L’Ajuntament de Ferreries ha aprovat una moció per reduir el proper any el nombre de parasols i gandules (popularment conegudes com a hamaques) de Cala Galdana. Una bona mesura que falta ara veure si es pot fer realitat.
Sense dubte, Cala Galdana és una de les platges més privatitzades de Menorca, bàsicament perquè molta de la seva arena està reservada per a aquelles persones que poden i/o volen pagar per estar a l’ombra d’un parasol i estirats a una gandula. Si l’objectiu de l’administració pública és vetllar per la igualtat de totes les persones, permetre aquest fet és qüestionable: Per què els que paguen tenen més dret que els qui no ho fan a gaudir de la platja? I és que, tots ho sabem, hi ha vegades que és pràcticament impossible posar la tovallola a algun tros de l’arena lliure (li podríem dir no classista) de la platja i, per tant, si no pagues no tens arena.
Ara bé, també s’ha de ser realista. L’Ajuntament de Ferreries no arribaria a finals de mes sense els ingressos que aconsegueix de les concessions a la platja de Cala Galdana, és a dir, fent caixa permetent que es posin parasols i gandules. Ja fa temps que passa: el pressupost municipal està condicionat pel manteniment d’aquest ingrés, i sense ell, segurament s’haurien de retallar alguns serveis municipals.
Llavors, quina és la solució? Potser l’opció més lògica seria pensar que aquells que volen gaudir de parasol i gandula paguin més que fins ara, i així, amb menys espai, tal vegada aconseguirien els mateixos ingressos i es podria alliberar més arena per als usuaris habituals que només volen posar la seva tovallola sobre l’arena. És un bon moment per estudiar-ho seriosament, i aplicar mesures raonables i que ens igualin a tots i totes a l’hora d’anar a la platja, els banyistes de tovallola i els de gandula.
