Llorenç Allès Camps / Ferreries. Eustaquio Martínez García és el nou president de Creu Roja Ferreries. Implicat en l’entitat des de fa molts anys, ara li toca encapçalar l’entitat en substitució de David Alzina Vinent, que va deixar el càrrec després d’onze anys en compliment dels estatuts de l’entitat i també per la seva decisió d’optar a ser regidor a l’Ajuntament. Martínez assumeix ara el lideratge d’una entitat cabdal en l’ajut social a la ciutadania, que en el seu cas coordina els esforços a Ferreries i a Es Migjorn Gran, i que el proper any celebrarà el 50 aniversari.
Per què ha optat vostè a la presidència?
Fa més de vint anys que som a la Creu Roja, com a voluntari i soci, i un parell de vegades he estat dins el comitè local com a vocal, darrerament com a vicepresident. Els nous estatuts de la Creu Roja estableixen que un president pot ser-ho un màxim de vuit anys, i David Alzina ja en duia més d’onze. A més, va dimitir quan va decidir presentar-se a les llistes d’un partit polític, i Creu Roja i política no es poden mesclar. Llavors, em va tocar a mi.
Du vostè més de dues dècades a Creu Roja Ferreries. Què el va empènyer a implicar-se?
La humanitat d’ajudar. Jo vaig entrar amb en Toni Riudavets Salom. Un dia xerrant amb ell li vaig dir que m’agradaria fer-me voluntari, i va estar encantat. Jo era conductor professional, i em vaig fer xofer d’ambulància. Vaig fer molts serveis per Creu Roja, fins que ho vam poder fer, perquè va haver-hi un moment en què va canviar la normativa i per poder ser conductor havies de ser tècnic en transport sanitari, cosa que vol dir cursar una FP de dos anys. Per açò també han anat desapareixent les ambulàncies de Creu Roja de Menorca. Després, per motius laborals, vaig haver de deixar el voluntariat una mica de banda, i vaig entrar al comitè.
Com està l’agrupació de Creu Roja de Ferreries actualment?
No estem en mal moment. Tots els voluntaris que tenim fan feina, i tenim uns 280 socis, xifra que per un poble com Ferreries no està malament. És cert que ens agradaria ser més, perquè sempre tenim necessitats per cobrir i com més aportacions, més coses es poden fer. Si hi ha més associats, per exemple, tenim més doblers per comprar material ortopèdic que després llogam a la gent a un preu simbòlic, per renovar vehicles… Tot açò ha de sortir dels socis, de les donacions i de les aportacions de les administracions. Econòmicament, no estem malament però tampoc no estem bé. Sobrevivim, però sempre ens falten recursos.
Es diu que, després de la pandèmia, moltes entitats han vist com la implicació ciutadana baixava. Vostès també ho han experimentat així?
Sí, però no molt. L’únic que ha passat és que hi ha hagut algunes persones associades que han demanat poder reduir la seva aportació anual, però han seguit igualment com a sòcies, cosa que per noltros és important.
Quins serveis ofereix ara Creu Roja a Ferreries?
Ens encarregam del transport adaptat per traslladar usuaris al Centre de Dia. Repartim dinars cada dia a unes 30 persones en situació de vulnerabilitat. Llogam material ortopèdic (cadires de rodes, garrosses, llits adaptats, grues per mobilitzar persones amb dificultats, una cadira per pujar escales…) a les persones que ho necessiten a un preu molt simbòlic. També fem el seguiment de la teleassistència, tenim gimnàstica per a persones majors, fem excursions per a gent gran de la residència geriàtrica que sinó potser no sortiria, fem tallers de memòria i estimulació cognitiva per reforçar l’activitat mental, i reforç escolar. De fet, tenim més demanda d’aquest servei de la que podríem assumir, i ens centrem en les persones més necessitades que tenen menys recursos. També fem campanyes de medi ambient, com neteja de platges o del Camí Reial. Volem proposar a l’Ajuntament de Ferreries que puguem encarregar-nos noltros a través de voluntaris les pasteretes que tenim davant la seu. Ens encarregam del Punt Lila a les festes patronals, i entregam aliments i productes de primera necessitat a persones en situació d’extrema vulnerabilitat que han estat derivades des dels serveis socials municipals. Fem tallers puntuals per a persones majors, com per exemple noves tecnologies i informàtica, tallers de manualitats, excursions amb els nostres usuaris… As Migjorn Gran es fan classes d’alfabetització per a persones nouvingudes, a Ferreries encara no ho fem. I volem preparar més coses.
La seva activitat és molt gran. Es fa tota a través de voluntariat?
Tenim dues treballadores contractades, una treballadora social i una administrativa, que no estan a jornada completa. Elles fan feina, però també són voluntàries, perquè fan més feina de la que els tocaria per jornada.
Sustentar tota aquesta activitat en voluntaris requereix una gran implicació…
Tenim una massa de voluntaris bastant gran.
Un dels seus serveis és l’ajut a persones extremadament vulnerables. Com ha evolucionat el nombre de demandants d’aquesta ajuda?
Estem estables, però ara arriba l’hivern i pensam que s’incrementarà la demanda. Durant la pandèmia vam arribar a ajudar a 60 famílies, entre Ferreries i Es Migjorn Gran. Ara la xifra ha baixat, però ens esperam que aquest hivern, a partir de novembre, hi hagi un repunt. Arriba el final de temporada turística, preus disparats i hipoteques pels núvols, i açò fa que arribi un moment que hi ha persones a qui no els basta el que poden cobrar per a passar l’hivern.
Creu Roja té prou recursos per ajudar a aquestes persones?
Amb la col·laboració de l’Ajuntament, sí. També arriben recursos del Consell de Menorca. Els beneficiaris d’aquest tipus d’ajut disposen d’una quantitat econòmica per comprar productes de primera necessitat al supermercat, a través d’un sistema de targeta que controla quins productes poden comprar i quins no.
Estan preparats de cara a les demandes que puguin rebre aquest hivern?
Tenim una reunió amb l’Ajuntament de Ferreries per exposar les nostres demandes i les millores que consideram que es poden introduir.
Quin és el perfil més habitual de persones que demanden aquesta ajuda per situació d’extrema vulnerabilitat?
Hi ha gent de tot tipus. Del poble, de fora, temporers que fan feina d’estiu… No hi ha un perfil únic, sinó que és molt divers.
A vegades a la gent li costa demanar ajut…
És cert, però s’ha de fer. Venir a Creu Roja, per exemple, és totalment confidencial, i informam de tots els passos que s’han de seguir. Normalment primer s’ha d’anar als serveis socials, que és qui emet l’informe i autoritza a que rebin ajuda durant un termini determinat. No passa res per demanar ajuda, però a vegades l’orgull pot més. Açò passa més entre la gent que és del poble.
Què li diria vostè a una persona per a què s’animi a fer-se voluntària o sòcia de Creu Roja?
Ajudar a la gent té una part molt humanitària, però és que a més recomforta molt. Una persona se sent millor si ajuda als altres. Jo som voluntari, per exemple, no tenc càrrec remunerat, i tot el temps que dedico a ajudar em recomforta i compensa. Ser voluntari de qualsevol entitat és un sentiment que s’ha de dur dins.
