Estam a finals de l’estiu, un estiu que ha tingut molts dies de calor sufocant. No sé si tothom se n’alegra, que s’acabi, però jo ja en tenia ganes, i és que necessitava una mica de respir. Necessitava retrobar-me amb la fredoreta dels matins i fosquets, amb aquell alè d’aire que et dona a la cara i fa que una camini amb més gust i ganes. Així que, ja poden estar bé aquests canvis que rompen la monotonia i estimulen les ganes de reprendre activitats aparcades provisionalment.
Si bé és cert que deixar enrere un estiu ens proporciona una certa melangia pel temps que se’ns escapoleix i ens fa més evident que el rellotge no s’atura ni torna enrere, també ho és que els records van omplint el nostre calaix, una mica més cada any que passa, cada estiu que s’acaba…
Aquesta sensació ens fa repetir una i altra vegada “és que el temps passa volant”, sobretot entre els que tenim una certa edat i voldríem fer anar més a poc a poc el pas dels anys. Ja tenim molt de camí fet i percebem que el nostro futur sempre és incert: tindrem una vellesa amb una bona qualitat de vida? Perdrem molta autonomia? Perdrem moltes facultats? Qui sap, tal vegada sigui millor no saber el que ens espera i, sobretot, no alimentar falses esperances, perquè l’elixir de l’eterna joventut no existeix, és un miratge.
No obstant, posats a reflexionar sobre aquestes qüestions, també he de dir que a mi em sembla que el final de l’estiu ens obre, així mateix, l’oportunitat d’un retorn a les rutines deixades de banda per un temps: els fillets i joves retornen a l’escola, i a la feina els que estaven de vacances; molts adults aprofitam per a refer el nostro calendari d’activitats que les entitats ens ofereixen. Si ens ve de gust podem optar a satisfer noves aficions, que potser abans no havíem tingut l’oportunitat de realitzar. I és, sobretot, a partir de la jubilació, que aquest temps ens brinda l’oportunitat de seguir aprenent i seguir duent una vida social activa, més enllà de les tasques quotidianes.
Si tenim la sort de gaudir d’una salut acceptable, tinguem els anys que tinguem i encara que ja formem part del grup que emfàticament s’anomena “tercera edat”, hauríem de saber reconèixer i valorar l’oportunitat de realitzar nous projectes, la curiositat de saber, les il·lusions que ens facin viure el present. Al cap i la fi, està bé saber viure el present, perquè del que ha de venir, com deia, no en sabem res.
D’aquesta manera podem dir-nos “adéu estiu”, amb ganes de seguir transitant per la vida, fent camí i avançant cap a noves estacions i dir, ara sí, “benvingut setembre, benvinguda tardor”.
