Ferrerienques, ferreriencs, cantem a nostra pàtria! Tenia pensat dedicar aquestes línies de la revista a analitzar la lletra del nostre himne, però és que m’ha passat una cosa molt grossa i la vull compartir amb tots voltros. Resulta que l’altre vespre, que tornava a casa un poc tard, vaig passar a prop d’uns contenidors de fems que hi ha devora l’Ajuntament i vaig veure que hi havia un munt de papers mig romputs, alguns d’ells amb un segell que posava “Top secret”. Què trobau que vaig fer? Passar de llis? Bon refoina, i tant que no! Com a bon ciutadà que som, me vaig aturar, vaig agafar aquella paperassa i me la vaig endur d’amagat a ca nostra. Molt millor llegir aquells documents confidencials que no mirar qualsevol sèrie avorrida per sa tele, o fins i tot veure el Grand Prix, que ara torna (com moltes coses que volen tornar i que fan pudor a naftalina).
Encara tenc els pèls de punta amb allò que vaig llegir! Si us dic el títol, segur que voltros també us posareu malats: “Operació aplanar es Pla de l’Església”. Catxis la mar salada! Aquell dossier estava ple de plànols, indicacions, telèfons, notetes de colors i borratxorus de tot tipus. Es veu, posava, que algú dins l’Ajuntament s’havia plantejat que era necessari aplanar el Pla de l’Església. Un primer informe, firmat per un tècnic especialista en coherència lingüística i espacial, deia: “Atesa la situació totalment insostenible d’aquesta plaça, es fa necessària una actuació que retorni el poble de Ferreries cap a la coherència entre els noms dels seus espais públics i l’aspecte dels mateixos”. Llavors feia referència a no sé quina normativa de no sé quins organismes oficials, que recomanen (tal com recomanen les administracions, és a dir, com quan ta mare te diu “tu sabràs què fas”…) que els topònims i noms propis no puguin induir a confusió. I aquí, grapat amb dues grapes, es podia llegir el testimoni d’un turista, de Barcelona per a més senyes, que deia: “Vaig estar fent voltes dues hores i mitja per dins el poble, tot cercant el Pla de l’Església. Vaig passar unes quantes vegades per aquesta plaça, i la vaig trobar molt maca, però com que la vaig veure tant inclinada, vaig pensar que era impossible que aquest indret fos anomenat el Pla. Doncs resulta que era així”. I afegeix que estava disposat a interposar una reclamació millonària contra l’Ajuntament, perquè de tant passejar per dins Ferreries al pic del sol, va agafar una insolació important i li va quedar una marca de torrat a les mànigues que va tardar dos mesos en normalitzar.
En base a aquests antecedents i alguns altres que no vaig poder llegir perquè hi havia algun full romput i algun altre que estava tacat de cafè, es proposava una intervenció pública per anivellar tot el Pla, i convertir-lo en un espai idò açò, pla, no inclinat com està ara. Hi havia informes de diferents arquitectes i manobres, que feien diferents propostes per aconseguir l’anivellament. Un primer informe l’havia fet un manobre del poble, que va agafar un nivell i el va col·locar enmig de la plaça, per comprovar que, efectivament, el Pla de l’Església no era pla. En va fer fotos, va fer venir un notari per a què aixequés acta, i ho va entregar a l’Ajuntament. Després, hi havia diferents propostes, però cap d’ella definitiva. I una nota escrita a mà per l’arquitecte municipal, el regidor d’Urbanisme, el batle o algú important: “Com ho feim?”. Hi havia diferents opcions.
Una, era anivellar tot a l’alçada de l’Ajuntament. O sigui, aixecar tota la plaça perquè quedés a nivell de l’entrada de l’edifici consistorial. Preciós, sí, però el pressupost de formigó que s’havia d’emprar era estratosfèric, i ho van descartar quasi de primeres. Després, es plantejava una segona opció, i era posar tota la plaça al nivell de l’entrada de la rectoria, que es considerava el punt més baix d’aquell espai. Però aquí s’adjuntava un informe contundent dels propietaris de Can Bernat, que deien que es veurien obligats a posar una escala per entrar al seu bar, i que no ho veien prou segur si algú havia de sortir després de fer alguna canyeta de més. Amenaçava amb fer pagar a l’Ajuntament un ascensor, una escala mecànica i un muntacàrregues per quan li arribessin els barrils de cervesa. Hi havia una tercera opció, que era un punt intermig, i era agafar com a nivell la portada d’entrada a l’església de Sant Bartomeu, la que dóna davant Cas Carter, i rebaixar un poc de davant l’Ajuntament i pujar un poc de davant Sa Rectoria. Es veu que es va demanar un informe fins i tot a en Calatrava, s’arquitecte aquell famós, per a que donés idees per a aquesta opció, però ell va respondre (com es pot comprovar amb un mail que hi havia dins el dossier) que no tenia temps, que li havien encomanat un pont no sé on i que també havia d’arreglar no sé quina altra obra que havia fet i que no anava del tot bé. En resum, que aquesta tercera opció tampoc no estava aclarida.
Quin esglai! Me pessigava i no m’ho creia! Per què ningú del poble sabia res de tot allò? I de quan eren aquelles idees? No hi havia ni una data, ni una firma de cap polític ni de cap funcionari. Tot secret, tot ben tapadet i cuidadet. Però tot era oficial, els papers eren bons, els segells també… Vaig seguir llegint, i vaig arribar a un altre mail, que contestava aquell senyor del departament de coherència lingüística i espacial. “Si no es pot fer una intervenció sòlida, pactada i segura per anivellar el Pla, ens veiem obligats a demanar-los que es plantegin canviar el nom d’aquest espai, per mantenir la coherència entre lloc i topònim”. O sigui, com que el Pla no és pla ni es pot aplanar, ens demanaven que canviéssim el nom de la plaça! Aquí seguien una sèrie d’informes breus i molt secrets, segons posava el títol. Es veu que es van fer algunes consultes per veure quins noms es podrien posar. Entre les propostes, la que vaig veure que tenia més punts en el full d’Excel que s’adjuntava a l’informe era una que deia “El Tort de l’Església”. El tècnic que va valorar les diferents opcions posava que “aquest topònim fa justícia a l’aspecte real de l’espai, i manté com a element important l’església que, no ens enganem, és dels pocs edificis amb encant que hi ha al poble”. Una altra opció que estava ben valorada era la de “Plaça del Jaleo”, i la valoració deia el següent: “A vegades té més sentit que els espais públics agafin el nom amb què els coneix la gent, i no que hagi de ser la gent la que s’adapti a noms que no són assimilats del tot”. I és ben cert, aquesta plaça és coneguda, sobretot per la gent de fora, com la Plaça del Jaleo. Una tercera proposta també estava molt ben puntada, i era “Sa Plaça on perds s’alè”. El tècnic deia: “Si allò que hem d’aconseguir és ser fidels a la realitat, l’observació de l’espai ens demostra que la gran majoria de persones que arriben fins aquí dalt ho fan amb la llengua fora, regalimant de suor i amb cara de pocs amics”.
I aquí acabava l’informe. Hi havia algunes pàgines amollades, però que no permetien deduir res del contingut. Ja me direu com puc dormir jo ara! Sense saber si aquesta operació és només un projecte que no es farà, o si encara està a la ment d’algun polític, si és cosa del passat, si està viu o què. Necessitava compartir la troballa amb voltros, estimats lectors i lectores, gent que teniu temps lliure per llegir aquestes parrafades i no teniu altra cosa de profit per fer. Què en sou d’afortunats! No us estranyi que algun dia, a través del whatsapp aquest que envia l’Ajuntament, ens diguin que es posa en marxa un referèndum per triar un nou nom pel Pla de l’Església, o que ara que els dijous hi ha karaoke a la Plaça Espanya (o Plaça de Loar, que qui sap si algun dia també ens diran alguna cosa aquests de coherència i tal), aprofitin per agafar el micro i ens demanin que alcem la mà i decidim. Fu, jo no sabria què fer, la veritat!
Bé, la qüestió és que amb aquest mal de panxa estic preparant les festes. Trob que enguany se me triarà es xocolati i els pastissets me sortiran amb forma rara! Sigui com sigui, si ens veim aquests dies, ja sabeu que a ca meva sempre sereu ben rebuts, i que acceptaré de bon gust qualsevol convidada que em faceu! Així que bones festes a tothom i seny, que cervell en venen!
