Em dona per començar
ara que Sant Bartomeu s’atraca,
Déu nostre senyor
així ho vol que passi.
Perquè tinguem bona festa
jo faré una glosa
i a ningú vull molestar.
Per a glosar un poc bé
s’ha de tenir
un punt d’intel·ligència
i també molta paciència.
Ara vos vull contar
d’un Sant Bartomeu
que record de quan
jo tenia sis anys.
A dalt el Coll-Llis vivíem desitjant que arribés el que hauríem de viure. Davallàvem del Coll-Llis cap a Ses Delícies, davant el mur que dona a la costa de Ses Barreres.
Cavalls i cavallers en fila índia cap al Jaleo.
Va passar lamo de Son Gornesset, amic del meu germà.
–Vine a la capadeta.
I amb molta por vaig tocar el cap d’aquell cavall.
–O no t’agraden els cavalls?
–No, són molt grossos.
–És perquè tu ets petit. Però creixeràs com ells, que també van ser petits i han crescut.
A jo m’agradava el més petit. Sí, era la somereta, qui qualca el fabioler.
–Aquest m’agrada! I vull tocar es flabiol!
I tot content, vaig tocar el flabiol.
Dia 22 era el dia de fer coques i pastissets. Jo ajudava a momare a fer-ne. Em donava una post i jo feia animalets. Pardalets, tortugues de tot tipus i també serps. Tenia un gran disgust quan es menjaven. Eren de pasta de pastissets.
Dia 23 de matí a dins l’entrada de ca meva feien glosat. Hi havia en Xec, en Vivetes, mon pare,
i en Toni qui acompanyaven a dues guitarres.
Varen fer una glosa ben curiosa. Sobre un l’amo d’un lloc que estava cuidant un germà, qui s’havia fet mal i ell havia de sortir a la Qualcada.
Li diu al missatge:
–Dia 23 dematí ves-te’n al lloc i davalles el cavall. Però, mira-t’ho bé! Perquè ets molt despistat i no em davallis una vaca.
–Pensa-hi bé! Els cavalls no tenen banyes. I per favor, t’ho repeteix, fixa-t’hi bé!
I al lloc va anar, i una vaca va davallar. També va dir que el germà ja es trobava bé.
L’amo ja estava per partir cap a la Qualcada amb el cavall. Va a l’estable i es troba la vaca. Per poc no li agafa un atac.
–Però què has fet!
–És que la vaca és més polida!
–Però té banyes! I mira que t’ho he dit!
Amb disgust li va haver de donar una excusa al batlle:
–El cavall s’ha posat malalt i no podré qualcar.
Així que al final la vaca es va salvar d’haver de sortir al jaleo. Hauria estat ben curiós aquell any si una vaca hagués fet de cavall.
Ja som aquí
he de felicitar
a tots els Bartomeus,
així m’ho ha recomanat
els nostre Patró.
Als qui feis la revista un 10
i també ara que ve bé
al nostre amic
en Tomeu Panxa Rotja,
o de quin color la tengui.
Segueix així amb la teva
mirada socialitzadora.
Bromes apart.
Bones festes a tothom
Vicent Pons l’amo des camí de sa Rovellada.
Antiga recepta de coca bamba de Sant Bartomeu
1kg de farina de força
6 ous
200 gr mantega
400 gr sucre
100 gr llevat
200 gr patata bullida
Per parir
Només una cosa és pitjor que sa mentida:
S’hipocresia.
S’hipocresia són dues mentides que s’executen as mateix temps.
I és que quan es tronc està,
quines branques vols que surtin,
quines fulles vols que verdetgin
i quina llavor vols que fructifiqui?
Ànima lliure en gàbia corpòria,
enyorança i cor van fustigant
quan arrib a sa xopa vorera
i sa marea es torna esquitx.
I, en es paper, llàgrima i mustela,
volen adorar-te, suau murmuri.
Llibertat i traïció que ara delates…
Anys passats, temps de nostàlgia.
Mos mostren ses estrelles que es fugaços som noltros.
Llibertat
Ja pots juntar el cel i la mar
i també viure mirant s’horitzó,
que pensa… quan s’infinit torna petit
s’enfosqueixen igual ses estrelles.
Si ets esclau de s’enyorança,
desitges lo mateix que jo.
Si ets captiu des seu missatge,
també tens boira dins ets ulls.
Si no tens llàgrimes d’amor
nin ningú a qui regalar poemes,
et serà inaccessible creure-hi
per molt bé que te l’expliquin.
I si saps que tots la volen
i ningú no la coneix prou bé,
no serà moltíssim enfora?
No serem tots dos uns locos?
I si té per terra s’aire,
podem caure pes precipici,
i si ses parets són invisibles,
com la podrem tocar?…
…Però si ets es seu deixeble,
es teu esperit viurà triomfant,
i si vas a cercar-la somiant….
avisa’m que vindré amb tu!!!
Jaume Anglada Bagur
