Llorenç Allès Camps / Ferreries. Aquest reportatge sorgeix després d’una conversa amb una comerciant de Ferreries: “Els joves ja no compren a les botigues del poble”, va sentenciar. L’afirmació, que parteix de l’experiència individual d’aquest comerç, ens ha servit per indagar entre els comerciants del poble, i efectivament, confirmen que el relleu generacional de la clientela no s’està produint.
Per comprovar-ho, DFerreries ha fet una enquesta entre els comerciants del poble. 17 botigues han respost, i la sensació genèrica és que els i les joves de Ferreries no tenen a les botigues del poble entre les seves preferències a l’hora d’anar a comprar. De fet, si analitzem les respostes que han donat els comerços a la pregunta sobre l’edat mitjana dels seus clients, la conclusió és que el comprador habitual de les botigues de poble té 47,2 anys. Segons l’Institut Balear d’Estadística (IBESTAT), l’edat mitjana dels habitants de Ferreries és de 42 anys.
Què fa, llavors, que la gent jove no compri als comerços del poble? Una quart part dels enquestats creuen que troben millors preus a altra banda, sobretot a internet. Gairebé quatre de cada deu ho atribueixen a la suposada comoditat dels joves, ja que volen rebre allò que han comprat a casa, i un de cada tres creu que allò que els allunya de les botigues i els atraca a internet és que allà poden trobar més diversitat de gènere.
En definitiva, dos de cada tres comerciants pensa que els i les joves de Ferreries compren majoritàriament a través d’internet, mentre que la resta (un de cada tres) creu que combinen algunes compres al comerç de poble amb compres a altres llocs. Cap dels enquestats diu que majoritàriament compren a les botigues ferrerienques.
Davant aquesta realitat, molts comerciants creuen que la solució passa per tenir pàgina web del negoci i vendre a través d’internet. Seria una mica allò de “si no pots amb ells, uneix-t’hi”. Altres (un 30 per cent) pensen que haurien de tenir més gènere a la venda, i altres aposten per les campanyes de promoció. Cap dels comerciants aposta per una baixada de preus per competir en aquest sentit.
I és que els comerciants assumeixen que aquesta és una batalla que els toca lluitar sobretot a ells. En aquest sentit, la gran majoria d’ells entenen que l’administració podria ajudar més, però que la responsabilitat és bàsicament seva. I en aquest apartat, quan se’ls demana que suggereixin possibles actuacions, alguns reclamen posar solució al problema dels aparcaments dins el poble, altres creuen que s’ha d’aprofitar la reputació de la sabata feta a Ferreries per atreure més clients, hi ha qui reclama més facilitats a l’administració… I també hi ha qui pràcticament tira la tovallola i no hi veu sortida.
Pel que fa a les peticions a l’administració, es reclama més promoció dels petits comerços, millorar l’atractiu general del poble, organitzar activitats, afavorir lloguers més assequibles dels locals o fer una millora “radical” del poble, per tal d’estirar a què la gent vengui a visitar-lo i, així, també s’aturi als comerços locals.
I recuperar una associació?
Una de les mesures que més es van sentir durant la campanya electoral quan es proposaven mesures per al comerç era la recuperació d’una associació de comerciants de Ferreries. Aquesta opció és ben vista pels comerciants enquestats, però són també molt realistes a l’hora de parlar de les seves dificultats. Així, a la pregunta de si consideren que seria bo tenir una associació de comerciants, dos de cada tres responen que seria bo, però que serà molt difícil trobar persones que la vulguin liderar. Un 12,5 per cent creu que no serviria de massa, recordant l’experiència anterior, i només un comerç creu que és l’Ajuntament qui hauria de liderar la creació de l’associació.
La visió de l’Ajuntament
El regidor de Comerç de l’Ajuntament de Ferreries, Ramon Sintes, entén que la realitat que mostra aquesta enquesta forma part “d’un canvi profund en els hàbits de compra. Hi ha un sector d’edat que només compra a Ferreries perquè segurament no té accés a altres opcions com pugui ser el comerç electrònic o comprar fora poble. És cert, també, que les persones de 30 anys cap avall són molt més assídues a les compres per internet”. I en aquest punt, afegeix, té molt a dir “la influència de les xarxes socials i els influencers, que venen una imatge, unes marques i uns productes que aquí no es troben”.
De totes maneres, Sintes es mostra orgullós del sector comercial ferrerienc. “Encara tenim un teixit comercial important, que hem d’intentar retenir i fer créixer. Aquí et pots comprar encara unes sabatilles, unes ulleres, roba d’esport, de vestir, tovalloles, cortines… A altres pobles açò no passa, i o no veus comerç, o el veus sobretot destinat a la temporada turística”, diu.
El seu objectiu a l’Ajuntament, diu, és atreure més gent a Ferreries i, per tant, també als comerços. I per fer-ho, confia en àmbits com el cultural o la millora de l’aspecte i l’atractiu del poble. Sintes posa com a exemple la Fira d’Artesania que s’ha organitzat recentment com el camí a seguir: “Li hem donat la volta i hem aconseguit l’objectiu d’atreure més gent, i els comerciants que van sumar-s’hi i van optar per obrir també dissabte capvespre van estar contents”, sentencia.
Sintes creu que el paper de l’administració és estar al costat del comerç, estalonar-lo, “però els comerciants han d’assumir que ells han de posar de la seva part, i estirar també del carro”. Com a exemple posa la col·laboració que s’ha establert aquest estiu amb els bars de la Plaça Espanya, que han participat activament en l’organització i finançament dels Dijous de Karaoke, per exemple.
El responsable de comerç explica que ja estan fent feina en una campanya de Nadal que estiri més gent i recompensi a qui compri a Ferreries, i també destaca la decisió d’emprar en comptades ocasions la carpa de la Plaça Espanya “perquè restava atractiu a l’espai”.
Pel que fa a la creació d’una associació de comerciants, Sintes assegura que és un dels seus objectius, i que ja està treballant amb un grup de persones per fer-la possible amb tots els papers ben clars “i amb representació de tots els sectors. Si ho aconseguim, serà més fàcil fer feina conjunta entre ells i l’Ajuntament, i crec que els comerciants joves que tenim al poble s’han de sumar a aquest objectiu”.
