S’altre dia, mentre els carrers es fonien al ritme del canvi climàtic i jo estava tant feliç assegut al sofà de ca meva amb un polo de llimona en una mà i el comandament de la tele a l’altre, vaig descobrir que a Netflix ja s’hi pot veure l’esperat documental “Sant Bartomeu. What else?”. El documental que explica les nostres festes al llarg de la història centrant-se principalment en els inicis, la part més desconeguda per la majoria de la gent. Per els que no tingueu tele, ordinador o mòbil vos en faré un petit resum.
El començament de les festes es remunta a mitjans dels temps immemorials i es considera la festa més antiga de la humanitat juntament amb el black friday. Les primeres evidències de la celebració de les festes són de l’època talaiòtica: Les grans pedres posades en forma de T de Tomeu en honor al nostre Sant Patró, les pintures rupestres trobades a dins coves representant el jaleo de myotragus del dia de Sant Bartomeuet o el descobriment fa uns anys al jaciment de Son Mercer de sa torronera més antiga de la mediterrània així en donen testimoni. En aquell temps es fabioler anava damunt un mamut, però el sobreposat es va queixar de que aquella bístia immensa el tapava sempre i no sortia mai a cap foto. El van canviar per un ase, el mamut, vull dir i amb el que es van estalviar en pienso van poder organitzar sa primera verbena al camp de futbol. En els anys de major expansió de l’imperi ferrerienc, que va arribar a abastar els territoris que avui es coneixen com el planeta terra, Sant Bartomeu és celebrava a milers de ciutats i pobles, sempre amb alegria, mesura, menjar, pomada, música, cavalls, coca bamba amb xocolati i ressaca.
Com a anècdota també s’explica que segles després i durant bastants d’anys el caixer batlle vivia a dalt de la muntanya de Santa Àgueda, i és clar, pujar a cercar-lo per anar a completes i després tornar es feia una mica llarg i cansat. Per açò, quan van poder van construir l’ajuntament just davant l’església.
La conclusió a la que s’arriba és que amb el pas dels segles la festa no ha sofert grans canvis, encara que sempre s’hi han introduït millores i s’ha modernitzat perquè no quedés antiquada. I ara que ja vivim al futur, podem gaudir d’unes festes amb fortes arrels i tradició i a la vegada fer streaming, selfies, stories i fer twitts o fer es ridícul en 5G davant de tot el món.
Al final del documental és xerra també d’un científic que ha demostrat que els ferreriencs duen a dins el seu ADN comportaments Sant Bartomeuers que han anat passant de generació en generació. No ens donam compte però som així, ho duim a dins: Vestir-nos per anar as jaleo com si anessim a emblancar s’enfront de ca nostra o a sembrar patates. No tirar ses bambes fetes pols quan toca i guardar-les dins un armari per aprofitar-les aquests dies. Começar a fer pastissets, coques i xocolati sense mesura encara que sabem que en sobrarà. Fer un bot en sentir es fabiol i es tambor i avisar a tothom que ja passen per aquí. Saber calcular mentalment a quina hora començaràn ses canyes. Començar a mesclar pomada a 4 per 1 i acabar a meitat i meitat… i moltes altres coses que segur que tots pensam.
Però ara el que ens toca a tots un any més és viure amb totes les ganes i amb positivisme les festes del nostre poble, amb molta energia i intensitat, com si fossin les darreres abans d’una pandèmia. Que cada ferrerienc i ferrerienca es faci el seu programa de festes i s’organitzi per viure Sant Bartomeu com més li agradi i ho pugui viure amb salut i bona companyia. Que talvegada no seràn ni les millors ni tampoc les pitjors festes de la història, però lo que és segur és que seràn irrepetibles.
