Bona gent de Ferreries, cada dia quan m’aixeco, i després d’anar a fer un pipí, em proposo sempre fer alguna bona obra i escampar positivisme pel poble. Ja rebem prou males notícies quan miram els telediarios o quan ens arriben les cartes del banc, que sempre són factures (tot i que en el meu cas, són els únics que em tracten de senyor). Em sap greu, però, dir-vos que avui us donaré una mala noticia: aquest mes canvien l’hora, i veurem com es fa fosc més prest.
Abans de seguir, donau-me un moment per relaxar-me. Comptaré fins a deu a poc a poquet, tot agafant aire a poc a poc pel nas i deixant-lo sortir suaument… M’imaginaré que estic passejant per un paratge idíl·lic, envoltat d’animalets preciosos, sota un cel decoradet amb nuvolets blancs preciosos, mentre sona una musiqueta relaxant… M’asseuré amb les cames creuades, amb els braços cap amunt en posició d’angle recte, mentre el dit anular agafa el polze i faig ommm….
….. agaf aire…
… el trec …
… ommmm…
… requeteommm…
Cagun a qui se li va passar pel cap aquesta idea, mal no se mengi cent pebres coents, li quedi la llengua mig morta i no pugui articular cap més paraula mai més, i així no coneixerem cap de les seves idees estúpides! Però de què anam? A dia d’avui, a algú li agrada que es faci de vespre més prest? A algú li sembla bé que haguem d’encendre el llum de casa una hora abans? A qui li mola haver d’anar pel carrer amb les faroles enceses, quan podríem disfrutar de fosquetes més agradables? Qui ens vol deprimir durant la tardor i l’hivern? Alguna farmacèutica, per vendre més pastilletes? Algun fabricant d’espelmes?
Mirau, sé que no som massa llest. Me ve just, quan agafo una sopa de lletres, trobar totes les paraules. Però tampoc crec que sigui tonto del tot, i hores d’ara ningú encara m’ha sabut explicar què hi guanyam amb els canvis d’hora. Alguna vegada he mig llegit que si amb açò estalviam energía, però a jo no me quadra de cap manera. L’energia que estalviam el matí perquè hi ha més llum la gastam els fosquets, perquè hem d’encendre els llums i les faroles més prest. Que sí, que ja sé que les fàbriques i tal gasten més que les cases, però així i tot els nombres a jo no me surten. O me surten si pens malament, com sempre, perquè si qui estalvien doblers són les fabriques, o sigui, els empresaris, qui ha de pagar més perquè ha d’encendre més llums són les famílies. Però bé, segur que estic equivocat. Tot i així, me mantenc en la meva idea (ja sabeu que som molt caperrut): el canvi d’hora és una sobirana tontería.
No xerrem ja dels nervis que passes el vespre del canvi d’hora, perquè en sol demà matí no saps si els rellotges s’han canviat tots sols d’hora o no, i llavors no saps a quina hora te trobes. Perquè els mòbils ja són molt intel·ligents i sembla que fan la feina tot sols, però mai n’acabes d’estar segur. O sigui que sempre ens queda aquell recurs de deixar un despertador dels antics, d’aquells que va amb piles i pulles, i no canviar-lo fins que t’aixeques.
I una cosa encara molt important, també, perquè el canvi d’hora d’octubre ens regala una hora al diumenge. I és que haurem de sentir per davant i per darrere allò de que “a les tres seran les dues”. Pregunta: si aquell dia tens algún fill al teu càrrec i li dius “avui torna a casa a les dues”, a quines dues te refereixes? A la d’abans del canvi d’hora o a la de després? Quin cacau!
Si algú dels que decideix aquestes coses dels canvis d’hora llegeix aquestes pàgines (segur que sí, perquè aquesta revista no té res a envejar als grans mitjans de comunicación del món), que es posi en contacte amb jo i m’expliqui els motius d’aquesta estupidesa tant grossa. Ja sabeu que me podeu trobar a Twitter (que ara es veu que li diuen X, una altra tontería) com a @tomeupanxarotja.
