Un síndrome és un conjunt de símptomes que ocorren junts i que caracteritzen un patró clínic que s’utilitza per a diagnosticar i tractar. Actualment el terme “síndrome” es fa servir en un context més ampli i no necessàriament de salut per a descriure patrons de comportament, situacions o conjunts de característiques que es repeteixen de manera consistent. En aquests casos, “síndrome” s’empra de manera metafòrica per a notar patrons repetitius o tendències observades en diverses àrees de la vida quotidiana. En els mitjans s’ha estès el costum de patologitzar aquesta vida quotidiana construint etiquetes diagnòstiques on el que realment hi ha són períodes d’adaptació.
Podem parlar de síndrome postvacacional com el desajustament d’habits que moltes persones pateixen després de les seves vacances (no hem d’utilitzar el terme depresió per a definir aquest fenòmen ja que seria una manera de banalitzar una patologia que pot ser molt invalidant)
Els símptomes de l’anomenat síndrome postvacacional poden comprendre des de alteració de la son, desajustos d’alimentació, trastorn adaptatiu d’horaris, malestar físic, cansament generalitzat o procrastinació. A la tornada de vacances també sorgeixen problemes de sentit vital, replantejament de la vida laboral i a vegades tristesa, melancolia o ansietat. El viure la reincorporació a la feina com un problema té molt a veure amb l’estil de vida actual que encara marca més la diferència entre estar de vacances o no, quan tot el que agrada es fa només en temps de vacances.
S’estableix la durada d’aquest síndrome des de dos o tres dies fins a 15 dies o tres setmanes, encara que varia molt en cada persona en funció de la seva motivació i altres aspectes.
Segons la proposta del psicòleg William James, 21 dies és el que fa falta per a establir un hàbit, a través de la repetició constant d’una conducta, així que aquest malestar postvacacional coincideix amb el període de deshabituació progressiu dels horaris i hàbits de vacances.
Si el malestar persisteix cal vigilar que no s’acabi transformant en un trastorn adaptatiu ansiós, depressiu o mixt, ja que això ens indicarà que hi ha un problema que no és estrictament d’adaptació d’hàbits sinó que haurem de valorar si és el context de feina de la persona el que l’ofega amb precarietat, mòbing, manca de conciliació o altres: hi ha realitats socials que s’han de qüestionar abans de culpar o patologitzar a la persona que està patint.
Consells per a una tornada al món laboral més funcional
– Normalitzar l’horari de manera progressiva. No encotillar-nos, però establir rutines que ens centrin (no vol dir que la nostra vida sigui rutinària)
– Recuperar els hàbits alimentaris i l’exercici físic de manera gradual.
– Podem aprofitar i canviar d’habits.
– Planificar objectius realistes i començar pel més petit.
– Regularitzar la agenda laboral prioritzant el més immediat.
– Acceptar les emocions que ens toca viure. Reconèixer que serà un període d’adaptació amb dificultats.
– Permetre’s no arribar a fer-ho tot acceptant imprevistos, així com cometre errors.
– Mantenir aquelles aficions que ens agradin a l’estiu, durant tot l’any, o algunes similars que siguin viablesTenir motivacions que facin sentir bé durant tot l’any com si estesin també una mica de vacances en el nostre temps lliure. ·
