Llorenç Allès Camps / Ferreries. “La primera pelota que vieron los ferreriencs fue el 14 de septiembre del año 1918. Este día era un domingo y vinieron los estanislaos de Maó. Llevaban una pelota de fútbol, y por la tarde, celebraron un partido en una tanca de l’amo Pau, sitio que más tarde se urbanizó, onstruyéndose la calle Pau Pons. Fue pues, este día, la primera vez que Ferreries pudo ver una pelota de reglamento y ver jugar un partido. Yo tenía 10 años y presencié este partido, que fue de maonesos contra maonesos.” Així comença el blog que el CE Ferreries i Sonia Marquès Camps, amb la col·laboració de l’Ajuntament, han publicat amb motiu del centenari del “Ferre”, i que recull la història del futbol al municipi que va relatar Antoni Camps Fullana al seu manuscrit “El naixement del futbol al poble; de 1923 a 1939”. El podeu trobar a la següent adreça electrònica: https://antonicampsfullana.wordpress.com/
El blog és la forma més ràpida i efectiva que l’autora, néta de Toni Camps, ha trobat per fer pública part de la ingent feina del seu avi, cronista voluntari de la història de Ferreries, des de les coses més rellevants fins als detalls del dia a dia. En aquest cas, Marquès ha seleccionat només la part relacionada amb el futbol. I és que, explica l’autora, quan el futbol arriba a Ferreries el seu avi té 10 anys, i quan ja aquest esport es practica de forma més ordenada, a partir del 1923 (amb el primer partit de les festes de Sant Bartomeu), Camps en té tot just quinze. “Se’n recorda de tot, d’alineacions, apunta allò que passava a cada partit… Açò és un recull d’allò que ell recorda, que és molt”. Camps organitzava la seva feina a partir de llibretes. Unes estan ordenades per anys, altres són específiques de la història del futbol… I tenen de tot. Per tant, desgranar la part relacionada amb aquest esport no ha estat feina fàcil.
El propi Toni Camps explicava a les seves llibretes els motius de recopilar aquesta història: “La intención de escribir la historia del deporte del fútbol de nuestro querido pueblo obedece a dos motivos. El primero, por interés propio. El otro, por interés general. El propio es porque deseo que mis hijos un día sepan todo lo que su padre vivió en el momento en que el fútbol fue introduciéndose en Ferreries. Con todos los detalles, porque fue algo de lo que fui seguidor y testigo durante muchos años. El interés general está relacionado con la idea de que un día otra generación conozca qué han hecho y vivido los antepasados en torno a este bonito deporte, que tantos siglos durará, porque está bien inventado”. Com es veu, Camps ja tenia clar que el futbol es convertiria en esport de masses, i per açò decidí que era d’interès no només particular, sinó de la societat en general, documentar tot allò que s’hi relacionava. I no es va equivocar.
El blog és de gran interès, i el millor que es pot fer és visitar-lo i llegir-lo. Sobre 1923, l’any en què el futbol més o menys ordenat arriba al poble, Camps escriu el següent: “En esta época, estaba de veterinario en Ferreries Bernardo Castell, joven de 26 años. Era un jugador muy bueno, quien pertenecía al equipo de Alaior, titulado S’Esbrell. Este señor era muy amigo de Sebastià Rotger (matarife), carnicero, de 24 años. Estos dos fueron los verdaderos organizadores. Junto con Francisco Morlà, Lorenzo Pons, Bartolomé Florit (xim), Francisco Riera (perdiueta), José Ponsetí (Pepín), Lorenzo Rotger (bessó), Pedro Florit Pons, Antonio Goñalons, Bartolomé Coll (Mevis), Miguel Fullana, Joan Febrer (bessonu) y Gabriel Lozano, de Es Castell. Fueron los principales portadores del fútbol a nuestro pueblo. También Bartomeu Pons Florit (des banc) fue uno de los principales. La primera pelota la trajo Francisco Morlà, que era carretero y la compró de Maó para organizar el fútbol. Las primeras pruebas se hicieron en la tanca de Florit, que es donde en la misma época habían construido la central eléctrica, que no duró muchos años. Esta parcela es la misma en la que unos 10 años más tarde se construyeron las Escuelas Nacionales”.
El blog està ple de detalls que mereixen ser llegits. Per exemple, que fou el 1924 quan els jugadors es comparen unes camisetes de color vermell i blau, “como las del Barcelona”; la formació del Júpiter, les primeres directives, els partits amb equips de fora poble, els preus de les entrades, els terrenys de joc, quan el propi Toni Camps fou president… La feina que ha fet Sonia Marquès de transcripció és lloable, i lluny del que deia Toni Camps al principi del manuscrit, quan parla que hi ha detalls personals que potser no són d’interès, relata una sèrie de fets, anècdotes i històries que, juntes, permeten fer-se una idea clara de l’ambient que es vivia, de les dificultats per introduir un esport com aquest, de l’expectativa que creava i, sobretot, de com allò que havia començat com un esport s’acaba convertint en l’entreteniment de tot un poble.
