, un gest que es pot interpretar com un suport explícit a l’entitat. El proper any compleixen 25 anys d’història des que van decidir crear l’entitat per posar ordre als amarraments al riu. “Es va fer una entitat social perquè cadascú tenia les barques pel seu compte, i era necessari un poc d’ordre. Vam aconseguir que es fes una obra, vam fer una associació per tenir més força i poder posar control”, expliquen. Actualment s’encarreguen tant de la gestió dels amarraments com també del manteniment del passeig.
Un moment important en la seva història va ser poder passar dels 83 amarraments inicials als 95. Són suficients? “Tal vegada tenint-ne 20 o 30 més passaríem l’estiu millor, però la resta de l’any anem trampejant”, responen.
Un obstacle que han hagut de superar recentment ha estat els problemes que ha generat el mal ús de la rampa de varada. El passat estiu es va col·lapsar per l’abús que en van fer algunes empreses de lloguer de barques, que van impossibilitar l’ús d’aquesta infraestructura pública per part dels socis de l’entitat i dels ciutadans en particular. “Estaven convertint la rampa pública en un espai de negoci per empreses privades”, conten. La ubicació de la rampa, pràcticament a la desembocadura del riu, tampoc no ajudava, ja que es produïa un tap quan les barques entraven a l’aigua i s’acumulaven a un punt on just hi ha un canal hàbil per a la sortida i entrada d’embarcacions. Aquesta situació enguany s’ha solucionat, “ha funcionat bé”, comenten.
