A trenc d’alba comença la jornada laboral al lloc de Son Bruc. Mentre l’amo va a donar menjar aL bestiar i a replegar les bales de palla i fenc, madona desperta les dues filles:
– Venga, avui toca entrenar-se. Els cavalls esperen.
Elles, com a ballestes, s’aixequen encara fosquejant. Van directe a l’estable a treure els dos cavalls i ensellar-los. La major i eL missatge han de qualcar i La petita aprèn a tocar el fabiol, amb l’il·lusió d’un dia poder ser fabiolera.
Qualcant parteixen cap a la tanca de baix de la marina per exercitar-los i fer-los botar. L’aire del matí encara és fresc, els envolta l’aroma de la menta i el rostoll acabat de segar. Quan passen els cavalls, una piuladissa de caderneres i verderols acompanya el trot i aixeca el vol. La petita se separa del seu fabiol i el toca mentre els caixers fan voltes i cabrioles. Sa mare amb un perol fa renou perquè s’acostumin a la música.
En haver acabat els menen a l’abeurador a descansar. Els dutxen, els eixuguen amb una cinta metàl·lica i els ben raspallen. Els cavalls ho agraeixen amb els seus renills. Com que només hi falta una setmana per les festes, els fan les trunyelles als renclins que duran fins el dissabte de Sant Bartomeu matí.
Fa més de mig any que preparen els guarniments per adornar els cavalls, cabeçada, estel i buldrafa, brodat amb fils daurats i de colors. La buldrafa l’han dissenyada els joves caixers, una amb motius florals i l’altre amb aus de Menorca.
El dissabte de Sant Bartomeu s’aixequen amb molta il·lusió per vestir els cavalls. Els desfan les trunyelles i els pentinen els foscos renclins ondulats amb paciència.
És quan posen la buldrafa de les aus a en Brillant que succeeix l’estrany fenomen. Aquell cavall comença a fer estranyes acrobàcies, girs i bots amb les quatre potes.
Ella ni cau ni té por ni es separa de la sella. No es poden creure el que veuen. Què està passant? Només li han ensenyat el bot clàssic. Al mateix temps, dels arbres se sent una gran piuladissa d’ocells cantors, que entonen el jaleo mentre rodegen el cavall acròbata. Frissau, frissau, diu sa filla, anau a cridar mon pare que açò és cosa mai vista.
Aquella notícia corre entre els caixers i la gent del poble. Quan arriba el primer jaleo l’expectació és gran. Tot just entrar a la plaça en Brillant repeteix aquell espectacle únic. Acabades les festes, li treuen la buldrafa i torna a ser en Brillant tranquil de sempre.
– No sé com ho fas, però m’agrades més quan ets normal, li diu ella a l’orella.
Son Bruc té una extensió d’unes noranta quarteres, amb terreny pla i de coster. Antigament es dividien en tres sementers de trenta. Els cultius eren de blat, ordi, xivada i enclova. A la primavera se sembraven també tots els productes d’estiu, l’estivada.
Ara el lloc és conegut per tenir un cavall diferent, però al poble encara continua el debat… és el cavall que es transforma quan arriben les festes, és la màgia de la buldrafa, l’il·lusió de sa caixera, o són els terrenys de Son Bruc?.
