Ara que ja ha passat Sant Bartomeu i que ha plogut i ha refrescat un poc, arriba aquell moment de l’any en què tot sembla tornar a començar. Me permetreu que, abans de seguir amb aquesta parrafada, faci un incís: Què cansats que vau ser tots queixant-vos de la calor per les festes! Què esperaveu? Anar amb màniga llarga al Jaleo? Haver de dormir tapadets amb llençol i amb calcetins per no tenir fred pels peus? Va, que ja som grossets, i és ben hora d’assumir que per Sant Bartomeu fa calor. I punt. Si no sou d’aquells (melaos) que negau el canvi climàtic i tancau els ulls a la realitat, val més que prengueu consciència que prest ens tocarà a tots anar amb camiseta sense mànigues per la festa, encara que ja tinguem una edat i els nostres braços ni estiguin musculats, no tenguin cap tipus d’atractiu i les nostres aixelles semblin un bosc descuidat.
Bé, una vegada aquesta parrafada ha complert la seva funció principal, que és la de permetre’m desfogar-me sense pagar un psicòleg, seguiré amb allò que us comentava al principi. Setembre és un mes on tot torna a començar. S’inicia el curs escolar i, amb ell, les rutines, els hàbits i alguns propòsits. Mirau, ja sabeu que jo som una ànima caritativa, entregada al poble i amb voluntat de fer el bé comú i, per açò, us voldria proposar algunes activitats que podrieu iniciar aquest setembre per tenir una vida millor, ser més feliços i tot açò que diuen. No us cobraré res per aquests consells, ja ho sabeu. Som tot generositat. Ara, si per qualsevol cosa, algú de voltros pensés que tanta saviesa compartida mereix una compensació, acceptaré Bizums, que som un home modern…
Va, anam per feina!
1. Anar d’excursió. Ara que segurament ens quedará algún centímetre quadrat de l’illa per noltros perquè els turistes començaran a partir, és un bon moment per disfrutar d’aquesta natura que ens envolta. Podeu anar a Cala Mitjana, a Ets Alocs, passejar pel Camí Reial o enfilar-vos a S’Ermita o dalt Santa Àgueda. Només una condició: de cada excursió només es pot penjar, com a màxim, una foto a les vostres xarxes socials. Que sinó, us feis molt cansadets!
2. Aprendre a jugar a truc. Sí sí, ja toca aprendre aquest joc a tots aquells que no el sabeu jugar. Jo proposaria a l’Escola d’Adults que organitzés un curs sobre aquest art: valor de les cartes, jugades diverses, aprendre a fer les senyes amb discreció i saber triar la millor parella de joc. No me fagueu dir a qui posaría de mestre, perquè si xerres amb la gent, tothom és el millor en aquest joc, però a l’hora d’explicar-lo, a vegades tenen tant poca paciència… En fi.
3. Aprendre a fer calça. Encara no fa fred, i tenim temps de poder fer-nos jerseis calentets, calcetins i mantes per abrigar-nos a l’hivern. Al preu que està l’electricitat, crec que no hi ha millor estratègia que aprendre un mateix a fabricar-se coses per abrigar-se. És una pràctica sostenible, de proximitat i que ens permetrà connectar amb noltros mateixos. La segona part del taller podría ser la de tondre els bens, o sigui, pelar-los i aprofitar la llana, però açò si de cas ja ho deixaríem per l’any qui ve, que no ens hem de pasar.
4. Estudiar idiomes. Sempre és un bon moment per fer-ho, més després de l’estiu, quan molts hem descobert que no basta amb xerrar cridant i a poc a poc als guiris per a què ens entenguin. Jo optaria per l’anglès, però el francès és idioma de futur a Menorca, ja que s’ho estan quedant tot i tenen doblers per anar a comprar. Ara, també és recomanable que algú es posi a estudiar aquesta modalitat que alguns practiquen d’un suposat menorquí, perquè segons quines coses que escriuen no hi ha qui les entengui. La frontera entre la defensa de segons què i el ridícul a vegades és molt fina, que ningú no se m’ofengui.
5. Començar a arreglar paners. Sí sí, que després arriba la temporada d’esclatassangs i no sabeu on vau deixar el paner, si tenia algún forat o no, si vau perdre o no el ganivet aquell plegable que empraveu o si vau fer net les sabates que emprau per anar pel camp. Feu-me cas, i després no plorareu quan sentigueu a Loar que tal ja ha trobat els primers esclatassangs i voltros no pugueu anar a sa marina perquè no teniu les eines a punt. Jo ja us he avisat.
Bé, tenc més coses a dir-vos, però no tenc més espai. Que lo que va passar per Sant Bartomeu, que me van donar dues pàgines de revista per jo, no crec que torni a succeir. Per cert, heu sabut res més de l’operació aplanar el Pla de l’Església? Jo propòs als que fan aquesta revista que investiguin, perquè segur que cosa hi ha…
