Tardor? ‘Otoño’, en castellà? Alça! Primavera d’hivern! I encara amb més èmfasi aquest 2023, amb el perenne estiuet de Sant Miquel, o santmiquelada, que és una altra forma popular i nostrada per referir-nos a aquesta estació de l’any compresa entre l’equinocci de setembre i el solstici de desembre. “La tardor porta tristor”.
Alça i una altra vegada alça. Demaneu-ho a tots els treballadors de temporada que acaben la intensa feinada per aquestes dates tardorals! Més contents que un gínjol estan! O als pescadors de raors, calamars o verderols o sirvioles que frissen d’acabar la jornada laboral o que vengui el cap de setmana per sortir amb les seves barques i que troben la mar en calma, ja sigui al nord o al sud, per l’absència absoluta de vent gràcies a l’estiuet de Sant Miquel. O als tords i als rupits que ja han arribat i que s’han trobat un temps meteorològic brutal encara que no hagi madurat del tot la llentiscle que els ha cridat amb el seu semàfor de colors que va del verd al vermell i al negre decadent i saborós. O a la ceba marina que s’ha pogut exhibir uns dies amb la seva tija erecta, més alta que una caramuixa, i amb el seu raïm esponerós de flors blanques amb un punt d’or. O al safrà bord que comença a florir a peu de terra, només la flor lila guaitant com una coberta que aspira a cobrir-ho tot. O als cercadors -millor dit, trobadors- de cames-seques que són capaços de sentir la música del seu creixement silenciós i han anat amb discreció i relatiu entusiasme als alzinars atrets per l’estabor produït després de travessar capes cruixents amb les espores. O als cercadors -millor dit, trobadors- d’esclata-sangs que ensumen l’aire i escolten la marina que espetega quan el bolet vermell i també blanc esclata al cor de la terra negra, trenca la crosta de la càpsula on ha romàs adormit i emergeix damunt l’humus envoltat de pinassa, perfumat de trementina i ambientat amb el cant dels ocells migrants i sedentaris; junts encara són més.
El camp detona en una primavera freda que omple de nous colors la naturalesa d’aquesta època de l’any que ens mena a la foscúria de l’hivern (aquesta sí una paraula ben trobada). “La tardor de la vida”! Per què no funciona el mot tardor referit a Menorca? Per tot açò explicat i perquè a la nostra illa la majoria d’arbres salvatges, per no dir tots -pins, alzines, mates, ullastres, aladerns, sivines…-, són de fulla perenne i, l’espectacle de la mort i de la caiguda de les fulles, un clixé a la majoria de la resta del món, no es produeix a ca nostra o passa desapercebut.
D’aquesta manera, la paraula tardor no funciona en cap sentit i l’hauríem de desterrar del nostre vocabulari menorquí. La tardor és un fenomen natural i estacional que es produeix a la major part del món però no a Menorca. I els nostres avantpassats ho sabien i ens van donar aquest nom preciós, poètic i adequat: primavera d’hivern. O santmiquelada perquè l’inici coincideix amb la festa de Sant Miquel que és el dia 28 de setembre. I poca broma amb l’arcàngel. Moltes representacions del Judici Final mostren sant Miquel pesant una ànima amb unes balances mentre un dimoni intenta fer trampes i estira la balança per decantar-la cap a la seva banda. La floració de les plantes durant la primavera d’hivern té quelcom místic i ho veig com una veu que ens vol dir alguna cosa com per exemple que és una de les millors estacions de l’any.
