Allà dalt a l’altura dels nostres pensaments, ens desvestíem l’ànima.
Els verds acariciaven la nostra pell i la llum ens guiava.
L’aire encoratjava a perseguir la nostra fam de sentir.
Allà dalt a l’altura de les nostres pors, ens desvestíem l’ànima.
Deixant anar la nostra carcassa per arribar a la nostra essència.
Allà dalt a l’altura dels nostres somnis, la nostra veu evocava il·lusió.
Inspiràvem certeses i exhalàvem somriures.
Sé que la realitat no és tan ensucrada, però aquí i allà dalt, la imaginació ha estat la meva veritat.
